Els principals grups de referència en la lluita a favor del català i del territori han contestat el discurs de Marga Prohens en el debat de política general d’aquesta setmana. I ho han fet d’una manera prou crítica. En efecte, tant l’Obra Cultural Balear (OCB) com el GOB s’han manifestat amb duresa contra les paraules de la presidenta del Govern.
El cap de l'Obra, Antoni Llabrés, que va assistir al debat celebrat al Parlament, avalua que «es confirma el presagi de 'quadrienni negre' per a la nostra llengua i cultura que havíem advertit quan començava aquesta legislatura, en una combinació funesta de mesures regressives en la seva primera part i d’inacció generalitzada i sostinguda en tots els àmbits, especialment en el de l'acollida lingüística de la població nouvinguda». A banda del que considera «les concretes mesures regressives en matèria lingüística» per mor del pacte entre PP i Vox -en educació i funció pública, sobretot- l’Obra retreu al Govern la seva «inhibició enfront del clima d'odi instigat discursivament per l'extrema dreta contra la nostra llengua, cultura i identitat» al mateix temps que l’executiu «desatén la responsabilitat d'exercir la funció estatutària que li correspon en defensa de la llengua i cultura pròpies».
Recorda Llabrés les referències de Prohens l’any passat a la protecció cultural i lingüística que, al seu parer, han quedat en res: «un any després podem constatar que tot era fum». Per al president de l’OCB es necessiten urgentment «polítiques decidides de promoció i impuls de la llengua pròpia per revertir la fragilitat social del català i garantir-ne la presència normal en tots els àmbits de la vida pública», perquè si no es fa així «la llengua pròpia perd espais d’ús i de transmissió social».
Per la seva banda, des del GOB es considera que la intervenció de Prohens va ser «decebedora des del punt de vista ambiental i territorial» perquè «els grans reptes ambientals de les Illes han tengut un paper clarament secundari» en les intervencions de la presidenta. El grup ecologista assenyala que «resulta difícil parlar del futur de les Illes Balears sense situar la crisi climàtica, la disponibilitat d’aigua, la protecció del territori, la biodiversitat i els límits ecològics al centre de les polítiques públiques».
Respecte al turisme, el col·lectiu pel territori assegura que «contenir no és suficient quan ja hem superat els límits» i, per tant, rebutja de ple el discurs presidencial de «contenció turística» perquè, al seu entendre, no posa en qüestió un model de creixement econòmic que suposa «augmentar permanentment la capacitat per allotjar més població, absorbir més trànsit, consumir més aigua o energia i suportar més activitat turística». El que es necessita, assevera, «és reduir les pressions que ja comprometen el territori, els recursos naturals i la qualitat de vida».
En relació a l’habitatge, que fou l’estrella de les intervencions de Prohens, els ecologistes consideren «continuar centrant la resposta en construir més habitatges, facilitar-ne la compra i mobilitzar més recursos sense afrontar les causes estructurals del problema és insuficient» i que el que cal fer és «actuar sobre l’especulació immobiliària, recuperar habitatges destinats a usos turístics o rendistes per a la seva funció residencial, ampliar el parc públic i impedir que l’habitatge continuï essent tractat principalment com un actiu d’inversió». «Hem assistit a un discurs amb un marcat caràcter electoral, carregat d’anuncis i xifres d’inversió, però sense una proposta de fons per afrontar els límits ecològics, territorials i socials de les Illes», rematen.