A les cròniques del rei Jaume I, del pare fundador de la pàtria valenciana, hi ha força passatges dedicats a les seues campanyes militars per forjar el Regne de València. Una de les batalles més rellevants — retratada pictòricament en altres indrets de l'antiga Corona d'Aragó, com ara a la ciutat aragonesa d'Alcanyís— fou la conquesta de València. La victòria sobre la futura capital dels valencians va planejar-se des del Puig de Sant Maria, on la seua Muntanyeta de la Patà va ser testimoni de la resistència i el coratge de les seues tropes. «Aquell lloc no serà desemparat, ans guanyarem València i tota l'altra terra després», va escriure el monarca per a la posteritat.
En aquest indret simbòlic, s'han reunit Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Intersindical Valenciana, Decidim, el Bloc d'Estudiantat Agermanats, Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), Poble Lliure i la Societat Coral El Micalet per a celebrar el tradicional Aplec del Puig. Ho han fet aquest diumenge amb l'objectiu de reivindicar la llengua pròpia enfront de l'ofensiva castellanitzadora i censurar el finançament d'entitats que fomenten el terraplanisme lingüístic. «El valencià ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament», expressa Beatriu Cardona, veu d'Intersindical Valenciana, on reclama al Consell que oferisca la formació en llengua pròpia al funcionariat perquè tots tinguen la capacitació lingüística.
«Demanem al Consell que deixa d'arraconar i perseguir la nostra llengua», reitera en declaracions a EL TEMPS. «Ens reunim en aquest espai simbòlic de victòria per reivindicar que som valencians després d'incomptables atacs a la nostra llengua, a la nostra cultura i també a la nostra terra i economia. Demanem el dret efectiu a parlar i a viure en valencià amb total normalitat i en tots els àmbits», reforça Rosanna Martínez, presidenta d'Escola Valenciana, abans de la lectura d'un manifest conjunt per part de tots els participants, on cadascú ha estat protagonista d'una part.
El sobiranisme, però, ha estat l'altre clam de la jornada. «Som una colònia que pateix subjugació», ressalta Zahia Guidoum, de Decidim. Domènec Garcia, líder d'ERPV, n'insisteix: «Cal defensar la sobirania política del País Valencià des de tots els àmbits». «També», intervé Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, en aquesta publicació, «s'ha de persistir en la denúncia del desmantellament que s'està produint del sector cultural valencià». «La cultura és allò que compartim amb els altres i la base sobre la qual construïm la nostra identitat», puntualitza.
«No ho permetrem!»
Envoltat de pancartes de cada participant i amb una senyera originària engalanant al faristol, s'ha identificat les quatre barres de la bandera amb la defensa de la llengua, el poble, la cultura i la terra. «Quatre pals, un país», s'ha remarcat, recordant que «el nostre País Valencià té marcades en la senyera quatre pals que ens defineixen». «Cadascun projecta un signe que ens uneix i al mateix temps ens diferencia d'altres pobles. Són quatre pals profundament connectats entre si que marquen la nostra identitat. Ens expliquen qui som, allò que hem estat i també allò que serem perquè tenim molt clar que no estem disposats a deixar-nos destruir», han subratllat.
«Els quatre pals de la nostra senyera ens han fet qui som. Ens han donat una llengua i una terra que és indestriable del nostre ésser més íntim. Ens han regalat una cultura pròpia que ens ha fet poble. I ens han encomanat el coratge de lluitar contra els bords i lladres que estan maltractant i destrossant el nostre país», han deixat clar i català. El primer que «no permetran», segons han reiterat, són els atacs contra el valencià. «El valencià és irrenunciable. És el nostre patrimoni literari i cultural, és la nostra història i la nostra pàtria. És també el nostre projecte de vida», han afirmat.
Sota la premissa que la llengua pròpia «és indispensable per a la nostra supervivència com a poble» i «és el pilar fonamental que ens identifica, ens vertebra i ens projecta com a país», han carregat contra el finançament públic de les entitats que promouen el terraplanisme científic i neguen la unitat de la llengua catalana, com ara la RACV o Lo Rat Penat, segrestada des de fa dècades pel blaverisme. «Volen aïllar-nos, fer-nos invisibles i vulnerables. No ho permetrem! El valencià és el nostre català, que es parla de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó; a Andorra, Rosselló i l'Alguer. Som i serem en la nostra unitat com a poble», han al·legat.
«Neguen i bloquegen el seu ús. Castellanitzen els mitjans audiovisuals com a À Punt, paralitzen el circuit cultural que parla valencià i limiten la difusió de qui usa, estima i promou la llengua pròpia del país», han criticat en un fragment llegit per Escola Valenciana, La Societat Coral El Micalet i Intersindical Valenciana. Al manifest, s'ha descrit una croada contra el valencià per part del Consell que s'exemplifica amb «els atacs a l'ensenyament en valencià». «S'ha retallat la docència en la nostra llengua, han degradat el requisit lingüístic i volen fer del valencià una opció prescindible», han retret. Com també han denunciat «la negació d'una política d'integració en valencià».
Una oferta cultural en espanyol
Amb la veu dels representants d'Acció Cultural del País Valencià, Bloc d'Estudiantat Agermanat i Joves d'Acció Cultural del País Valencià, s'ha posat l'accent en «el predomini de l'espanyol en l'oferta cultural d'iniciativa privada», en una política cultural del Consell que «subvenciona i imposa la seua agenda ideològica en castellà», el desmantellament del sector valencià, la manipulació dels mitjans de comunicació públics valencians i «la manca de suport a les manifestacions de la cultura popular, com les muixerangues i els grups de dansa». «Exigim que la cultura siga un pilar fonamental per a la recuperació de la nostra llengua», han demanat.
«Cal potenciar la producció en la nostra llengua, destinant recursos suficients a la creació audiovisual i aplicant mesures de discriminació positiva», han reclamat, com també «un reconeixement de la cultura com a una eina imprescindible per a la normalització i el futur de la llengua». En la llista de peticions a les administracions públiques, hi ha l'adopció «d'un compromís polític ferm» en donar suport a les manifestacions de la cultura popular i a les entitats culturals, siguen d'àmbit municipal, comarcal o de país.
Vertebrar un país desconnectat
La mirada enrere a la negligència de la dana — la qual celebra el seu segon aniversari en pocs dies— ha estat present en un crit a favor d'una vertebració efectiva del País Valencià i en el seu rebuig a l'urbanisme depredador que ha activat el Govern valencià del PP amb el suport de Vox. «Hem aconseguit que l'expresident Carlos Mazón dimitira, però la resta dels membres del Consell que en són responsables continuen governant la nostra terra amb el suport i la complicitat de qui nega la crisi climàtica», han rememorat, en una part pronunciada per Decidim i Jovent Republicà.
Els convocants de l'Aplec del Puig han carregat contra la destrucció dels espais naturals «a causa de l'expansió urbanística, les grans infraestructures i determinants projectes especulatius»; la massificació turística; la turistificació de les ciutats; la proliferació de macroprojectes sense planificació territorial; la degradació dels recursos hídrics i la pèrdua de la biodiversitat; o la manca d'una política d'infraestructures que vertebre la nostra terra. «Calen trens que ens connecten i altres projectes de transport que ens vinculen cap a Catalunya i les Illes», han sostingut, així com han denunciat «la falta de polítiques que aborden la crisi de l'agricultura i el món rural». «Cal un suport real a la gent que treballa la terra i la ramaderia extensiva», han afegit.
«Una lluita que ens pot marcar de per vida»
El clima preelectoral, d'uns comicis estatals que poden suposar l'entrada de l'extrema dreta al Govern espanyol, ha sobrevolat l'acte d'afirmació nacional. «Estem a les portes d'un cicle polític que ens marcarà el futur. Estem davant d'un moment que ens pot marcar de per vida, d'un embat per garantir un futur digne al nostre poble, la nostra terra i als nostres fills», han advertit en paraules d'ERPV, qui ha lloat l'acord d'unitat de l'esquerra valenciana a les eleccions espanyoles. «Som exemple d'unitat antifeixista», ha tret pit.
«El País Valencià pateix una situació d'espoliació econòmica, d'infrafinançament crònic i d'injustícia fiscal que limita la capacitat de les institucions per a respondre a les necessitats de la ciutadania. Els recursos que generem no es tradueixen en els serveis, les infraestructures i les inversions que necessitem», han exposat la formació republicana i Poble Lliure. I s'hna empipat: «No podem continuar acceptant que les necessitats del nostre poble queden subordinades a les decisions d'un centre metropolità d'un sistema de colonialisme interior».
La recepta que han proposat contra l'ofegament financer dels valencians ha estat «guanyar sobirania». «La sobirania és una eina imprescindible per a fer avançar el nostre poble i fer front als retrocessos als quals ens condueix el feixisme. El dret a decidir del nostre poble en els àmbits ambiental, laboral, alimentari i, especialment, polític ha de ser el pal de paller sobre el qual fer descansar un projecte emancipador com el que necessita el País Valencià», han esgrimit. «Un país que no decideix sobre els seus recursos difícilment pot decidir sobre el seu futur», han emfatitzat. Tot un clam perquè els valencians s'autogovernen en un dia d'exaltació nacional.