Drets lingüístics

Gabriela Bravo enfada les entitats valencianes per la llengua pròpia

Amb la igualtat lingüística incorporada a la segona versió de l'Acord del Botànic, Gabriela Bravo, consellera de Justícia, Interior i Administracions Públiques per quota socialista, va expressar en una entrevista que «entre una bona atenció sanitària i exigir el títol del valencià, cal garantir la salut del ciutadà». Una afirmació que ha empipat Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir i Plataforma per la Llengua. Des de les quatre entitats, coincideixen que els drets lingüístics no poden supeditar-se al dret a la salut.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Al centre de salut Joan Llorens de València, van reunir-se Lorena Fababú i Maria Josep Domènech. De diferents edats i amb la primera gaudint de l'experiència de criar un nadó que fins fa poc duia al seu ventre, ambdues coincidien en la seua condició de víctimes d'una discriminació lingüística per parts dels seus metges. Tant Fababú com Domènech van veure com els seus drets lingüístics havien sigut vulnerats per actituds que van qualificar de «valencianòfobes». Dos casos, però, que no eren anecdòtics. Només eren el rostre d'una campanya de Plataforma per la Llengua per denunciar les 53 vexacions lingüístiques ocorregudes a l'administració pública valenciana entre 2017 i 2018.

Del poc més d'una cinquantena de discriminacions lingüístiques recollides per l'ONG del català, una desena corresponien a l'àmbit sanitari. Com a antídot per evitar aquestes actituds, les diferents entitats per la llengua pròpia al País Valencià, com ara Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià o l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir, havien reclamat l'aplicació de la competència lingüística a l'àmbit sanitari. L'any 2016, de fet, CCOO, UGT i Intersindical, junt amb tots els partits progressistes i diverses entitats civils valencianes, firmaven un pacte per instaurar la capacitació lingüística a la Generalitat Valenciana, incloent-hi en Sanitat. El text rubricat, tanmateix, establia «de manera excepcional» la possibilitat d'exempcions durant un període determinant de temps.

Malgrat el pacte sindical, social i polític, la competència lingüística no va veure la llum la passada legislatura botànica. Encara més, la Conselleria de Sanitat va aprovar l'any 2017 un decret que fixava el Reglament de selecció i provisió de personal estatutari al servei d'institucions sanitàries públiques del Sistema Valencià de Salut en el qual no s'incloïa la capacitació. L'única referència que es feia a la titulació lingüística era com a mèrit. Al redactat de la normativa, es deia que «es valorarà» gaudir de la certificació de coneixements en llengua pròpia.

Una barrera a la igualtat lingüística al País Valencià que PSPV, Compromís i Unides Podem, coalició que aixopluga Esquerra Unida i Podem, han promès tombar. A l'acord programàtic de les forces polítiques progressistes, s'aposta per impulsar una llei d'igualtat lingüística amb l'objectiu que «totes les persones siguen ateses per les administracions públiques en qualsevol de les llengües oficials que trien lliurement i no patisquen discriminació en cap àmbit per expressar-se en elles».

Aquesta promesa dels partits d'esquerres que integren el Consell xoca, tanmateix, amb les declaracions que va realitzar Gabriela Bravo, consellera de Justícia, Interior i Administracions Públiques per quota socialista, en una entrevista concedida a Las Provincias. «Cal incorporar la capacitació lingüística, però no podem entendre el coneixement del valencià com a un obstacle per accedir a la funció pública», expressava. I afegia: «La capacitació ha de garantir la relació del ciutadà amb l'administració en l'idioma oficial que desitge, però dit açò, ha de fer-se d'una manera ordenada i proporcional. Fins i tot, cal contemplar l'exempció, per exemple, a l'àmbit sanitari». «Entre una bona atenció sanitària i exigir el títol de valencià, cal garantir la salut del ciutadà», rematava.

En 2016, sindicats, formacions progressistes i col·lectius civils van firmar un acord per la competència lingüística| EL TEMPS

«Els valencianoparlants no hem d'escollir entre dos drets que hauríem de tenir garantits, el dret a la salut i a expressar-nos en la nostra llengua a l'administració pública. Aquest discurs d'escollir entre el dret a la salut i el dels valencianoparlants és profundament trampós. És com si ens donaren a elegir entre el dret a la salut i a unes pensions dignes o a l'educació», crítica Toni Gisbert, portaveu d'Acció Cultural del País Valencià. «Crec que hi ha una mirada equivocada de la qüestió. L'administració està per servir els ciutadans i, per tant, ha d'assegurar els drets lingüístics dels valencianoparlants. A més, que s'ha d'incorporar una visió humanista a la sanitat. A major complicitat amb el pacient, millor podrà fer el metge el diagnòstic», agrega.

Gisbert, al seu torn, recorda que «hi ha un acord sindical firmat per CCOO, Intersindical i UGT l'any 2016 en el qual s'incloïa la competència lingüística». «És cert que es consideraven algunes exempcions molt puntuals i temporals a l'àmbit sanitari, però ressaltem que eren de caràcter transitori, com fixava el pacte», insisteix. I tanca: «Malgrat tot, hi ha una part positiva de les declaracions de la consellera Bravo. Reconeix, dóna suport i creu necessari la posada en marxa de la capacitació lingüística. I en aquest aspecte, ens felicitem».

Igual que va fer Acció Cultural del País Valencià quan va saltar el titular a les pantalles dels ordinadors i als quioscos, l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir va criticar l'afirmació de la conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques. «Sra. Bravo, totes les llengües curen. Totes! No hi ha bon diagnòstic i bona assistència sanitària sense una bona comunicació entre pacients i professionals que els atenen. Una atenció sanitària i social de qualitat ha de ser respectuosa amb la diversitat lingüística i cultural», van escriure a la xarxa social de l'ocell blau.

«Aquestes declaracions mostren que la competència lingüística és la prova de foc del Botànic II», adverteix Josep Enric Escribano, president de l'entitat ubicada a les comarques del sud del País Valencià. «Els drets lingüístics s'han de garantir. I els professionals sanitaris, especialment aquells que tenen un contacte més directe amb el públic, han d'entendre que la llengua és important per donar un bon servei públic. Ningú qüestionaria que a Madrid els metges hagen de saber expressar-se en castellà», indica. «Només demanem que es respecten els drets lingüístics dels ciutadans. I l'administració està per servir-los, no per a posar-hi traves», assenyala.

Escola Valenciana també va replicar les paraules de la consellera amb carrera fiscal i ubicada al sector progressista de la judicatura espanyola. «Parlar valencià millora el servei d'atenció als pacients», van reivindicar a través d'un comunicat. «La llengua dels pacients no es pot considerar una interferència que complique el treball del personal sanitari o dels equips mèdics sinó, ben al contrari, la llengua és una oportunitat per oferir una atenció personalitzada i eficaç que repercuteix en el benestar dels usuaris», apunta Joan Cortès, vicepresident de la plataforma lingüística. «L'empatia i la conversa instrumental són eines tan importants com les anàlisis clíniques, l'historial dels malalts i de les malaltes o els consells sobre els costums de vida», recorda.

«Millorar el servei d'atenció a pacients, la comunicació en la llengua de les usuàries i els usuaris dels centres de salut hauria de motivar l'interès del personal sanitari i de l'administració sanitària per adquirir el coneixement de les llengües oficials», afirma. I exposa: «Amb tot, el nivell de conflicte lingüístic a la sanitat és irrisori. La majoria dels professionals tenen assumit que la capacitació lingüística, l'adquisició de coneixements de valencià millora el seu tracte amb el pacient i, per tant, és positiu. Només hi ha casos comptats de persones que per ideologia busquen conflictivitzar la qüestió».

D'aquesta manera, Cortès aposta «per una llei d'igualtat lingüística amb l'objectiu de garantir els drets lingüístics dels valencians». «Es tracta d'una proposta que han assumit i incorporat les forces progressistes que conformen el Govern valencià, però que contrasta i és contradictori amb les declaracions fetes per Bravo», retrau. I recorda: «La competència lingüística, també a l'àmbit sanitari, és una demanda que ha de complir el Consell durant aquesta legislatura».

«Nosaltres sempre hem defensat que cal instaurar la competència lingüística, fins i tot, a l'àmbit sanitari», coincideix Manuel Carceller, de Plataforma per la Llengua al País Valencià. «Aquest instrument és necessari per evitar les discriminacions lingüístiques, unes vulneracions dels drets lingüístics que estan motivades per certes discriminacions de caràcter ideològic i valencianòfobes», reivindica. I tanca: «Els drets lingüístics s'han de garantir. No pot haver-hi excepcions als drets de les persones, i més quan pateixen una situació de discriminació, com és el cas dels valencianoparlants al País Valencià».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.