«Tots, si arribem a tenir raó, la tenim a mitges». La cita és de Joan Fuster i Ximo Puig l'ha pronunciada, com a síntesi de la seua intervenció, durant l'esmorzar informatiu que ha protagonitzat aquest dimarts a l'hotel Villa Magna de Madrid. Un acte organitzat per l'agència Europa Press en què ha estat presentat per la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, i en què han assistit com a convidats l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i les ministres d'Hisenda, Justícia i Treball, María Jesús Montero, Dolores Delgado i Magdalena Valerio. A més, hi han estat presents el vicepresident segon del Consell, Rubén Martínez Dalmau, i els consellers Vicent Soler, Gabriela Bravo, Ana Barceló, Rafael Climent i Arcadi España.
Després que Batet definira Puig com «un home de consensos en una època de grans dissensos», la intervenció del president valencià ha anat en aquesta línia. El cap del Consell ha emfasitzat la necessitat d'arribar a acords entre diferents en qüestions tan sensibles com la catalana o la reforma del sistema de finançament, que en el cas valencià esdevé una necessitat peremptòria. Puig ha remarcat novament la condició d'única autonomia «pobra» que aporta diners al sistema en lloc de rebre'n. Així, davant la ministra Montero, ha destacat que té «esperances fundades» en la reforma del sistema quan Pedro Sánchez puga ser investit president. És tractat, segons que ha recordat, d'un dels «pactes d'Estat» promesos pel candidat socialista.
«Estimada ministra, per implementar el nostre projecte de govern ens cal un model de finançament just», ha expressat Puig, «els valencians i valencianes volem disposar dels mateixos recursos per habitant que la mitjana espanyola, no demanem cap privilegi». En aquest sentit, el president de la Generalitat ha precisat que, dels 45.000 milions d'euros de deute que arrosseguen els valencians, 25.000 milions tenen a veure amb l'infrafinançament, «una falta de recursos que condiciona el nostre creixement». A parer seu, culminar la reforma d'aquest model –caducat des de l'any 2014– significarà una «política de respecte per l'Espanya autonòmica» i ajudarà a corregir desequilibris com el de la Comunitat de Madrid, a la qual ha acusat de practicar «dúmping fiscal».
«El centralisme no és intel·ligent ni la recentralització és la solució», ha proclamat Puig en contra dels anhels de determinats partits. «L'Estat mai no ens ha tractat com a iguals quan s'ha gestionat centralitzadament», ha reblat en referència als valencians, «entre els anys 2010 i 2017, la recentralització va reencaminar 20.000 milions d'euros en favor de l'Estat i en detriment de les autonomies».
El vell i el nou Botànic
Durant la seua al·locució, Ximo Puig ha lloat l'«entorn d'estabilitat, honradesa i diàleg» que ha propiciat el pacte del Botànic i ha indicat que la victòria electoral del 28 d'abril referma el «canvi de paradigma». Hi ha exposat algunes dades econòmiques, com ara l'increment de la confiança empresarial –del -6,2% de 2015 al 15% actual–, el 50% més de turistes en comparació a 2014 –9,2 milions, en 2018–, la creació de 37.000 noves empreses o la generació de 300.000 llocs de treball, cosa que ha rebaixat 10 punts la taxa de desocupació. Puig ha presumit d'una «conflictivitat laboral molt per sota de la mitjana espanyola» i del «rècord d'exportacions» de 2018, xifrat en 30.000 milions d'euros.
Tot plegat ha estat possible, ha dit, pel «projecte obert i inclusiu, producte de la cooperació de diverses formacions» que encarna el Botànic, que ha definit com «un únic Govern» amb actors que han decidit «renunciar al punt secundari i coincidir en el fet fonamental». Una «via valenciana» que s'ha marcat tres objectius clars: «la cohesió social, territorial i intergeneracional» a través de la «redistribució millor de la riquesa» i de la convergència progressiva amb la renda per càpita estatal, ara com ara situada 11 punts per sota de la mitjana. Entre els reptes també es troba la «pobresa infantil zero» en 2023 o la lluita contra la despoblació a través de l'«agenda valenciana contra la despoblació».
Puig, en aquest punt, ha recordat que al País Valencià «parlem castellà i valencià, som de Miguel Hernández i de Vicent Andrés Estellés, ens volem tal com som: complicats», un resum que ha despertat algunes rialles entre un auditori amb presència notable de valencians. «Volem la unió, però no l'homogeneïtzació», ha remarcat sobre la seua idea d'Espanya. En matèria d'infraestructures, tot i que hi ha passat de puntetes, Puig s'ha mostrat confiar a tenir enllestit el corredor mediterrani en acabar la legislatura que ara comença i ha reclamat un AVE que connecte Alacant i Barcelona a través de València.
Pel diàleg a Catalunya
«Dins del marc de l'estat de dret, el Govern ha de compartir la via del diàleg», ha recomanat a Pedro Sánchez en referència a Catalunya, el territori amb el qual la relació comercial del País Valencià és més intensa. «Si som incapaços de dissenyar i aplicar vies de solució al problema de la cinquena part de l'economia espanyola, el temporal arribarà a les nostres platges, fins i tot a les de qui no en tinga», ha advertit el cap del Consell a fi d'alertar sobre la importància d'una eixida dialogada. Preguntat per la possible demanda d'indult per part dels polítics catalans, Puig s'ha limitat a dir que «haurà de decidir-ho el Govern». «Jo ja en tinc prou», ha somrigut davant un Zapatero que se n'ha mostrat obert. «Mentre esperem la sentència convé dialogar, parlar... Com deia Amos Oz, dialogar no és trair», ha demanat Puig, «sense diàleg no hi ha democràcia, no podem viure en un estat de crispació solidificat»
No obstant això, i qüestionat per una eventual reunió amb el seu homòleg català, Puig ha lamentat «l'agenda» de la política catalana siga excessivament «endogàmica», alhora que ha evocat l'absència del president català Quim Torra a la cimera sobre el corredor mediterrani organitzada pels empresaris a Barcelona, a la qual sí que hi va acudir el president valencià. «Una part del conflicte català és de base jurídica, però una altra és de base política i han de posar-hi remei els polítics», ha asseverat el cap del Consell, que ha urgit a superar aquesta confrontació «si no volem un trencament irreversible».
La investidura de Sánchez
D'aquesta manera, Puig ha instat a teixir «un consens al més aviat possible» i s'ha mostrat «absolutament convençut» que hi haurà investidura, que tindrà un primer intent en el ple del 22 de juliol. I és que el president valencià ha considerat que una repetició dels comicis estatals seria «una falta de respecte a la ciutadania». Amb tot, ha volgut deixar clar que «la via valenciana no suma», o, dit d'una altra manera, que amb els vots de PSOE, Podem i Compromís no hi ha prou. «L'aroma, s'hi pot traslladar, però la concreció, no», ha exposat, «els ciutadans han votat una cosa diferent i el president ha de ser capaç de trobar l'encaix necessari». Així, per bé que Puig ha titllat Podem de «soci preferent», ha criticat que tots aquells que van exigir al PSOE el «sacrifici enorme» d'abstenir-se a la investidura de Mariano Rajoy ara «no se'n senten al·ludits».
El cap del Consell tampoc no s'ha sentit al·ludit quan li han preguntat si, tal com va prometre, no optarà a un tercer mandat com a secretari general del PSPV i com a candidat a la Generalitat. «Dubte que et deixem tornar al periodisme algun dia, president», havia avançat a l'inici de l'acte Meritxell Batet en referència a la intenció de Puig de recuperar algun dia el seu ofici de periodista. Al PSPV no li convé gens obrir el debat successori, i al PSOE, tampoc no li interessa que el seu principal baró territorial, el principal president autonòmic socialista, ampute la seua carrera política quan encara resten dos anys per al pròxim congrés nacional i quatre per a les següents eleccions a les Corts.