9 d'Octubre

Un clam autonomista contra la «subjugació»

Al darrer 9 d'Octubre abans de la cita electoral del 2019, el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, i la vicepresidenta Mónica Oltra (Compromís) han reivindicat en presència del president espanyol Pedro Sánchez una reforma del sistema de finançament i unes inversions justes. Uns discursos impregnats de feminisme, reivindicació de l'estat de les autonomies i, especialment, d'ambient de precampanya electoral. A la seua intervenció, Oltra ha apostat per un perfil més contundent que Puig qualificant l'infrafinançament, la manca d'inversions i el deute impropi dels valencians «d'una subjugació».

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Al palau de la Generalitat Valenciana, hi havia una aroma que impregnava tota la sala, una olor que s'havia aixecat abans que els policies que blindaven la institució valenciana com a conseqüència de l'arribada del president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez (el primer que visita el País Valencià durant la seua diada), i, fins i tot, més prompte que els bombers forestals que es manifestarien posteriorment. Aquest perfum, de fet, feia temps que s'inhalava a cada paraula pronunciada per un polític valencià. S'anomenava precampanya electoral. I totes les formacions, s'engalanaven amb ell a causa de la imminència de les eleccions valencianes. Una cita a les urnes en la qual els valencians decidiran la continuïtat o no de les forces del Botànic al capdavant del Consell.

PSPV i Compromís, socis de govern, però rivals per l'hegemonia de l'esquerra, han demostrat durant la celebració del 9 d'Octubre, diada del País Valencià, que duen incorporat aquest perfum des de fa uns mesos. Està en joc el camp valencianista, aquell elector sensible a reivindicacions com ara un finançament just i l'exigència de més inversions. Però que no mostra interès per altres reivindicacions més clàssiques del nacionalisme valencià. I amb Compromís ocupant a les enquestes la consideració de força que millor representa els interessos dels valencians, els socialistes volen plantar batalla, com ha demostrat el president de la Generalitat Valenciana Ximo Puig en el seu discurs del 9 d'Octubre. O com ha evidenciat el PSPV-PSOE amb la seua absència a la manifestació valencianista de la vesprada organitzada per la Comissió 9 d'Octubre.

Amb un Sánchez que ha baixat del cotxe oficial acompanyat només dels seus fidels al País Valencià (el ministre de Foment José Luís Ábalos i el delegat del Govern espanyol Juan Carlos Fulgencio) per assistir a l'entrega de les distincions atorgades durant la diada valenciana, Compromís i PSPV han tret el seu perfil més reivindicatiu, particularment en el cas de Mónica Oltra, vicepresidenta valenciana i líder de la coalició valencianista. «Hui commemorem el nostre naixement com a poble. És un dia de festa, d'amor i de reivindicació. Més encara enguany, que la Generalitat celebra 600 anys d'existència», ha apuntat Oltra abans de citar una referència del valencianisme, Francesc de Vinatea. «El nostre poble és lliure, i no subjugat», ha proclamat, parafrasejant-lo.

«Els nostres drets, protecció i benestar depenen d'un finançament adequat i constitucional, i d'unes inversions justes i proporcionals», ha remarcat com a preludi de l'enumeració de la llista de greuges amb Sánchez davant. «Un finançament i unes inversions que ara no tenim, i que junt amb un deute impropi [en referència al deute històric de l'Estat amb el País Valencià], ens generen una triple injustícia, una subjugació, si ho expressem en termes medievals, que pateixen cada dia totes les valencianes i tots els valencians», ha censurat amb un posicionament reivindicatiu clar enfront del president espanyol del PSOE. I que ha rematat citant el cronista català que va viure a terres valencianes i balears Ramon Muntaner: «Defensar el nostre autogovern, és defensar un tracte just. És reivindicar que som un poble lliure. I ho defensarem amb la força de totes i tots perquè som, en paraules de Ramon Muntaner, com una mata de jonc que, si es manté unida, no hi ha força que la puga arrancar de terra».

Puig, que ha continuat la reivindicació d'una millora del finançament amb una defensa de l'estat de les autonomies, ha mantingut un to més institucional, similar a la filosofia d'un valencianisme constitucional que siga el punt intermedi entre «el separatisme i el centralisme». «Si en 1982 les valencianes i els valencians ens guanyarem per dret l'autogovern, ara és el moment de fer més efectiu l'autogovern. D'aprofundir en la nostra singularitat. De trencar la nostra invisibilitat i d'obrir pas a una agenda pròpia», ha afirmat el cap del Consell.

La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, durant el seu discurs del 9 d'octubre| GVA

Per a lligar aquest valencianisme moderat amb una defensa de la constitució, de l'estat de les autonomies i la demanada d'un canvi en el sistema del finançament, Puig ha recordat que «les comunitats autònomes han permès un desenvolupament democràtic, social i econòmic que haguera estat impossible des d'una concepció radial de la política. «Han apropat les decisions al ciutadà, han permès que els drets es distribuïren pel territori com mai abans i han alliberat energies latents», ha insistit. «40 anys de Constitució constaten que la intel·ligència no és centralista», ha sentenciat.

«Sense l'esforç de les autonomies, especialment de les més infrafinançades, no s'hagueren sostingut ni l'educació, ni la sanitat, ni els serveis socials, i hui el deute impagable seria el deute democràtic. En un estat centralitzat, la crisi hauria acabat amb l'Estat del Benestar», ha advertit. I tot i reconèixer que «les autonomies poden millorar la seua gestió», ha proclamat que «mai poden ser acusades de ser l'administració malbaratadora de l'Estat». «Cada any el conjunt de les autonomies rep 16.000 milions d'euros menys d'allò que seria necessari per complir amb les competències que els atorga la Constitució», ha censurat.

Dirigint-se al president espanyol, ha assenyalat en castellà, canviant de llengua: «Quan els valencians demanem la reforma del sistema de finançament, estem exigint que es complisca la Constitució». I ha indicat per defensar-se de les acusacions de congelar el to reivindicatiu per l'arribada dels socialistes a La Moncloa i com a missatge per competir pel camp valencianista amb Compromís: «Les nostres reivindicacions no han canviat. Governe qui govern Espanya». «Finançament just, inversions equitatives...», ha enumerat fins a resumir: «En definitiva, compliment efectiu de la Constitució, compliment efectiu de l'autogovern». Unes paraules que definien perfectament el discurs valencianista constitucional del PSPV.

Com ho ha fet el seu homòleg valencià Puig, Sánchez també ha censurat l'emergència dels populismes de dretes. I a imitació del cap del Consell que ha citat la feminista valenciana Maria Cambrils i ha convidat a «transformar aquest 9 d'Octubre en un nou 8 de març [dia de la dona]», ha destacat el paper de la socialista i activista per la igualtat Carmen Alborch, una de les premiades d'enguany. Un missatge que s'ha complementat amb una exaltació europeista, de glossar les virtuts del projecte comunitari.

Sense cap compromís concret en matèria d'inversions ni de finançament (i amb algun descuit com anomenar «Llevant» al País Valencià), el president de l'executiu espanyol ha reconegut «el dèficit de finançament» del territori valencià i ha ressaltat la importància d'una infraestructura com el Corredor Mediterrani. «Tenim l'obligació de seguir avançant des del diàleg sobre el dèficit d'infraestructures i la justa reivindicació del finançament. No pot haver-hi democràcia sense la diversitat. I per això, enfortir els llaços autonòmics és avançar», ha assenyalat en una intervenció més en clau europea, que no de celebració de l'autogovern valencià. Tota una gerra freda política, i més quan no ha fet cap referència a l'acord anunciat per Puig d'una inversió als Pressupostos Generals de l'Estat del 2019 corresponent al pes poblacional dels valencians a l'Estat sempre el Congrés aprove els comptes.

Les autoritats valencianes i els premiats per la Generalitat Valenciana| GVA

Batalla electoral pel camp valencianista entre Compromís i PSPV i manca de cap promesa sòlida del Govern espanyol a una celebració en la qual s'ha condecorat amb l'alta distinció de la Generalitat Valenciana a Alborch, als tennistes David Ferrer i Anabel Medina; al Jutjat Privatiu d'Aigües d'Oriola (Baix Segura) que compta amb 740 anys d'història; a les rectores de la Universitat de València, Mavi Mestre, i de la Universitat Jaume I, Eva Alcón, primeres dones en aquest càrrec, i al València CF, que enguany celebra el seu centenari. De fet, i mentre els encarregats del dispositiu de l'Aquarius i els músics Merxe Banyuls, Lluís Miquel Campos i Paco Muñoz, entre altres premiats, protagonitzant una cerimònia molt emotiva, l'aroma de pugna a les urnes recorria tot el Palau de la Generalitat Valenciana. Un edifici totalment blindat per la policia, i que l'esquerra aspira a conservar el 2019. Amb un dels seus líders realitzant el pròxim discurs el 9 d'Octubre.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.