Europa

Com s’omplen les butxaques els euroescèptics al Parlament Europeu

Un estudi sobre els sobresous dels parlamentaris europeus revela que precisament els euroescèptics són els qui guanyen molts diners.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Hi ha coses més avorrides que escoltar Nigel Farage al seu talk show de ràdio. Tots els dies laborables a les 19h en punt aquest home, que ha portat el Brexit als britànics, conta què opina sobre la Unió Europea.Simplement, però es presenta en una forma divertida.

Farage mai no ha fet secret el seu menyspreu cap a la UE. Ara vol aprofitar els seus últims mesos com a diputat al Parlament de la Unió Europea per tornar a fer caixa. L’home que tant odia Brussel·les ha ascendit fins al cim dels qui tenen un salari més alt dins del Parlament Europeu.

En aquesta legislatura pocs altres diputats han vist disparar-se els seus ingressos addicionals tant com Farage. A banda de la seva dieta de diputat, ara mateix guanya mínim 372.012 euros a l’any, per exemple, amb contractes de ràdio.

Aquest és el resultat d’un estudi de Transparency International EU que es presentarà dijous a Brussel·les. Els inspectors anticorrupció han analitzat els ingressos extra de tots els 751 diputats europeus. Les bases en van ser els treballs paral·lels que els mateixos diputats presenten al Parlament. 

Així, quasi un de cada tres diputats europeus cobra ingressos addicionals, sovint d’una magnitud considerable. Possiblement 30 parlamentaris guanyen fins i tot més amb el seu segon treball que amb el mandat de diputat. En total els ingressos addicionals sumen fins a 41 milions d’euros en la legislatura actual. El finançament dels parlamentaris europeus no és tacany. Al mes els imports globals, abundants, i les extres, com les dietes, arriben a 8.484 euros.

Segons les investigacions de Transparency, els diputats d’alguns grups parlamentaris, que són els qui més fort es queixen de la suposada mentalitat d’autoservei de les elits de Brussel·les, es comporten de manera especialment cobdiciosa; “a la UE tothom guanya”, es burla Farage. Junt a ell hi són, sobretot, parlamentaris del partit d’extrema dreta Front National (ara, Rassemblement National) de França o el FPÖ d’Àustria. En el seu grup parlamentari “Europa de les nacions i la llibertat” (ENF, segons les sigles en anglès), més de la meitat dels parlamentaris cobren ingressos addicionals abundants, de mitja com a mínim 103.429 euros per persona i any.

A Brussel·les la dreta d’Europa s’emporta tot el que pot aconseguir. El dilluns la mesa del Parlament va condemnar el grup ENF a retornar mig milió d’euros en costos liquidats il·legalment. Entre altres coses, els oponents de la UE havien facturat al Parlament al voltant de 230 botelles de xampany, menús de luxe de més de 400 euros i regals de Nadal cars per als companys de treball.

A més, pel que fa als segons treballs, els euroescèptics no coneixen ni la mesura ni la vergonya. Entre ells, per exemple, està Jean-Luc Schaffhauser, “l’home per a missions especials”, com diu ell orgullós. En el passat va proporcionar al seu partit crèdits de bancs russos. Ara declara que rep diners d’una consultora de Dubai. Per què exactament? No hi ha més informació.

I Marcus Pretzell. L’home de l’excap de l’Alternativa per Alemanya, Frauke Petry, exerceix dos mandats de diputat. A banda del seu treball a Brussel·les encara seu al parlament del Rin del Nord-Westfalia. Després de molta xerrameca, el Parlament Europeu descompta del salari el seu sou de Düsseldorf, però Pretzell continua rebent la totalitat dels costos globals de més de 4.000 euros al mes.

En efecte, alguns alemanys entren en la llista de Transparency. Angelika Niebler, per exemple, la cap dels diputats de la CSU, cobra fins a 5.000 euros al mes com a membre d’un bufet de Munic. O Burkhard Balz, de la CDU de la Baixa Saxònia, que a principis de setembre canviarà a la directiva del Banc Federal alemany, percep posts dins de consell assessor i junta directiva. Un altre parlamentari amb ingressos elevats és Hans-Olaf Henkel, expresident de la Federació de la Indústria Alemanya.

No és il·legal cobrar un segon sou, i qualsevol activitat secundària tampoc no és un senyal de corruptibilitat. Però com que les dades sobre els treballs addicionals són sovint massa poc específiques (“conseller” o “advocat”), és difícil controlar on hi ha conflicte d’interessos i on no, critica Daniel Freund de Transparency, que va elaborar l’estudi. “Necessitem més transparència”, diu.

En comparació amb molts parlaments nacionals, a més, el control al Parlament Europeu és bastant lax. Així s’han trencat les normes ètiques del Parlament almenys 24 vegades en els últims cinc anys, per exemple, perquè els diputats no avisaven correctament dels seus viatges. Tanmateix, no s’hi ha arribat mai a cap sanció.

Per això ja fa molt de temps que Transparency insisteix en un comitè de supervisió independent. A més, pròximament, “igual que en el congrés dels EUA, hi haurà un límit d’ingressos extra, un quart del salari de diputat, per exemple”, reivindica l’autor de l’estudi, Freund.

A l’organitzador del Brexit, Nigel Farage, pot donar-li igual. De tota manera, després de les eleccions europees de maig del 2019 ja no hi haurà més diputats britànics a Brussel·les. El seu pesar per tot això és una mica limitat si ens creiem una entrevista que va donar al Daily Mail, l’òrgan central de tots els adversaris de la UE a Gran Bretanya. “Amb la política”, s’hi va queixar Farage, “no es poden guanyar diners.”

 

Traducció de Mar Sanfèlix

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.