Pacte històric entre el País Valencià, Illes Balears i Catalunya per la cultura i la llengua

Els lligams entre els tres territoris principals de l'àrea lingüística i cultura comuna es fan més estrets. Amb la denominació de 'Declaració de Palma', el Govern balear, valencià i català han signat un acord per impulsar la llengua i la cultura catalanes. «Manifestem la voluntat d'iniciar una nova etapa de relacions per enfortir els lligams històrics i culturals i la col·laboració pel benefici comú dels tres territoris», recull el text.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A poc a poc, els lligams comuns entre el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears van enfortint-se. Amb el desgel en les relacions una vegada va desnonar-se al PP dels executius balears i valencians, els tres territoris han donat una passa més per impulsar la cultura i la llengua catalana. Aquest dilluns Ruth Mateu, consellera balear de Cultura, Santi Vila, conseller català de Cultura, i Vicent Marzà, conseller valencià de Cultura, han signat la Declaració de Palma. Un pacte per "iniciar una nova etapa de relacions per enfortir els lligams històrics i culturals i la col·laboració pel benefici comú dels tres territoris".

L'objectiu d'aquest acord a tres bandes és "consolidar un mercat en l'àmbit dels tres territoris per garantir la viabilitat dels projectes dels creadors i les indústries culturals balears, catalanes i valencianes, i fomentar l'ampliació i interès dels públics". Tot plegat, es cerca la creació d'un "teixit cultural sòlid dins els àmbits creatiu i empresarial".

Per aconseguir aquest propòsit, els tres governs es comprometen a donar una espenta "al mercat interior cultural". Un impuls que es realitzarà a través de la potenciació de circuits d'arts escèniques i visuals, música, literatura, audiovisuals i cultura popular i tradicional. "S'ha de facilitar a les indústries culturals i als creadors la circulació dels seus projectes dins de l'àmbit dels tres territoris", afirma la Declaració de Palma.

L'acord, però, no només es queda en una declaració de bones intencions. També recull mesures concretes per sectors. A l'àmbit de la música, les arts visuals i escèniques s'establiran "criteris de participació conjunta a fires i festivals; s'impulsarà la creació de circuits per compartir exposicions, i es crearà un catàleg de música en viu". Al món editorial, "es coordinaran tasques de promoció de la literatura catalana" i es posaran en marxa programes d'intercanvi d'autors. Per tal d'aconseguir un rellançament de la cultura popular i tradicional pròpia, es reforçaran "xarxa de centres, instituts d'estudis i associacions de recerca local i comarcal". A l'àmbit patrimonial, la intenció és crear rutes i itineraris culturals conjunts i articular itineràncies i coproduccions d'exposicions temporals entre els principals museus i centres. Les biblioteques del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya també realitzaran catàlegs conjunts i estratègies comunes.

Tanmateix, el pacte va més enllà de la cultura i també recull una sèrie de mesures pel que fa a la promoció de la llengua. Els tres executius treballaran "cap a una versió comuna de les traduccions de la legislació estatal i altres textos de caràcter legal i administratiu; es coordinaran les polítiques de foment de la llengua en diferents ambients, i s'impulsaran iniciatives comunes envers les polítiques estatals lesives per a la llengua compartida". A més, es cerca "un sistema d'acreditacions de coneixements lingüístics compartit i compatibles".

Tot i que la Generalitat Valenciana encara no s'hi ha sumat a l'Institut Ramon Llull, els tres governs assumeixen "la consolidació del compromís" amb aquesta institució. Un acord històric, el qual ha rebut la felicitació d'organitzacions que sempre han lluitat en aquest sentit com ara Acció Cultural del País Valencià, per impulsar la llengua i la cultura catalana dels tres territoris.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.