FINANÇAMENT

Finançament: la formula Compromís

Els valencianistes exigeixen que els fons de competitivitat compense l’infrafinançament fins que s’aprove un nou model. També que es replantege l'actual repartiment entre Estat i autonomies.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La reforma del model de finançament, sí o sí. Amb aquesta condició damunt la taula, Compromís es presenta a les eleccions per al pròxim 28A al Congrés. La coalició valencianista ha situat la qüestió com la seua línia roja per entrar a negociar el seu suport al govern espanyol que ha d’eixir dels comicis que es celebren d’ací dues setmanes. «Prou de l’austericidi al què ens ha sotmès Madrid, tant quan han governat Rajoy i Montoro com quan ho han fet Sánchez y Montero», ha assegurat Joan Baldoví, cap de llista per València, aquest dijous, per qui «valencianitzar la campanya» significa situar en el centre del debat aquesta problemàtica.

La proposta dels valencianistes passa per una doble via: d’una banda exigiran al pròxim candidat a la Moncloa una compromís de calendarització per reformar l’actual sistema de finançament. El que actualment està vigent va caducar el 31 de desembre de 2013 i fins ara ni Partit Popular ni PSOE han fet els passos necessaris i definitius per procedir-ne a la revisió. D’una altra banda, Compromís exigeix que, mentre es duen a termes les negociacions, es compense al País Valencià pel seu infrafinançament a través dels fons de competitivitat. Aquest és un fons que es va crear en la darrera reforma de 2009 per compensar les comunitats més dinàmiques de l’Estat. En l’actualitat aquest fons es constituït per 4.000 milions d’euros, dels que 2.000, segons els valencianistes, no es reparteixen entre les autonomies. «Aquests 2.000 euros s’haurien de repartir entre les comunitats que tot i tenir un PIB per capita inferior a la mitjana aporten diners a la caixa comuna: País Valencià, Múrcia i Andalusia. És una proposta fàcil i assumible», ha explicat Ignasi Candela, número u per Compromís per Alacant i ex-diputat a Madrid.

La Generalitat estima l’infrafinançament anual -això és, els diners que els i les valencianes deixem de rebre de la caixa comuna- en 1.235 milions d’euros anuals. En la seua intervenció, Baldoví ha recordat la situació paradoxal del País Valencià: tot i ser una autonomia amb una renda per capita inferior a la mitjana, aporta menys diners a la caixa comuna que no en rep. Això provoca que la Generalitat dispose de menys recursos que la mitjana per desenvolupar les seues polítiques. Així, mentre la mitjana espanyola de finançament es va situar en els 2.327 euros per habitant l’any 2015, la mitjana per al País Valencià fou de 2.079 euros.

A més, l’infrafinançament ha estat el causant principal de l’endeutament del País Valencià, que en l’actualitat arriba als 47.000 milions d’euros, el volum de deute per autonomia més gran de l’Estat espanyol, només superat pel de Catalunya. El pagament del deute, de fet, ha esdevingut una llosa. En els pressupostos d’aquests any (22.320 milions d’euros) hi ha una partida consignada per al pagament del deute de 5.782 milions. Només a sanitat la Generalitat hi destina més diners.

 

Repensar-ho tot

L’última reforma del model de finançament va tenir lloc l’any 2009, encara en època de José Luis Rodríguez Zapatero. Aleshores el debat es va plantejar en termes d’equitat entre les 17 comunitats autònomes. És el que els experts anomenen l’equilibri horitzontal. Tanmateix, el que els diversos grups d’experts en finançament han posat de manifest els darrers anys és que tan important com l’equilibri horitzontal és l’equilibri vertical: això és, la manera com els diversos nivells de l’administració es reparteixen els diners. En aquest sentit, els equips d’experts en aquesta matèria han constatat que l’administració central es queda més diners que no deuria per fer front a les seues obligacions, circumstància que condiciona les arques autonòmiques.

Segons l’informe del Comitè d’Experts en Finançament de les Corts Valencianes, l’Administració estatal es fa càrrec del 59,7% de la despesa en serveis públics fonamentals (seguretat social i prestacions per desocupació), mentre que les autonomies es fan càrrec del 37,3% dels serveis públics (sanitat, educació i dependència). Segons els experts, l’Estat hauria d’alliberar anualment 13.5000 milions d’euros que amb l’actual model s’apropia. «Cal que l’Estat incremente les transferències o bé que ens deixe més marge per decidir sobre els nostres impostos».

A totes aquestes mancances del sistema caldria afegir-ne un altre. El model actualment vigent presenta un problema de gènesi, ja que la base sobre la qual es va fer el càlcul per al posterior repartiment de recursos no contemplava l’impacte de la recessió econòmica. El resultat ha estat que els càlculs que s’han fet durant tots aquests anys han partit d’unes dades que no es corresponien amb la realitat. A més, Madrid ha aplicat reformes tributàries de les què les autonomies no han pogut beneficiar-se.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.