Europa

La història completa de la caiguda del Govern d'Àustria

En un enregistrament secret del 2017 a què ha tingut accés Der Spiegel, se sent el vicecanceller austríac Heinz-Christian Strache, de la formació d’ultradreta Partit per la Llibertat (FPÖ, per les sigles en alemany), parlant sobre un acord amb una suposada milionària russa per bescanviar contractes públics a canvi de suport en campanyes electorals.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Una casa d’estiueig blanquíssima damunt un turó, a pocs quilòmetres de la ciutat d’Eivissa. Tres dormitoris, quatre lavabos, una piscina exterior i una casa separada per a convidats amb prop de 500 metres quadrats d’espai habitable per mil euros la nit.

El grup de persones que estava enraonant a la terrassa la nit del 24 de juliol del 2017, bevent xampany i menjant tàrtar de tonyina i sushi, debatia sobre temes delicats: com podien assegurar-se que una inversora russa aconseguís contractes d’empreses austríaques i del govern?

Tenien grans plans. Res els semblava impossible. Van debatre sobre llicències de casinos, la venda d’un antic hotel de luxe, contractes per a la construcció d’autopistes: tot per a la inversora russa. Fins i tot van parlar sobre l’adquisició de Kronen Zeitung, un dels diaris de més tirada d’Àustria.

El grup estava format per una dona –suposadament russa–, una dona austríaca amb arrels sèrbies i un màster universitari, i tres homes austríacs amb vestimenta informal.

En aquell moment, dos d’ells estaven avançant cap al centre del poder polític: Heinz-Christian Strache, líder del Partit per la Llibertat d’Àustria (FPÖ), i Johann Gudenus, membre de la junta federal de l’FPÖ, exvicealcalde de Viena i marit de la dona d’origen serbi.

Gairebé tres mesos després de la trobada en aquella mansió, els austríacs anirien a les urnes per escollir un nou Nationalrat, la cambra baixa del parlament. Dos mesos més tard, Strache jurava el càrrec de vicecanceller d’Àustria. Gudenus va ser ascendit a cap del grup parlamentari.

A Eivissa, mentre tots dos parlaven alegrement sobre acords milionaris, semblaven tan sols dos amics bevent, de vacances. Però des del desembre del 2017 han contribuït a marcar el rumb del govern de Viena. L’FPÖ forma part de la coalició de govern, i a partir de les últimes eleccions ha estat un poder a l’ombra per al canceller Sebastian Kurz i els conservadors del Partit Popular d’Àustria (ÖVP).

Aquell vespre càlid, els dos homes feia sis hores que estaven asseguts parlant quan Strache va tenir una tèrbola sospita: “És una trampa, una trampa”, va xiuxiuejar a Gudenus. Però poc després les preocupacions sembla que van desaparèixer. “No és cap trampa”, va garantir-li Gudenus.

Però el líder de l’FPÖ tenia raó. La trobada era una trampa. A la mansió hi havia micròfons ocults i diverses càmeres amagades.

La suposada dona russa, Alyona Makarova, que afirmava que també tenia nacionalitat letona, fingia ser la neboda d’un oligarca rus amb ganes d’invertir. La seva història: volia invertir més de 250 milions d’euros a Àustria en forma de capital que “no es pot dipositar en un banc” perquè “de fet, no és del tot legal”, explicava el company de la dona càndidament.

Els vídeos d’aquell vespre a Eivissa van ser entregats a Der Spiegel i al diari alemany Süddeutsche Zeitung.

Possibles accions delictives?

Les gravacions són políticament explosives. Posen al descobert opinions qüestionables de polítics austríacs que actualment ocupen càrrecs. Demostren que aquests polítics tenien la voluntat de potenciar els resultats electorals de l’FPÖ amb l’ajuda de diner rus. Les promeses que van fer aquell vespre i les pràctiques que s’hi veuen podrien ser delictives per a algú que ocupa un càrrec polític.

Atesa la importància política i l’interès públic, Der Spiegel i Süddeutsche Zeitung han decidit publicar el contingut d’aquelles converses.

Els caps de redacció de totes dues publicacions en coneixen la font, que insisteix a mantenir l’anonimat. No és clar, però, qui va ordenar parar aquella trampa als polítics de l’FPÖ i quines motivacions tenia per fer-ho.

Els documents visuals i auditius van ser analitzats per dos experts externs que en van acreditar l’autenticitat. No van trobar senyals que les gravacions haguessin estat manipulades després dels fets. Un intèrpret certificat també va traduir parts centrals del diàleg en rus. Der Spiegel ha vist una foto de la factura de la mansió llogada a Eivissa. La casa va ser llogada del 22 al 25 de juliol del 2017 per un cost de 2.936 euros. Les imatges de la pàgina web de l’agència immobiliària mostren les mateixos habitacions que es poden veure al vídeo. Finalment, es va contactar amb els polítics involucrats perquè poguessin explicar-se.

Els vídeos d’Eivissa semblen un informe d’una república bananera: dos destacats polítics austríacs parlen descurosament amb una dona que gairebé no coneixen sobre el seu projecte per controlar les palanques del poder i sobre com la compensarien si ella els ajuda a arribar a la cima del poder.

Passades un parell d’hores, el grup va començar a parlar sobre el diari Kronen Zeitung –o Krone, tal com es coneix aquesta publicació sensacionalista– i sobre la influència del rotatiu en les eleccions que s’acostaven. El grup finalment va decidir traslladar la conversa a l’interior de l’habitatge.

Es va suggerir a la jove russa de Letònia que adquirís discretament la meitat de Kronen Zeitung. Strache va dir que si el diari “ens dona una empenta” abans de les eleccions, “no traurem un 27% sinó un 34%” dels vots. Qualsevol article que “ens ajudi, fa enrabiar els vermells i els negres”. Amb aquests colors es referia al Partit Socialdemòcrata d’Àustria (SPÖ) i als populars de l’ÖVP, que han governat el país des del final de la guerra mundial, normalment junts.

“Sempre legal”

Kronen Zeitung arriba a més d’una quarta part dels austríacs. Strache, que ha estat al capdavant del partit des del 2005, era plenament conscient que el suport del rotatiu donaria una empenta significativa al seu projecte d’entrar a la cancelleria a Viena.

I aquell era precisament l’objectiu de Strache l’estiu del 2017. En aquell moment, però, el jove candidat de l’ÖVP Sebastian Kurz acabava d’avançar l’FPÖ a les enquestes.

Al principi, Strache semblava recelós davant la falsa afirmació de la dona russoletona, que va explicar que estava pensant comprar la meitat de les accions de Kronen Zeitung i que ja estava en contacte amb dos dels quatre hereus del difunt editor del diari, Hans Dichand. “No m’ho esperava”, va dir ell. A poc a poc, però, sembla que els dubtes de Strache es van esvair i que van imposar-se les ganes d’arribar a un acord que el podria acostar a la cancelleria. Qualsevol acord, però, ha de “ser sempre legal”, no parava d’insistir.

Amb el diari, va dir Strache, la dona estaria “al nivell de les deu persones més poderoses d’Àustria”. Tot i així, va indicar Strache, hi havia casos concrets a la plantilla periodística de Kronen Zeitung, “tres o quatre persones que haurien de ser acomiadades”, però va afegir que “ràpidament en portarem cinc de noves”. Tan senzilles són les coses? “Els periodistes són les putes més grans del planeta”, va dir.

La jove va preguntar què li reportaria la inversió a nivell personal. “Tindràs una arma que et permetrà fer el que vulguis a Àustria”, va respondre Strache. El qui controla Krone, va dir, no tan sols és un líder d’opinió, sinó que té “un monopoli sobre el poder que li permet obrir altres vies de negoci”. Més tard, Strache va treure el tema dels contractes públics per a la construcció d’autopistes, que normalment s’havien concedit a l’empresa STRABAG.

Strache va afirmar que podia oferir la “connexió que falta” amb Funke Media Group. Aleshores, el grup editorial alemany, abans conegut com a WAZ, era propietari de la meitat de Kronen Zeitung, mentre que els hereus de l’editor durant molt anys, Hans Dichand, eren propietaris de la resta.

Strache va dir també que coneixia l’home adequat per ajudar a esbossar una nova direcció per al tabloide: Heinrich Pecina. L’inversor, que Strache va descriure com una “gran figura”, havia “comprat tots els mitjans hongaresos per a Orbán durant els últims quinze anys i els havia posat a favor seu”.

Un paisatge mediàtic com el d’Orbán

Pecina, un home de negocis amb aire aristocràtic, va organitzar la consolidació de la premsa hongaresa a favor del primer ministre Viktor Orbán. Va comprar Népszabadság i altres diaris que eren crítics amb el govern i o bé van deixar de publicar de la nit al dia o es van vendre a persones amb opinions afins a Orbán. D’Hongria se’n poden aprendre coses, va dir Strache: “Volem construir un paisatge mediàtic igual que ho va fer Orbán”.

A preguntes d’aquesta publicació, Heinrich Pecina va dir que mai no ha tingut res a veure amb Kronen Zeitung. “En qualsevol cas, mai no he tingut ni tinc cap possibilitat de controlar o influir de cap manera en Kronen Zeitung. Ni mai he pretès fer-ho”.

A banda de Kronen Zeitung, seguia dient Strache al vídeo, també és molt important la cadena pública austríaca, ORF. Strache va dir que podia ser que fos parcialment privatitzada i que una part important es vengués a l’emprenedor Dietrich Mateschitz, cap de Red Bull i de l’empresa de comunicació associada. “Podria haver-hi una reestructuració total d’ORF”. Strache es va descriure a ell mateix com el “germà de Red Bull a Àustria”.

Una vegada i una altra, la suposada dona russa preguntava què en podia treure ella. Si adquiria Kronen Zeitung abans de les eleccions i ajudava el partit “a escalar fins a la primera posició”, va dir el cap de l’FPÖ, “aleshores podrem parlar de qualsevol cosa”.

Aquesta seria la gran promesa de Strache aquell vespre: podrien parlar de qualsevol cosa. Absolutament de tot.

El que a Eivissa només eren paraules es va anar fent realitat en la coalició de govern de l’ÖVP i l’FPÖ. L’actual president del consell d’administració d’ORF és Norbert Steger, exlíder de l’FPÖ. Fa tres setmanes, Steger va ser portada quan va atacar un dels periodistes més coneguts d’ORF. Després que Armin Wolf, presentador del principal programa de notícies de la cadena, va fer una entrevista crítica amb l’FPÖ, Steger va dir sarcàsticament: “Jo em prendria un any sabàtic, faria la volta al món amb les peles dels contribuents i em reinventaria”.

No és que les intervencions amb motivacions polítiques siguin una cosa nova a l’ORF. De fet, durant dècades han sigut la norma. Però des que l’FPÖ forma part del govern, la independència editorial de la cadena s’ha vist fortament compromesa. El vicecanceller Strache havia promès a Facebook que treballaria “com un lleó” per eliminar les “quotes obligatòries de l’ORF”.

L’FPÖ no té poder només sobre els mitjans públics, sinó també sobre molts altres aspectes del país. El partit, per exemple, té ministeris clau, entre ells el d’Exteriors, Interior, Defensa i Afers Socials.

El “lobby homosexual”

Els tres serveis d’intel·ligència austríacs són supervisats per ministeris controlats per l’FPÖ, un partit vinculat amb Rússia Unida, que actualment controla el Kremlin, des que van signar un acord de col·laboració el 2016. Les preocupacions que Moscou pugui tenir accés a la intel·ligència austríaca han portat les agències de seguretat occidentals a limitar la informació que comparteixen amb Viena.

L’afinitat del partit amb Rússia també va tenir un paper decisiu en la trobada a Eivissa. Johann “Joschi” Gudenus, que traduïa per a la suposada dona russa, ha fet cursos en una universitat de Moscou. Fill d’un expolític de l’FPÖ condemnat per negar l’Holocaust, Gudenus forma part de l’extrema dreta des de la joventut. Certament, Gudenus és considerat un dels intermediaris més importants entre l’FPÖ i Rússia. Fins i tot va acceptar una invitació per visitar Grozni per part del violent líder txetxè Ramzan Kadírov, i també una invitació dels ocupants russos de Crimea. A la catedral de Crist Salvador de Moscou, va parlar en contra de la UE descrivint-la com un refugi per al “lobby homosexual”.

Strache veu “Joschi” com una mena de mà dreta. Els dos homes fa anys que són amics. A Vandalia, una fraternitat estudiantil vienesa, Strache va ser el padrí de Gudenus. Ara Strache veia Gudenus com el seu home per a les qüestions russes i és ell qui va organitzar la trobada a Eivissa.

El jove membre de l’FPÖ fa temps que sentia bones informacions sobre aquella dona russa. Ella, suposadament, estava interessada a comprar terrenys a Àustria i la família de Gudenus té propietats a la Baixa Àustria. Per això es van reunir a Viena. Al vídeo d’Eivissa, se sent que Gudenus explica que la dona li havia ofert cinc vegades el valor de la propietat. Però va ser durant la conversa a Viena que presumptament va sorgir el pla de tramar una estratègia més gran.

En un dels vídeos, Strache va dir que Àustria en els propers anys hauria d’orientar-se cap al Grup de Visegrád, en referència a l’aliança informal de països de l’est de l’UE, format per Polònia, la República Txeca, Eslovàquia i Hongria. Deia que el país ha d’“obrir-se amb molta intensitat cap a l’est”, cap a Rússia. “A Occident tenim decadència”, va dir Strache, “però a l’est la gent és normal”.

El cap de l’FPÖ va dir que havia estat a Moscou en moltes ocasions i va assenyalar que, feia més de deu anys, s’havia reunit amb assessors de Putin i havia fet plans sobre “com podien col·laborar estratègicament”. També va dir que Sèrbia és un país fantàstic i que uns quants dels seus amics hi havien invertit considerablement, i que allà gairebé tenia tanta aprovació a les enquestes com Putin.

Més enllà de l’autobombo de Strache, el tema central de la trobada va ser econòmic: com l’FPÖ podia rebre suport financer. Strache va dir a la suposada dona russa com podia esquivar els obstacles legals per fer donatius a l’FPÖ. Si el model que descriu Strache efectivament existeix, seria un cas flagrant de finançament il·legal d’un partit.

Grans donants

“Hi ha unes quantes persones molt riques que paguen entre 500.000 i 1,5 i 2 milions”, va afirmar Strache. En un altre moment, va dir que els diners encara no havien estat transferits, però que els els havien promès. I per a aquestes grans sumes, hi havia una associació sense ànim de lucre que no tenia res a veure amb el partit. “Per això no cal informar-ne al Tribunal de Comptes”, va dir Strache estenent els braços irònicament i amb la omnipresent cigarreta a la mà. Gudenus va afegir que a Rússia ningú coneixia l’existència de l’associació. Strache va dir que estava encapçalada per tres advocats.

Cartell de campanya electoral de Heinz Christian Strache

La normativa austríaca de donacions polítiques és semblant a la d’Alemanya: si una contribució supera els 50.000 euros, se n’ha d’informar el Tribunal de Comptes. Les donacions fetes per estrangers no poden superar els 2.641 euros.

Strache va afirmar que hi havia deu grans donants potencials per a l’FPÖ i que tenia la intenció de visitar-los personalment. Gaston Glock, per exemple. Mentre parlava, Gudenus estava dret al seu costat, i amb les mans va fer el gest de disparar una arma per deixar clar a Alyona com feia diners el fabricant d’armes de la regió de Caríntia, al sud-est d’Àustria. També es va esmentar Heidi Horten, multimilionària hereva de la cadena de grans magatzems. Strache va dir que hi havia simpatitzants que havien fet –o pensaven fer– donacions al canceller Sebastian Kurz “i a nosaltres”, entre els quals suposadament hi ha el multimilionari i magnat immobiliari René Benko. I “un parell d’agents importants”, com l’empresa d’apostes Novomatic, un dels principals contribuents d’Àustria: “Ens paguen a tots tres”, va afirmar Strache referint-se a l’ÖVP, l’SPÖ i l’FPÖ.

En posar-nos-hi en contacte, totes les empreses i persones anomenades per Strache van afirmar que no han fet mai donatius a l’FPÖ, ni directament ni indirectament. En preguntar-los sobre els suposats donants, Strache i Gudenus van confirmar per escrit que “l’FPÖ no havia rebut cap donació de les persones ni les empreses esmentades”.

A Eivissa, però, Strache va dir que Alyona podia “fer-nos donacions a través de l’associació en qualsevol moment” si “així li semblava oportú”. Strache va dir que els donants solien ser idealistes. Va demanar al seu amic “Joschi” que expliqués a la dona russa que els que donaven suport a l’FPÖ “no volen que Àustria sigui islamitzada; no volen que aniquilin els seus fills i els seus nets”.

L’FPÖ es veu a si mateix com un “partit social patriòtic”, un eslògan que també fa servir el partit neonazi NPD a Alemanya. En les últimes eleccions, el partit va obtenir un suport significatiu de la classe treballadora, en part per la seva capacitat de simplificar fins i tot les qüestions més complexes i presentar-se com la gent del carrer, fins i tot amb Strache com a vicecanceller. Tot això fa que el vídeo amb els seus comentaris a Eivissa sigui encara més sorprenent.

Strache va parlar sobre vetllades menjant caviar i ostres per valor de 1.600 euros per àpat: “No gaire car”, va dir. Va parlar sobre un amic que havia comprat una mina de diamants a l’Àfrica i d’un empresari de Tel Aviv que tenia diamants per valor de 400 milions d’euros en un despatx proveït d’una alta seguretat.

“Carretades de diners”

En públic, a Strache li agrada presentar-se com un combatent anti-establishment. A la mansió, semblava que durant força temps hagués tingut una relació propera amb multimilionaris austríacs. Va dir que tenia “una relació cordial” amb l’empresari vienès Martin Schlaff, eternament d’esquerres, i que suposadament s’havia reunit a Eivissa amb Benko, el magnat immobiliari i propietari de Karstadt, perquè l’empresari havia estat per la zona a bord del seu iot Roma, de 62 metres d’eslora. Strache també té relació amb Mateschitz, propietari de Red Bull que també gestiona Servus TV. Strache va dir que és “amable” però que no entén el negoci dels mitjans. El líder de l’FPÖ també va parlar d’amics russos i ucraïnesos amb munts de diners, de contactes amb un grup de multimilionaris de la Xina. “Aquells gossos”, va dir l’home que és vicecanceller d’Àustria al vídeo, “tenen carretades de diners”.

El camí de Strache fins a la cima ha estat pedregós. La seva mare, farmacèutica, el va criar sola, i ell, a través d’una violenta associació d’estudiants, va entrar en contacte amb els extremistes de dreta. Hi ha fotos en què se’l veu prenent part en exercicis militars amb neonazis. Strache, que es va formar com a tècnic odontològic, es va distanciar del sector més radical de l’extrema dreta de l’espectre polític a començament dels noranta. El 2005 va assumir el lideratge de l’FPÖ, un partit que va quedar buidat quan Jörg Haider va marxar-ne per formar una escissió, i que obtenia tan sols un 4% a les enquestes. En els següents dotze anys, Strache va aconseguir multiplicar per sis el suport al partit.

Això és una cosa de què Strache està molt orgullós, i no es va estar de dir-ho. No va deixar de parlar del principi d’honestedat, i les seves reiterades proclamacions sobre aquest tema aquell vespre a Eivissa van començar a sonar com un encanteri. “Això per a mi és sagrat: jo no faig res il·legal”, va dir diverses vegades, assegut al sofà entre Red Bulls i cendrers. “Això és el que soc, aquesta és la meva força”. Va dir que sempre refusava els intents de suborn, perquè “no necessito aquesta merda” i va dir que vol “aixecar-se al matí i dir: estic net”. Va afirmar que aquesta era sempre la seva via i “realment, m’ha portat a on soc avui. Ara les grans figures influents diuen: ens hem de prendre aquest paio seriosament”.

Mentre Strache es considerava a si mateix insubornable, es delectava en la vulnerabilitat d’altres “Schneebrunzer”, literalment ‘persones que pixen a la neu’, és a dir, idiotes. El cap de l’FPÖ va afirmar tenir coneixement de material incriminatori de suposades aventures de dos polítics de l’antiga coalició de govern de socialdemòcrates i cristianodemòcrates. Els polítics sabien que els havien enganxat, per tant havien fet una mena de pacte de no agressió, va afirmar Strache.

Si es publiquessin les fotos corresponents en algun país estranger, els partits de centreesquerra i centredreta tindrien greus problemes, va dir Strache, i va afegir que això tindria com a resultat una “guerra nuclear” política.

Diner il·lícit rus

L’home que fins uns instants abans havia alabat la seva pròpia incorruptibilitat, no va pas abandonar la trobada quan la conversa va derivar cap a previsions de negocis clarament il·legítims. El grup va començar a debatre sobre una possible privatització de propietats públiques a les quals podria entrar diner il·lícit rus.

Strache va rebutjar categòricament algunes de les propostes dels esquers. Hi ha “àrees que no privatitzem”, va dir. Va respondre a altres suggeriments quedant callant i fent una bona pipada a la cigarreta o mossegant-se les ungles. Una vegada i una altra va insistir que tot acord havia d’estar dins la legalitat.

Però sí que va exposar la seva opinió sobre altres qüestions. Quan el confident de la suposada neboda de l’oligarca rus va assenyalar sense vergonya que, per a ella, l’important no era aconseguir contractes públics sinó més aviat obtenir un “rèdit considerable” –un increment de preu que aniria a càrrec dels contribuents–, Strache en un primer moment va reaccionar amb desdeny. Però després va dir, “Sííí, sí, sí”. Quan el confident va parlar d’un increment de preu que “estigués garantit”, el cap de l’FPÖ va respondre: “Hi insisteixo: ho aconseguireu amb els contractes públics”.

També van parlar sobre la implicació de la dona russa en casinos de control estatal. Strache va admetre que aquests casinos finalment han de ser desposseïts del seu poder, i va dir: “Hem de posar fi a aquest monopoli”. Però també va admetre que seria “refotudament difícil”. Strache ho sabia de primera mà. Tot just s’acabava d’arxivar el procés judicial contra l’exministre de Finances austríac Karl-Heinz Grasser per sospites de suborn –que Grasser nega– en relació amb el previst desmuntatge del monopoli de les apostes.

Però quan la conversa va virar cap a la construcció de carreteres i autopistes, el cap de l’FPÖ es va animar. “El primer que puc prometre si participem en el govern és que Haselsteiner no aconseguirà més contractes!”, va dir Strache en referència a Hans Peter Haselsteiner, un industrial i filantrop austríac que és l’actual president de STRABAG, l’empresa de construcció més gran d’Àustria. El 2018, STRABAG va aconseguir més de 15.000 milions d’euros en ingressos. Actualment, Haselsteiner i la seva família són propietaris de més d’una quarta part de les accions de la companyia.

Als anys noranta, Haselsteiner va ser escollit diputat a la cambra baixa austríaca, el Nationalrat, pel partit Fòrum Liberal. Més recentment, l’empresari va donar suport a NEOS, un partit polític neoliberal, amb una donació d’1,7 milions d’euros. El fet que “l’oligarca Haselsteiner i altres sequaços del sistema socialdemòcrates i cristianodemòcrates només es preocupin per contractes públics i estatals” a Strache el molestava tant que uns dies abans de marxar d’Eivissa va descarregar la seva ira a Facebook.

“Joschi, ocupa-te’n tu!”

Per això, la qüestió de la suposada dona russoletona i el seu confident sobre els contractes de construcció d’autopistes eren música per a les orelles de Strache. Si la dona ajudava decisivament l’FPÖ abans de les eleccions, “aleshores ni tan sols s’hauria de debatre. Mira, Joschi: digues-li que hauria de trobar una companyia com STRABAG i totes les licitacions públiques que ara s’emporta STRABAG serien per a ella”.

Que un vicecanceller fes aquestes promeses sobre contractes governamentals probablement és un fet delictiu. Però en el moment de les gravacions, el 2017, Strache no ocupava cap càrrec que li hagués permès concedir contractes de construcció, per tant les afirmacions no són delictives; ara bé, sí que són qüestionables èticament. Oferir la possible obtenció de contractes públics a canvi de suport en una campanya electoral fa tuf, si més no, de corrupció.

En preguntar-li per la trobada a Eivissa, Heinz-Christian Strache recordava que “una suposada ciutadana letona” i el seu confident el van convidar a sopar. Va ser una trobada “purament privada” en un “ambient relaxat, informal i d’embriaguesa”, va escriure Strache per WhatsApp. “Jo vaig assenyalar reiteradament les disposicions legals rellevants i la necessitat de cenyir-nos a l’ordenament jurídic austríac per a qualsevol qüestió que debatéssim”. Strache va comunicar que això també s’aplica a “les futures donacions al partit o a associacions sense ànim de lucre d’acord amb els estatuts corresponents”. Strache i l’FPÖ ni van rebre ni se’ls va prometre “cap tipus de benefici” per part d’aquella gent, va afirmar.

“A més”, va informar-nos per WhatsApp l'ara exvicecanceller austríac, “a part del fet que vam consumir molt d’alcohol a mesura que avançava la vetllada, també hi havia una considerable barrera lingüística i no hi havia cap intèrpret professional del rus i l’anglès a l’alemany”.

Johann Gudenus, que diu que fa temps que coneix la ciutadana letona, va donar una resposta similar. La dona estava interessada en terrenys de caça que són propietat de Gudenus, va explicar el polític. Gudenus va declarar que la dona letona li va dir que ella i la seva filla estaven pensant traslladar-se a Viena, instal·lar-s’hi i invertir a Àustria. Tots dos polítics asseguren que no han tingut més contacte amb la dona d’ençà de la trobada.

Les qüestionables afirmacions de l'exvicecanceller austríac i el seu amic íntim han fet esclatar el govern del canceller austríac, Sebastian Kurz. La coalició entre l’ÖVP i l’FPÖ havia patit tensions darrerament, fins i tot sense aquestes revelacions. Les vinculacions del Partit per la Llibertat amb grups d’extrema dreta com el Moviment Identitari, així com comentaris i publicacions racistes per part de persones associades a la formació i el tracte del partit envers periodistes crítics dels mitjans públics austríacs, tot plegat ha estat motiu d’un intens debat al país.

La trobada a Eivissa va durar més de sis hores. Cap al final, Strache va tenir sospites. De cop i volta, el líder de l’FPÖ es va adonar que Alyona tenia les ungles dels peus brutes. “Això no em quadra amb la resta”, va murmurar. Temps enrere, s’havia queixat que el seu prometedor partit populista d’extrema dreta havia d’estar vigilant constantment. “Sabem que se’ns observa les 24 hores del dia, que hi ha gent a qui li agradaria destruir-nos per qualsevol petitesa”. Però Gudenus el va tranquil·litzar, i Strache va continuar bevent i xerrant, aparentment com si res.

Força estona després de la mitjanit, els visitants van dir que se n’havien d’anar. Volien anar a una discoteca, Hï Ibiza, situada a pocs quilòmetres de la Platja d’en Bossa, a Sant Josep de Sa Talaia.

En sortir, Strache va parlar amb el confident rus i amb Gudenus una última vegada. Va dir que la dona “faria bé” de comprar Kronen Zeitung. El confident d’Alyona el va advertir: “Ella se’n va demà. Si ho voleu tirar endavant, ho heu de fer abans no marxi”.

Abans d’entrar al cotxe, Strache va manar a Gudenus que tornés a la mansió. “Ocupa-te’n tu, Joschi!”, li va dir.

Gudenus i Alyona es van retirar a la cuina. Allà també hi havia una càmera filmant-los.

L’home de l’FPÖ li va xiuxiuejar en un rus una mica macarrònic: “Estem al cent per cent preparats per ajudar, passi el que passi”.

 

A càrrec de Maik Baumgärtner, Vera Deleja-Hotko, Martin Knobbe, Walter Mayr, Alexandra Rojkov i Wolf Wiedmann-Schmid

Traducció d'Arnau Figueras

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.