L’1 de juny de 2015, poc abans de la convenció nacional d’Alternativa per Alemanya a la ciutat d’Essen, Alice Weidel va escriure un correu electrònic a la persona que en aquell moment era el membre més important del patit alemany. “Segons la teva opinió, tinc possibilitats de convertir-me en membre del comitè nacional?” va preguntar Weidel al fundador d’AfD, Bernd Lucke.
Weidel havia planejat viatjar a Àsia mentre tindria lloc la conferència del partit, “i hauria de valer la pena fer un viatge de tornada tan llarg per arribar a hora” va escriure. “De totes maneres només ho faré per donar-te suport i per salvar el que encara es salvable”, va escriure Wiedel.
Va prometre lleialtat a Lucke i el seu suport i esforços per protegir l’AfD de l’ala més conservadora dintre del propi partit, encapçalada per Frauke Petry en aquell moment. Al final, però, no va servir de res. I no va ser només Petry qui el va enderrocar: Weidel va fer un canvi d’última hora i va passar al camp de Petry just a temps per a ser elegida membre del comitè nacional amb el suport de Petry. Lucke va abandonar la conferència greument ferit i prompte deixaria el partit.
Ideològicament àgil
Fa dos caps de setmana, la flexibilitat ideològica va quedar exposada un cop més. Junt amb l’oficial veterà del partit Alexander Gauland, Alice Weidel va ser nominada com a candidata, el que significa que tots dos seran la cara del partit en els comicis del pròxim setembre. S’espera que en aquestes eleccions el partit tingui escons al Bundestag, el parlament alemany, per primera vegada des de la seva fundació al 2013 com alternativa de dretes als Demòcrates Cristians de la cancellera Angela Merkel.
Aquest canvi ve just després que Petry hagués informat que no es presentaria a la candidatura. Una vegada més Weidel tenia el suport de l’ala més radical del partit i un cop més algú ha perdut. Aquesta vegada li va tocar a Frauke Petry, qui sembla que deixarà la presidència de l’AfD.
A primera vista la implicació de Weidel amb l’AfD és difícil d’explicar. Tant la seva carrera com el seu estil de vida són directament contraris a les doctrines del partit de la dreta populista. Com pot una lesbiana que té dos nens amb la seva companya suportar l’existència d’un partit que menysté gais i lesbianes per una simple minoria? I com pot una economista que té una residència a Suïssa, ha viscut durant anys a la Xina i ha treballat per a companyies multinacionals defendre els ideals d’un partit que vol preservar la “identitat” nacional d’Alemanya i tancar les seves fronteres?
Els excol·legues al banc d’inversions Goldman Sachs, on va començar la seva primera feina després d’acabar els estudis universitaris, comenten amb estupefacció els vídeos que han compartit de les seves aparicions públiques: “Aquí està Alice. Què li ha passat?” escriu un. Un altre, escrit per l’home que li va ensenyar tot quan va entrar a Goldman Sachs, diu: “Qui és l’Alice real? És la dona de negocis o la populista de dretes?”
En aparicions públiques, el to de Weidel és forçat i el seu missatge sona com si estigués assajat —com si estigués interpretant el paper del dolent només per complaure l’audiència conservadora—. Però el seu èxit com a agitadora en vestit pantaló conservador és el producte de calcular fredament. Weidel fins al moment ha evitat revelar qualsevol convicció que pugui anar en detriment de la seva carrera política. Qualsevol cosa que pogués molestar algú o pogués ser perjudicial és suprimit i els companys que ja no són útils com Lucke o Petry, són apartats a un costat si és necessàri.
Suport al “Dexit”
Políticament parlant, Weidel sempre ha estat una agitadora. Des que va entrar a formar part de l’AfD, l’economista ha mantingut una posició fonamentalment crítica cap a l’euro, segurament inspirada pel seu tutor de la tesi doctoral, Peter Oberender qui, com ella, havia estat crític de la moneda comuna. Weidel ha advocat pel “Dexit”, la sortida d’Alemanya de la Unió Monetària Europea. Fins i tot, l’euroescèptic i expresident del partit, Lucke, no volia arribar tan lluny.
En el seus anys com a membre de l’AfD, Weidel també ha mantingut la seva posició en contra d’una UE centralitzada. I el mateix podem aplicar a la seva repugnància cap a l’islam i el menyspreu cap als refugiats amb una educació escassa. Encara que pugui respectar els banquers d’alt nivell de Pakistan, té molta menys simpatia pels refugiats d’Afganistan que no disposen de títols d’educació superior.
I va ser Weidel qui va cancel·lar una reunió en l’últim minut en maig de 2016 amb Aiman Mazyek, cap del Consell Central de Musulmans d’Alemanya. En aquell moment va dir que no volia tenir res a veure amb “partidaris confessos de la Xaria” —la llei islàmica— que mai no s’havien allunyat de “les pràctiques de l’edat de pedra” que professa la seva religió. Mentre que Petry, almenys, va intentar contactar amb Mazyek, Weidel encara continua afirmant avui en dia que no té cap sentit començar un diàleg amb organitzacions musulmanes. “Com a dona, també vull poder agafar l’últim tren sense tenir por”, va dir a la recent convenció del partit a Colònia. Era evident per la seva afirmació que es referia als estrangers i no a passatgers blancs i cristians. Tot i la seva orientació sexual, mai no ha rebutjat l’homofòbia del seu partit. Sap que això només la faria poc popular entre les files del partit.
Personalitat dominant
Fins ara, a Weidel els seus càlculs només li han fallat una vegada. Com a membre del comitè nacional del partit, era una de les forces darrere dels intents fracassats per fer fora a Björn Höcke del partit. Höcke, membre de l’ala conservadora de Turíngia, ha suscitat recentment la crítica internacional amb els seus comentaris neonazis.
La seva implicació en aquest fet, va fer que el seu intent per ser elegida com a presidenta de l’AfD per l’estat de Baden-Württemberg fracassés. Va aprendre la lliçó i des d’aleshores ha mirat de no cridar l’atenció i no ha fet comentaris contra Höcke o sobre la seva possible candidatura al parlament nacional. En lloc d’això, va deixar en mans del conservador Gauland la promoció de tots dos dintre de l’ala conservadora del partit. “La senyora Weidel i jo només estem disponibles com a equip”, va dir Gauland a la conferència del partit a Colònia. Al final tots dos es van emportar la nominació amb un 67,7% dels vots. Weidel no trigaria gaire en donar les gràcies a l’extrema dreta del partit. Durant la primera roda de premsa com a candidata, va anunciar que no renunciava a la idea de fer aparicions conjuntes amb el conservador Höcke.
Fins i tot, coneguts seus de l’època de l’institut, a Versmold, un petit poble del Rin Nord-Westfàlia, reconeixen la seva ambició i determinació. En el llibre d’últim any de classe, van escriure que “Lille”, sobrenom d’Alice, tenia una “personalitat dominant”, que tenia “una capacitat extrema per imposar-se”, i que en un principi podia resultar “arrogant”. “Això fa que ser amics amb tu no sempre sigui fàcil” li escrivia un company de classe. No obstant això, aquest company estava convençut que Lille arribaria lluny, potser Sidney, Zuric, Londres o Nova York. “en aquest sentit, ens veurem en la carrera professional”.
El passos seguits en aquella carrera professional no són fàcils de seguir, ja que la líder de l’AfD no concedeix ninguna entrevista o proporciona cap còpia del seu currículum. Però com Petry, les seves notes són impecables. Després de graduar-se amb els millors resultats a la Universitat de Bayreuth, va aconseguir una feina d’economista a Goldman Sachs. Weidel va declarar a través del seu portaveu que Goldman Sachs en aquell moment va ser com un somni.
Les altres feines que va tenir van ser igualment prestigioses, però només estaria a cadascuna per un temps relativament curt. Sigui Goldman Sachs o Allianz Global Investors a penes hi treballaria dos anys a cada lloc. Hi ha alguna cosa d’inestable en la manera en què ha anat progressant fins ara. A Xina és on Weidel va passar un període més llarg. Allà va treballar en el seu doctorat fins el 2011 i també va fer-ho al Bank of China.
El seu últim lloc de feina va ser al 2013 a Bad Rothenfelde, un poble a prop d’on va créixer, a la firma Heristo, una companyia especialitzada en tractament de carns i en alimentació per animals. Un jove directiu de l’empresa havia anat amb ella a l’institut. Però ella no va quedar-se molt de temps. El diari local Haller Kreisblatt se’n va fer ressò quan van decidir acabar la relació laboral al 2014.
Una vida a Suïssa?
Des d’aleshores ha treballat per compte propi per a startups i està registrada com a resident oficialment a Überlingen al llac de Constança. Però Weidel mai no ha parlat del seu estil de vida internacional. El diari suïs Der Bund va revelar que té una segona residència a la ciutat de Biel, Suïssa, a un 200 quilòmetres al sud d’Überlingen.
Weidel ha estat registrada a Biel com a resident des de 2014, i la gent local coneix a la política de l’AfD, a la seva companya i als seus fills. Va ser a l’octubre de 2015 quan Weidel es va registrar a Überlingen —a casa dels seus pares— just a temps per a la seva elecció a Baden-Württemberg.
La qüestió d’on passa la major part del seu temps, no té valor legal en les eleccions generals d’Alemanya. Però la qüestió d’on ha estat pagant els seus impostos en els últims anys podria convertir-se en un problema. La representant de l’AfD no va contestar les preguntes sobre el tema, no obstant això, el respectat diari NZZ am Sonntag de Zuric va informar que paga els seus impostos a Suïssa. Weidel va respondre, emitint un comunicat on criticava l’informe que, segons ella, va aixecar una “especulació absurda”. Weidel va explicar que no cobra per la feina realitzada a l’AfD i que farà campanya de manera volutària i sense cobrar. “Com que es una feina que és a temps complet, la meva vida està centrada a Alemanya, on també hi estic registrada. Pel que fa als impostos les regles estan clares i qualsevol tipus d’especulació és innecessària.”
Així i tot, si sorgeix un debat per comprovar la lleialtat dels candidats cap a Alemanya, podria posar a prova la paciència dels membres de l’AfD.