La llengua guanya l'oposició a l'administració pública valenciana

Els sindicats CCOO-PV, Intersindical i UGT-PV han firmat un «acord històric» per exigir en les negociacions de la nova llei de funció pública la introducció de la capacitació lingüística. Amb el suport de Compromís, PSPV-PSOE, Esquerra Unida i Esquerra Republicana del País Valencià, el secretari autonòmic de la matèria, Ferran Puchades, ha apostat per introduir en la norma «aquesta reivindicació». El català accedirà, si no hi ha cap entrebanc, de ple dret al sector públic.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Durant els 24 anys de governs del PP, el català va quedar marginat de l'administració pública valenciana. La seua presència era testimonial. Que directores generals de Política Lingüística com ara Beatriz Gascó no empraren la llengua era tot un símptoma. Ara, però, amb l'esquerra a la Generalitat Valenciana la sensibilitat envers el català sembla augmentar. Això sí, gràcies a l'empenta de diverses entitats civils i sindicals.

A l'espera que el Consell s'hi sume o no a la proposta llançada d'una llei d'igualtat lingüística impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) o Escola Valenciana, les entitats no s'han quedat de braços plegats. I després de les negociacions en privat entre el Govern valencià i diverses entitats com ara ACPV, s'ha aconseguit que CCOO-PV, Intersindical i UGT-PV superen les diferències respecte de la capacitació lingüística a l'administració pública. Si, a priori, els dos primers apostaven perquè s'introduïra a tota la Generalitat Valenciana, UGT limitava la seua reivindicació a les places d'atenció al públic. Amb tot, UGT ha estat un actor clau perquè aquesta proposta acabara tirant endavant, ja que ha mostrat una particular sensibilitat amb la qüestió.

Aquest dimarts els tres sindicats, però, han firmat un document a La Nau que aposta per la introducció del requisit lingüístic, excepte en l'àmbit sanitari. «S'ha de garantir la competència lingüística de totes les persones que hi treballen», s'afirma al text. La proposta recull que els funcionaris «han de disposar d'un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües que el faça apte per a desplegar les funcions pròpies del seu lloc de treball». Un requisit que comporta que «en el procés de selecció qualsevol tipus de personal de les administracions valencianes ha d'acreditar el coneixement del valencià en el grau que es determine reglamentàriament».

L'acord suposa el compromís dels tres sindicats de defendre aquesta proposta en les negociacions amb el Govern valencià per la futura llei de funció pública. El suport de Compromís, PSPV-PSOE, Esquerra Unida, Esquerra Republicana de País Valencià, ACPV i Escola Valenciana empeny perquè el Consell acabe acceptant aquesta proposta, tot i que no està recollida a l'Acord del Botànic. Malgrat haver-hi estat contemplada en un primer esborrany, el pacte firmat per socialistes, valencianistes i Podem no incloïa el requisit lingüístic com una condició sine qua non per accedir a l'administració pública.

El suport a la proposta de les dues formacions que integren l'executiu assegura que aquesta capacitació siga una realitat a la llei de funció pública. I més després de les paraules de Ferran Puchades, secretari autonòmic de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques. «El Govern del Botànic ha de donar cabuda a aquestes demandes perquè la competència lingüística a l'administració pública valenciana siga una realitat més prompte que tard», ha afirmat. Que Compromís presentara una proposició de llei a les Corts Valencianes exigint la capacitació lingüística al funcionariat valencià evidència que la proposta sindical compta amb un llarg recorregut a les negociacions.

Amb tot, i per tirar endavant aquesta iniciativa a les Corts Valencianes, els dos partits que conformen el govern hauran de cercar la complicitat de Podem, partit del qual no hi havia cap membre destacat a l'acte. «Nosaltres donem suport a la proposta. De fet, hem participat de bona part de les reunions prèvies a la presentació de l'acord», afirma a EL TEMPS el secretari general de Podem al País Valencià, Antonio Montiel.

El suport oficial dels tres partits a la iniciativa, quan fa uns mesos hi havia més recels, suposa de facto l'accés de ple dret del català a l'administració valenciana. Un pas de gegant en la normalització de la llengua i en la lluita per la igualtat lingüística al País Valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.