Tots els poders de l’Estat es trobaven congregats al Museu de les Ciències de València. Els reis, el Govern espanyol al complet, els presidents del Congrés i del Senat, la presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), 15 presidents autonòmics, l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero i el líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo. Només hi han faltat l’andalús, per l’alerta de pluges intenses a Huelva, i el de La Rioja.
La tensió ambiental era elevada. Carlos Mazón ha rebut els reis a la porta acompanyat del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez; la presidenta del Congrés, Francina Armengol; el president del Senat, Pedro Rollán; la presidenta del CGPJ, María Isabel Perelló; la delegada del Govern al País Valencià, Pilar Bernabé, i l’alcaldessa de València, María José Català. Tanmateix, ni Mazón ni Català no han accedit a una audiència prèvia amb algunes de les víctimes. Algunes associacions de familiars de víctimes havien demanat repetidament que el president de la Generalitat no hi acudira i calia, per tant, evitar situacions incòmodes.
De fet, l’entrada de Mazón al recinte ha sigut objecte de retrets per part d’alguns dels assistents. Mentre la resta de la comitiva dialogava amb la representació dels familiars, el president valencià ha hagut de sentir com molts dels assistents li dedicaven invectives de tota mena: «Fora, fora, fora», «Assassí», «T’havíem dit que no vingueres», «Els valencians no et volem», «Has matat la meua germana i el meu nebot»…
Unes poques files darrere seu, Núñez Feijóo feia cara de pòquer. Durant el desenvolupament de l’acte, la cadira del costat de Mazón ha passat d’estar ocupada per la directora general d'Organització, Coordinació i Relacions Institucionals de la Generalitat Valenciana, María Jesús García Frígols, a estar ocupada per una persona del seu equip de seguretat.

Un funeral laic i sobri
El funeral, completament laic i conduït per la periodista valenciana Lara Siscar, de TVE, ha estat tan sobri com era d’esperar. Després de la seua intervenció inicial, en què ha llegit els noms de les 237 víctimes mortals, ha donat pas a la intervenció de La Maria, que ha interpretat el tema «Mon vetlatori», inspirada en el funeral d’una persona jove.
A continuació, han pres la paraula tres familiars de víctimes. En concret, la filla d’Eva María Canut Montoro, morta a Riba-roja de Túria, la dona del tunisià Slim Regaieg, mort a la carretera quan tornava a sa casa de Bétera, i una cosina de Juan Alejandro Ortiz, mort a la població de Letur (Albacete).
L’última de les participants ha dit que la dana no va ser la veritable causant de la desfeta humana. «No fou aquest fenomen el causant de la catàstrofe que hem patit. És qui omet el seu deure, tot i saber que pot comportar la pèrdua de vides humanes, qui comet l’acte primigeni que deriva en aquestes morts». Una altra invectiva contra Mazón.
Els reis han fet una ofrena floral mentre de fons sonava «El cant dels ocells», de Pau Casals, i després s’ha guardat un minut de silenci. En la part final de l’acte, Felip VI ha fet una breu intervenció de clausura i el sextet de l’orquestra de RTVE ha interpretat l’adagi del «Concierto de Aranjuez», obra del mestre valencià Joaquín Rodrigo.

En concloure la cerimònia, que ha durat menys d’una hora, s’han tornat a sentir crits contra Mazón de part dels familiars. «Covard», «No pararem fins a veure’t a la presó» i, de manera reiterada, «Assassí», han sigut algunes de les expressions que han ressonat a l’edifici dissenyat per Santiago Calatrava.
La contraprogramació matinal de Mazón
De matí, Carlos Mazón convocava el seu Govern i anunciava una declaració institucional al solemníssim Saló de Corts del Palau de la Generalitat, on s’han aplegat un centenar i mig d’alts càrrecs del Consell —pràcticament tots els secretaris autonòmics i directors generals—, els presidents de les diputacions i els alcaldes de les grans ciutats.
Una posada en escena rigorosa amb què Mazón volia comunicar que el seu Consell ha aprovat la declaració del 29 d’octubre, de manera perpètua, com a jornada de dol oficial al conjunt del País Valencià. Un «dia de record a les víctimes de la dana» amb què se les recordarà i en què les banderes sempre onejaran a mig pal. En el seu discurs, Mazón ha admès que «hi hagué coses que haurien d’haver funcionat millor», però, alhora, assegurava que «tractàrem de fer el millor davant d’una tragèdia inimaginable».
La convocatòria matinal ha finalitzat amb tots els assistents drets aplaudint durant un minut la intervenció del president valencià. Una mostra de suport unànime, una mostra de caliu preventiu pel que s’intuïa que podia ser una vesprada difícil.
I, en efecte, la vesprada ha tingut moments complicats per al president valencià. Els improperis no han cessat fins que ha abandonat l’edifici. A l'interior a penes s’han quedat la secretària general del PSPV-PSOE i ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, i la delegada del Govern, Pilar Bernabé, dialogant amb algunes de les víctimes. També hi havia la secretària general de Podem, Ione Belarra, que no acabava de trobar el seu espai.

Mentre la majoria dels familiars —quatre per cada víctima— abandonaven el Museu de les Ciències, un jove llegia les targetes amb els noms dels assistents que hi havia en les cadires reservades a les autoritats i agafava el que duia el nom de Carlos Mazón. Qui sap per fer què.
A fora, en acabar l’acte, començava a ploure. Tímidament, com plovia el 29 d’octubre d’ara fa un any a l’Horta Sud. Un plugim que era més aviat un plor. El plor del cel de València.