—Quina és la sensació que té dos anys després de la dana?
—Com a filla de víctima, cada dia pitjor. Jo soc filla única i no tinc mare des de fa diverses dècades. I, en conseqüència, tot el pes va recaure sobre mi. La casa dels meus orígens, allà on em vaig criar, estava destrossada. Havia d'acudir a tantes coses després de la mort de mon pare... Estava superada. Ara, no em quedaria a casa. No m'havia educat així. Des del primer moment, tenia claríssim que lluitaria per demostrar que les morts de la dana no foren per una tragèdia natural, ni per cap accident, sinó per una negligència. La lluita col·lectiva m'absorbia, tenia dies i dies, però a partir del segon Nadal sense mon pare, tot va començar a canviar.
—Em faig càrrec.
—A ma casa, Nadal era una nit d'asseure tots junts en la mateixa taula. El primer Nadal després de la tragèdia no ens vam reunir, però sí que ho vam fer en el segon. Sempre érem set persones i, en aquest cas, ens en faltava una. El buit era brutal. Per què en quin moment podia diferenciar entre la persona i el personatge públic en el qual m'havia convertit? Personalment, cada dia estic pitjor, però associativament, cada vegada estem més fortes. Ara bé, se't remou tot per dins. Els nostres familiars han mort perquè, al final, envien les alertes en temps i en forma. És sorprenent quan l'actual president valencià, Juanfran Pérez Llorca, ens parla de coordinació sobre l'última dana que ha afectat la Safor i la Marina Alta.
«La mentida més gran que s'ha propagat sobre la riuada, i mira que se n'han escampat, és l'apagada informativa»
—Explique's.
—En el 29 d'octubre del 2024, no va fallar cap mena de coordinació. Qui van fallar són ells. No va haver-hi 233 morts per una falta de coordinació. La mentida més gran que s'ha propagat sobre la riuada, i mira que se n'han escampat, és l'apagada informativa. No hi havia cap apagada informativa, ja que l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) donava les notes i els avisos com ho ha fet en la dana de la Safor i la Marina Alta. L'únic que ha canviat ha estat l'actitud del Consell. I reitere: en la barrancada de fa dos anys, no va haver-hi cap problema de coordinació, sinó que va faltar prevenció i capacitat de resposta.
—Considera, per tant, que el Consell ha après de les lliçons que va deixar la gran riuada del 2024?
—Crec que no hi ha cap lliçó per aprendre, sinó que havien d'aplicar, simplement, els protocols. En la dana del 2019 del Baix Segura, es van activar tots els sistemes d'emergència 48 hores abans. Aquella dana, com la nostra, es va produir dimarts i diumenge, l'aleshores responsable d'Emergències, José María Àngel, ja avisava. En aquella dana, sí que va haver-hi previsió. Ara, el Govern valencià, a través de Susana Camarero [encara vicepresidenta segona valenciana i futura candidata al Senat dels populars], ha pregonat que l'Aemet sí que l'ha encertada en el temporal de fa unes setmanes. És fals: en 2024 també ho va fer. Des de primer hora del matí, hi havia decretada l'alerta roja. De fet, era la primera que s'activava en tot l'any.
—Quin balanç fa de la reconstrucció engegada per la Generalitat Valenciana?
—No s'estan prioritzant les necessitats de la gent. Ara bé, a nosaltres no ens agrada parlar de reconstrucció. Nosaltres treballem molt amb la Facultat de Geografia, perquè pensem que els geògrafs tenen moltíssim a dir. No debades, són qui es coneixen el territori. Treballem molt amb gent com ara Anna Camarasa, Iván Portugués, Javier Serrano o Joan Romero. I després de parlar amb ells, ens agrada parlar d'una nova construcció. Al final, no es pot actuar com abans, sinó que s'ha de construir pensant amb un nou concepte de comarca, d'àrea metropolitana. I un exemple en direcció contrària són els macroplans urbanístics.
«L'horta va salvar vides perquè l'aigua no va circular com ho feia amb el formigó»
—Aprofundisca, per favor.
—Ens volen deixar sense la poquíssima horta que tenim a l'Horta Sud, on d'horta només ens queda el sud. La poca horta que ens queda va actuar d'esponja, va salvar vides i, ara, amb projectes com el PAI de Font Baixa, la volen arrasar. L'horta va salvar vides perquè l'aigua no va circular com ho feia amb el formigó. Hi ha una ànsia de construir mil i mil habitatges, que, en aquest cas, no solucionen el problema d'accés a l'habitatge perquè no són assequibles. El problema és de preus, no de disponibilitat d'habitatges. Als pobles, com ara a Catarroja, hi ha moltes cases velles que es podrien enderrocar i fer finques assequibles. Es tracta de cases que fa dècades que no estan habitades i que, en cas de rehabilitar-les, podrien fer comunitat i evitar que els nostres pobles siguen espais dormitori, on cada vegada hi ha menys comerços per falta de rendibilitat i ens empenta a usar sempre el cotxe.
—Fa poc menys d'un any, Carlos Mazón va plegar com a president de la Generalitat Valenciana. Amb l'arribada de Juanfran Pérez Llorca a la comandància del Consell, observa un altre tractament als familiars de les víctimes mortals de la dana?
—Aquest president no es burla de les víctimes. O no ho fa com l'altre, que és un indesitjable i un psicòpata. No em referisc a Mazón com un psicòpata en ànim despectiu, sinó com un perfil de llibre, que, segons diversos experts, encaixa amb totes les característiques. Pérez Llorca intenta actuar d'una manera diferent, però té un problema molt gros: té a la persona responsable de la negligència —independentment que es puga acreditar judicialment— assegut a l'escó 98. A més, no té gens de vergonya en burlar-se i riure's de nosaltres quan els síndics de l'oposició al·ludeixen a nosaltres, a les víctimes. Al mateix temps, l'actual síndic del PP a les Corts Valencianes, Fernando Pastor, ens diu tot el que li pareix. Ens qualifica de «víctimes VIP» o, fins i tot, de «víctimes amb dret a frec real».
—Se senten criminalitzades per persistir amb la seua lluita d'aconseguir justícia amb la negligència de la dana?
—Tenen dos pamflets, els quals viuen de les seues subvencions, que s'inventen biografies meues, on no donen mai al clau. Per exemple, em van dir que estava totalment polititzada per rebre un guardó de la UGT, que va entregar-lo a les tres associacions de víctimes de la dana i a la gran investigadora en oncologia Anna Lluch. A partir d'aquell moment, ja em van acusar de rebre diners de l'esquerra i van dir que aniria en llistes dels partits progressistes. A mi, com a persona individual, no em va premiar ningú. Van reconèixer la tasca de l'associació on estic. Nosaltres acudim a tots els actes que ens conviden. Això sí, sempre que no siguen responsables de la dana, ni mantinguen a Mazón. Ho hem dit 40.000 vegades: si expulsen a Mazón, ens reunirem amb el PPCV. No és una qüestió ideològica.
«Observar el caliu que rebia Mazón dels diputats valencians del PP era encara més dolorós. En el cas de Fabra, sap perfectament les funcions que atresora un president i estava donant-li escalf»
—Pensa que els populars protegiran l'expresident Mazón fins al final?
—Sí, però no entenc per què. O sap alguna cosa que la resta desconeixem, o creuen que són tan impunes que poden protegir-lo sense cap cost electoral. És inaudit que l'estiguen cobrint. A l'última compareixença al Congrés dels Diputats, es va evidenciar el suport que té encara dintre del PP. Li estaven donant suport l'expresident Alberto Fabra o la parlamentària Macarena Montesinos. Haurien pogut enviar a altres persones que no foren valencianes. Observar el caliu que rebia dels diputats valencians del PP era encara més dolorós. En el cas de Fabra, sap perfectament les funcions que atresora un president i estava donant-li escalf.
—Ho interpreta com a un cop a l'esquena en favor del seu comportament en el dia D?
—Sí. Estaven donant suport a la gestió negligent d'una dana, perquè els nostres familiars no han mort per un fenomen meteorològic, sinó per la seua gestió criminal. La dana s'hauria pogut quedar en els danys materials, però no: es va convertir en una catàstrofe social i humanitària per la seua actuació. S'hauria pogut quedar en una dana com aquella que va afectar el Baix Segura l'any 2019.
—Com afronten la causa judicial després del rebuig del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià a investigar Mazón?
—La investigació sobre Mazón, en efecte, no ha quallat pel TSJ valencià. No em canse de demanar-los explicacions. Perquè des del TSJ són conscients que el Consell tenia un grup de WhatsApp on estava el president, qui va donar ordres només saber de l'alerta roja. Saben que durant el matí va donar informació falsa a la ciutadania, creant una sensació que el pitjor del temporal havia passat. De debò que el president de la Generalitat Valenciana no actuava de garant? No eren garants els anteriors presidents? No ho és l'actual? No ho seran els futurs? Si al País Valencià el cap del Consell no és garant, per a què ens cal la seua figura? En qualitat de què ha fet declaracions Pérez Llorca sobre la dana de la Safor i la Marina Alta? Les nostres famílies volem saber si tenim una persona garant. Per a què m'he de reunir, doncs, amb una persona que no actua de garant davant dels seus ciutadans?
«El nostre agraïment és infinit a les valentes que van tirar endavant aquella mobilització en contra de moltes opinions. Aquella marxa fou el germen de les protestes posteriors»
—Les víctimes heu viscut l'escalf de la gent i el suport de diverses entitats —com ara Acció Cultural del País Valencià o Intersindical— per organitzar logísticament les protestes per la dana, però també, com comentava adés amb el síndic del PPCV i alguns pseudomitjans, un intent de desacreditar la vostra lluita amb acusacions de politització. Com viviu aquestes dues situacions?
—En aquella primera manifestació, no va haver-hi familiars de les víctimes, perquè molts havien acabat de soterrar les seues persones estimades o encara no tenien els seus cossos per a fer-ho. Ara bé, el nostre agraïment és infinit a les valentes que van tirar endavant aquella mobilització en contra de moltes opinions. Aquella marxa fou el germen de les protestes posteriors. La legitimació de les manifestacions, de les concentracions, no depèn de la gent que acudeix. La gent té vida i hi ha moltes causes per a eixir al carrer. Tot i que no venen, et donen el seu suport per xarxes, de manera personal, en homenatges. Malgrat que ha estat i és una lluita sostinguda, mai ens han fallat. Sempre ens hem sentit acompanyades.
—I com suporteu l'altra cara?
—De vegades, es viu amb moltíssima impotència. Per no estar d'acord amb la nostra opinió sobre la dana ens han dit autèntiques barbaritats. Hi ha una persona amb títol d'advocat, que està present a la instrucció, que m'ha atacat de manera reiterada. Ara bé, l'última vegada se'n va passar tres pobles i, possiblement, hauré de prendre mesures legals contra ell.
—Acabem. Com encaren aquest segon aniversari de la dana?
—És la primera vegada que organitzarem un acte. L'any passat no teníem forces per a fer-ho i, a més, participàvem del funeral d'Estat. Enguany, en el matí del dissabte 31, abans de la manifestació de la vesprada a València, farem la primera edició dels nostres premis. L'objectiu és reconèixer a diverses persones i les seues trajectòries. En aquesta primera ocasió, guardonem José Ángel Núñez, cap de meteorologia de l'Aemet, i Victòria Rosselló, cap de meteorologia d'À Punt. També guardonem Carmen Amoraga i Maxi Roldán pel llibre Lágrimas de barro, on els drets d'autor són per a finançar l'activitat de la nostra associació. A banda d'aquests premis, hi haurà un acte de reconeixement. Tanmateix, no serà obert al públic. Volem premiar a les persones que ens han fet costat fins ara.