La llengua, oblidada al nou Acord del Botànic

La normalització lingüística al País Valencià sempre ha estat una reivindicació de les forces del Botànic. I malgrat els passos donats en aquest sentit, a l'ampliació del pacte valencià d'esquerres no se'n diu ni pruna sobre aquesta qüestió. Escola Valenciana, El Tempir i Acció Cultural del País Valencià troben a faltar «un compromís explícit» al pacte, però reconeixen la nova sensibilitat del Consell envers el català.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Amb l'arribada de l'esquerra a la Generalitat Valenciana, la llengua ha sortit de l'armari en el qual havia estat amagada durant l'etapa del PP. Les campanyes de promoció, l'acceptació de la capacitació lingüística, la sensibilitat en els discursos públics, el nou reglament intern dels càrrecs públics i la creació d'una oficina per combatre les discriminacions dels catalanoparlants han capgirat les polítiques d'asfíxia anterior. És a dir, ha deixat d'estar muda a les institucions valencianes.

La llengua, però, continua fora de la guia espiritual del Govern valencià. Si a la primera versió de l'Acord del Botànic no hi havia cap referència a la normalització lingüística en el País Valencià per les diferents sensibilitats envers el català de les formacions que integren el pacte, al document d'ampliació, on es detalla el full de ruta del Consell i s'afegeixen nous punts, el resultat és el mateix. No se'n diu ni pruna de la normalització lingüística. Una absència que ha provocat cert malestar a les entitats en favor de la llengua.

Escola Valenciana, col·lectiu del qual hi ha diversos membres al Govern valencià, ha estat la primera a criticar aquesta absència. «Escola Valenciana ha trobat a faltar una declaració concreta que definisca les intencions en matèria de llengua», han expressat a través d'un comunicat. «És urgent i clau superar les polítiques lingüicides del PP», ha defensat Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, que ha rematat: «2017 és l'any per la igualtat lingüística. Hi ha un clima social propici per promulgar una llei que faça respectar els drets lingüístics dels valencianoparlants».

«Ens va sorprendre que al primer Acord del Botànic no es plasmara cap referència respecte de la normalització lingüística necessària del País Valencià. Ara que s'ha dut a terme aquesta ampliació, crec que aquest objectiu hauria d'estar reflectit perquè el pacte és el full de ruta del model de país que es vol», afirma a EL TEMPS, Josep Escribano, president de l'associació cívica El Tempir d'Elx. «La política lingüística no pot deixar-se en mans de l'empenta de la societat civil. El Govern valencià, tot i la seua major sensibilitat i alguns passos que ha donat, ha d'establir el seu compromís en documents com l'Acord del Botànic», censura, per exigir: «S'ha d'avançar cap al reconeixement efectiu dels drets lingüístics. És fonamental. I per això, hauria estat molt important incloure les reivindicacions lingüístiques al document del Botànic».

Toni Gisbert, portaveu d'Acció Cultural del País Valencià, s'expressa en la mateixa línia. Tot i que assenyala a aquest setmanari que s'han dut a terme «accions importants com ara la capacitació lingüística o el reglament intern d'usos dels càrrecs públics», indica que «tal vegada no hauria estat mal incloure aquests tipus de reivindicacions lingüístiques a l'ampliació de l'Acord del Botànic». Tanmateix, afirma que els esforços s'han de centrar més que en declaracions que en fets «com ara garantir els drets lingüístics dels valencianoparlants».

Col·lectius com ara Plataforma per la Llengua no opinen sobre aquesta qüestió, però remarquen «la sensibilitat del Consell respecte del català». L'absència ha generat neguit. Això sí, el full de ruta del Consell, empentat per la societat civil i els corrents més nacionalistes de l'executiu, cap a un reconeixement i normalització de la llengua ha evitat més aldarull.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.