Economia

L'escletxa de Compromís per mitigar les 'teranyines' financeres del Consell

La manca d'un govern a l'Estat espanyol condemna a la Generalitat Valenciana a reduir les previsions de despesa contemplades als pressupostos del 2019. D'aquesta manera, Hisenda, en mans dels socialistes, ha ordenat aturar qualsevol inversió que no estiga aprovada amb la línia roja dels serveis públics fonamentals. Des de Compromís, però, argumenten que s'hauria d'intentar explorar la via de les entregues a compte davant el consens de les diferents autonomies. Tant el PSOE com el PSPV hi observen llacunes legals a atorgar aquests fons sense comptes estatals.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La ràbia, el desencant i la tristesa s'havien apoderat de la bancada progressista al Congrés dels Diputats. De l'esperança per la possibilitat de conformar un govern bipartit d'esquerres a l'Estat espanyol, s'havia passat a la frustració desconsolada per les conseqüències del desacord entre PSOE i Unides Podem. No debades, una repetició electoral a la tardor suposava atorgar una nova oportunitat a la dreta d'espanyola per tal d'assaltar la Moncloa. L'agitació de la qüestió territorial per la sentència del judici de l'1 d'octubre i l'abstencionisme progressista eren els pitjors aliats per una esquerra que semblava assistir al seu funeral polític. Al contrari que les forces conservadores: la investidura fracassada de Pedro Sánchez s'havia transformat en la preinvestidura del trio de Colón, integrat pel PP, Ciutadans i l'extrema dreta Vox.

Les cares llargues també poblaven el Govern valencià. La manca d'un executiu a l'Estat espanyol condemnava el Consell a soterrar les previsions dels pressupostos valencians del 2019, els quals contemplaven un increment considerable de la inversió pública per tal de situar els serveis públics valencians en la mitjana espanyola. D'aquesta manera, obligaven al conseller d'Hisenda, el socialista Vicent Soler, a desenterrar les tisores. Segons publicava Levante-EMV i confirmaven les fonts consultades per aquest setmanari, Hisenda ha ordenat un tancament pràcticament total de la despesa que no estiguera aprovada. Tota una estocada als compromisos polítics del Botànic II. Sense capacitat de maniobra pressupostària, els límits per desenvolupar el pacte programàtic rubricat al Castell de Santa Barbara d'Alacant són quasi nuls. 

Amb la línia roja de no tocar qualsevol partida pressupostària lligada amb la sanitat, l'educació i els serveis públics fonamentals, la idea del departament de Soler era practicar unes retallades que semblaren més cirurgia que no una operació Bikini de proporcions èpiques. Ara bé, l'ordre anticipava l'hivern financer que pateix el Consell des de fa anys a causa de l'infrafinançament i les trampes fiscals de l'Estat. Si en els anteriors exercicis s'ha tancat l'any durant els mesos de tardor, enguany es produeix quan encara resten cinc mesos perquè acabe el 2019. L'equip del conseller, de fet, ja ha iniciat els contactes per negociar amb cada conselleria la pertinent reducció pressupostària.

La decisió d'Hisenda, però, ha trobat l'oposició dels seus socis a la Generalitat Valenciana. Segons critiquen fonts de Compromís, «no s'ha plantejat cap negociació». «S'ha acordat de manera unilateral i establint conversacions entre Hisenda i les diferents conselleries sense discutir-ho globalment. La qüestió té suficient entitat perquè s'actue així», afirmen des de la coalició valencianista. «El PSOE, a més, ha assumit que el problema és de despesa quan nosaltres creiem que és d'ingressos», assenyalen. «El pressupost acordat s'ha d'executar. Hem de mantenir els nostres compromisos polítics. Tanmateix, la línia roja són els serveis públics fonamentals», indica una veu amb ascendència a la cooperativa política.

Fonts de Compromís apunten a la via de les entregues a comptes per eliminar les teranyines financeres del Consell. Des de la UTE electoral valencianista, reclamen que l'actual ministra d'Hisenda en funcions, la socialista María Jesús Montero, convoque un Consell de Política Fiscal i Financera per al pròxim setembre. «L'actualització de les entregues a compte, producte de l'augment de la recaptació al País Valencià, ens permetria gaudir de 450 milions d'euros més», exposen. «Nosaltres interpretem que és una qüestió tècnica. I que, per tant, un executiu en funcions pot aprovar-ho perfectament», detallen.

La ministra d'Hisenda, la socialista María Jesús Montero| EL TEMPS

L'executiu espanyol en funcions, però, discrepa de la interpretació de Compromís. Per a Montero, una actualització i entrega d'aquests fons autonòmics només pot donar-se en cas d'haver-hi pressupostos. Una condició que no es compleix, ja que els comptes estatals van ser rebutjats al Congrés. Actualment, s'hi treballa amb les xifres econòmiques prorrogades que va planificar l'aleshores responsable de la cartera d'Hisenda, el popular Cristóbal Montoro. L'única opció que podria contemplar Sánchez seria el recurs del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). En aquest cas, seria l'extraFLA, el qual s'empra per cobrir el dèficit que no està regulat. Uns fons que el Govern valencià ha de retornar a poc a poc al seu homòleg espanyol.

Ara bé, per quadrar l'enorme bretxa que hi ha entre les projeccions fiscals del Consell i les previsions recollides als comptes de Montoro s'hauria de triplicar l'auxili financer injectat en 2018, segons Levante-EMV. Un exercici de socors financer que no és així: es tracta d'un crèdit que la Generalitat Valenciana ha de tornar progressivament a l'administració general de l'Estat. O dit d'una altra manera: un mecanisme de control financer de l'autogovern valencià per part de Madrid mentre no s'atorga un finançament just al País Valencià. La paradoxa financera arriba fins al punt que el Consell destinarà en 2019 el 82% dels fons de FLA per pagar deutes amb l'Estat espanyol.

Malgrat que els socialistes espanyols i valencians neguen que l'escletxa de les entregues a compte és impossible legalment, hi hauria una esquerda per repetir l'experiència del 1996, quan va convocar-se per decret el Consell de Política Fiscal i Financera. És cert que aleshores la llei no marcava que calia l'aprovació dels comptes estatals, però les necessitats de totes les autonomies, siguen del color polític que siguen, de gaudir de les entregues a compte possibilitaria la jugada. És a dir, cap comunitat autònoma presentaria un recurs contra una decisió que beneficia a tots els territoris. I més quan el grup parlamentari del PP considera presentar una proposició no de llei al Congrés dels Diputats per trobar la forma jurídica adequada perquè aquests recursos arriben als executius autonòmics, segons va publicar el diari ABC.

D'aquesta manera, el País Valencià podria reduir la diferència negativa d'1,8% del PIB que té entre les entregues a compte i la liquidació. «Si aquesta situació s'haguera donat amb un executiu del PP a Madrid, el PSOE hauria aixecat la veu. Com que governen els socialistes, callen», retrauen des de Compromís. «La nostra pressió ha provocat que el president Ximo Puig haja reclamat a Sánchez els 344 milions d'euros pendents per l'atenció sanitària prestada a desplaçats d'altres comunitats autònomes», asseguren. Perquè, en efecte, Puig va reclamar aquests diners pendents de l'Estat com a resposta de la carta enviada per Sánchez, en la qual exigia a onze autonomies retallades en la despesa sanitària i farmacèutica.

Els 450 milions d'euros de les entregues a compte i els 344 milions d'euros per la despesa mèdica d'altres habitants de l'Estat espanyol no són els únics deutes del Govern espanyol amb la Generalitat Valenciana. A l'infrafinançament sistemàtic i l'enorme deute històric, s'afegeixen els 281 milions d'euros de la mensualitat de l'IVA o els quasi 500 milions d'euros que no ha abonat Sánchez en matèria de dependència, tot i l'obligació legal de sufragar el 50% d'aquesta prestació social.

Uns impagaments de l'Estat espanyol que s'eternitzen a causa de la investidura fallida, truncada, en gran manera, pels càlculs electoralistes dels assessors demoscòpics de Ferraz. I que aboquen l'autogovern valencià a uns mesos de penúria financera. Només l'exploració d'escletxes com la proposada per Compromís i altres autonomies en mans del PP evitarien una Generalitat Valenciana ancorada als dictàmens de l'ortodòxia econòmica centralista. Les reserves legals i la sòlida argumentació jurídica dels socialistes són el principal obstacle, tot i que el PSOE va sol·licitar l'aplicació d'aquesta fórmula quan governaven els conservadors. Les tibantors pressupostàries al Consell estan assegurades. Com l'hivern financer més cru. Encara que el termòmetre fregue els quaranta graus i el calendari s'enteste a marcar agost.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.