Un fotògraf d'infants va haver de tancar el seu negoci a Benicarló (Baix Maestrat), ja que circulava per tot arreu que gravava suposades violacions a menors d'edat dins d'una trama de poderosos. Un empresari amb centres de formació va perdre alumnat i un veí i la seua dona van deixar de tindre vida social perquè es deia que eren violadors de nens.
Es tractava de suposats abusadors dins d'una xarxa tèrbola que residia al Bar España, un establiment de carretera de Benicarló. Aquest lloc ha sigut durant 30 anys la seu de la gran mentida conspiranoica que s'ha escampat per xarxes, on es vinculava polítics, jutgesses, caps de la Guàrdia Civil, funcionaris públics i gent corrent a una suposada trama d'assassinats, violacions i ritus satànics contra xiquets i xiquetes tutelats a un centre de menors del Baix Maestrat. És l'exemple més gros de manipulació col·lectiva sostinguda en el temps i difosa fins a l'avorriment que es jutja aquesta setmana a la Ciutat de la Justícia de Castelló de la Plana.
Escampar una mentida mai ha sigut tan fàcil com a l'era d'internet. Aquest cas, però, va començar a l'era analògica per després passar a la digital i a les xarxes socials. Tota una falsedat que ha evolucionat amb la tecnologia. Ara mateix, en un moment de sobreinformació, és molt més senzill empassar-se un engany i que la desinformació qualle. O almenys, sembre dubtes. Com manipular a la gent i fer-li creure que una cosa és verídica quan no ho és?
Durant la dana del 2024, va haver-hi creadors de contingut a les xarxes que repetien una vegada i una altra la mentida que hi havia centenars de morts al pàrquing subterrani del centre comercial Bonaire. Una informació falsa que es va escampar com la pólvora en un moment d'emergència col·lectiva. Fa unes setmanes, es va fer viral un altre engany malintencionat: l'assassinat d'una dona de 83 anys a Burgos fou l'excusa per inventar una nova fake news, en aquest cas, al caliu del racisme i l'odi que esbomba l'extrema dreta en xarxes socials.
Les fotografies de dos joves catalans —que no es coneixen de res entre ells, Ahmed Benyahia, de 20 anys, i Youssef Abraoui, de 29 anys— viatjaren per la xarxa amb el passaport d'identificar-los com a suposats atacants de la dona assassinada. Res més lluny de la realitat: les persones foren acusades falsament per la ultradreta amb l'objectiu de generar odi i guanyar adeptes en la seua estratègia de criminalitzar els migrants. Dos exemples que s'allunyen quasi 30 anys més tard d'una de les grans conspiracions: la falsa trama del Bar España.
Una falsedat repetida durant 30 anys
Aquesta setmana, de fet, s'ha celebrat el judici contra sis acusats —més un responsable civil subsidiari com a editor d'un mitjà de comunicació, ja que altres cinc implicats han mort abans del judici— per difondre informació falsa. Se'ls assenyala per escampar la conspiració de l'existència d'una suposada xarxa de persones poderoses que abusava sexualment de menors tutelats a un centre del Baix Maestrat.
Tot era mentida. Ara bé, creadors de contingut i conspiranoics van esbombar durant anys que, entre d'altres moltes persones anònimes, l'expresident valencià Francisco Camps; Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló pel PP; l'exvicepresidenta valenciana Mònica Oltra i, especialment, la presidenta de l'Audiència Provincial de Castelló, Sofía Díaz, estaven implicats dins d'una trama de pederàstia que abusava de menors en connivència amb l'extint Bar España, ubicat a la població costanera Benicarló.
Els fets es remunten a l'any 1997, quan el desaparegut Reinaldo Colás, un veí de Benicarló divorciat acusa la nova parella de la seua exdona d'abusar sexualment de les seues filles, de 3 i 5 anys. La denúncia arriba a la justícia, la qual arxiva el cas perquè no hi veu delicte. A partir d'aleshores, aquesta magistrada, Sofia Díaz, es converteix en la diana de totes les acusacions. Colás comença a finals dels noranta una campanya d'invectives i acusacions contra la jutgessa, a la qual acusa d'estar dintre d'una xarxa de corrupció de menors, orgies i ritus satànics. Fins i tot, li imputa assassinats de menors i famílies senceres.
Aquest entramat fictici, però, augmenta en presència mediàtica i presumptes col·laboradors. Sosté que hi participen noms coneguts, càrrecs de la Guàrdia Civil i responsables del centre de menors de Baix Maestrat, on suposadament es reclutava a menors, així com persones amb qui Colás s'havia enemistat. Totes aquestes acusacions públiques venien acompanyades de vídeos publicats a internet de menors d'edat que contaven els suposats abusos.
Més tard, però, es va demostrar que els abusos mai havien existit. Els vídeos emprats com a prova, de fet, estaven manipulats: els xiquets i les xiquetes s'aprenien de memòria el que havien de dir, coaccionats per aquest grup d'inventors de falsedats. Durant el judici, fins a cinc testimonis d'aquells nens — que ara ja són adults— han afirmat que els obligaven a gravar els vídeos i que ells mai havien patit els abusos atribuïts a tantes persones damnificades per la falsedat.
Durant els primers anys d'expansió d'aquesta bola, a finals dels anys noranta, es fan públiques afirmacions que vinculen a Camps i Fabra amb delictes sexuals a menors i, fins i tot, de sang. Els exdirigents del PP han declarat aquesta setmana al judici com a testimonis. També ho ha fet Oltra i Gabriela Bravo, fiscal i exconsellera de Justícia durant els executius botànics per quota socialista. Els conspiradors acusaven Bravo d'haver encobert els fets.
Tot un reguitzell de víctimes dels 'fakes'
En aquest judici, amb sis acusats i més de 30 testimonis, no es posa el focus en qui va dissenyar una falsa trama de corrupció de menors — una qüestió que ja va ser jutjada i té condemnes formals— sinó a qui van donar difusió durant més de dues dècades a totes les falsedats a través de blogs d'internet, vídeos de Youtube i mitjans de comunicació com l'extint Aquí Actualidad.
Entre ells està Pilar Baselga; la redactora d'Aquí Actualidad Virginia Mota; Ramón Valero, més conegut com el Tècnic Preocupat; Gabriel Hernández del canal Les cloacas del sistema, des d'on s'escampava per internet totes les dades falses i youtubers com Juan Lankamp. Fins i tot s'acusa un advocat, Javier Fernández, que va encapçalar l'associació Abogados contra la Corrupción, una entitat que va nàixer per donar veracitat a la història, segons exposa la Fiscalia.
Els sis acusats, junt amb l'editor d'Aquí Actualidad com a responsable civil, seran jutjats per la presumpta comissió de delictes contra la integritat moral, injúries i calúmnies amb publicitat. La fiscalia demana per a cada acusat set anys i sis mesos de presó, segons va avançar eldiario.es, una pena que ara s'haurà de dirimir durant la vista i finalment en la sentència que posarà punt final al despropòsit més gran de les conspiracions de la crònica negra de l'Estat espanyol.
Al caliu del cas Alcàsser
La principal víctima d'aquesta falsedat mantinguda durant dècades ha sigut la jutgessa Díaz, ara presidenta de l'Audiència de Castelló. «He estat 30 anys patint aquesta falsedat. El naixement, creació i creixement d'aquesta situació s'ha de veure en el context del cas Alcàsser», va declarar durant la tercera sessió, on va intervindre com a testimoni.
Les invencions irrompen a finals dels anys noranta, quan feia poc que havien desaparegut les tres xiquetes d'Alcàsser (Horta Sud) i un dels pares de les víctimes agitava des d'un programa de televisió possibles teories d'una conxorxa entre gent de les elits i el poder per abusar de menors. En aquest context, es va donar credibilitat al despropòsit iniciat per Reinaldo Colás.
Quan Colás va saber que la seua causa s'arxivava, va expressar-li a Díaz, segons va declarar la jutgessa: «Això no es quedarà així». «I mira si no s'ha quedat així: 30 anys després continue patint els perjudicis d'una trama falsa. Mai he vist aquesta persona, el que conec és per xarxes socials». Díaz va denunciar en nombroses ocasions acusacions falses que se li atribuïen en pòdcast, vídeos en Youtube i blogs dels acusats: «Cada dia, i és literal, treien informació sobre mi, ha arribat un punt que han perdut el control, perquè tot està escampat per internet i ni ells mateixos poden recuperar moltes coses que continuen per la xarxa».
La togada ha estat forçada a amagar-se en cada acte públic. Com a representant del món de la judicatura, s'ha sentit perseguida durant anys i qualsevol fotografia seua que fora pública s'utilitzava per divulgar-la en xarxa i relacionar-la amb crims i deliris que no eren veritat. «No eixia en cap foto mai, m'ocultava perquè sabia que m'estaven buscant. I això transcendeix al tema personal perquè m'acusaven a mi com a jutgessa. L'atac contra mi és un atac a tot el sistema judicial, al qual acusaven de tapar crims i barbaritats».
Per a la jutgessa, aquests 30 anys han sigut un «autèntic calvari», que ha tingut moltes conseqüències en la seua salut física i mental. De fet, no ha volgut ni personar-se a la causa una vegada havia fet trasllat de tot el material a la fiscalia. Anhelava distanciar-se després d'anys i anys de patiment i cacera conspiradora.
«El cas 'Bar España' soc jo»
«El cas 'Bar España' soc jo, fa 30 anys que patisc un calvari i si, actualment, no estic destrossada psicològicament ha sigut per mi mateixa, perquè ells ho han intentat. M'han robat la meua privacitat, he tingut veritables crisis d'ansietat, somatitze i he patit molta por que em feren mal a mi o a la meua família. He estat molt espantada, en internet demanaven la meua mort per unes barbaritats que no puc ni pronunciar», assenyalava la jutgessa. A més, va demanar, no només una retractació al judici, —«el mínim que em deuen és una disculpa, perquè m'han fet molt de mal»— sinó un vídeo públic «que comencen a divulgar pels grups de milers de persones on han tingut la capacitat d'arribar difamant-me la seua disculpa pública». «Això és el que necessite», va afirmar.
Qui també va declarar aquesta setmana fou l'expresident Camps, que va presentar una querella per «greus delictes i imputacions nocives i brutals». No debades, va titllar el cas com a «una pandèmia d'horror i persecució». L'excap del Consell considera que els calumniadors volien donar més difusió a les seues mentides amb el seu nom, ja que ell havia sigut president de la Generalitat. Una actuació que, a parer seu, és «fer mal per fer mal. I es va buscar el mal social més gran possible». La seua imatge pública, diu Camps, «va resultar erosionada, d'igual manera que la de les nostres famílies» i per això, exigeix la retirada immediata de tots els continguts.
Oltra també va comparèixer el judici, on va narrar que el creador de les falsedats va reunir-se amb el seu cap de gabinet i va entregar-li un dossier amb tots els fets inventats. Des del Consell, es va traslladar a la fiscalia. «A partir d'aquell moment», explica l'exvicepresidenta valenciana, «va començar un escarni públic i una pressió quasi insuportable de correus electrònics i missatges en xarxes contra ella i la directora general d'Infància». «Entrarem a la fase en la qual érem les encobridores», va ressaltar.
Aquest cas, segons Oltra, va servir com a base al judici que té pendent i pel qual se li persegueix. «És tot un fil conductor», diu qui considera que aquest tema li ha minvat la seua credibilitat política, personal i professional. Un malson, una situació «demencial», una falsedat que va provocar ansietat continuada a desenes de persones acusades falsament de delictes molt greu contra menors d'edat que eren completament falsos. La directora d'aleshores del centre de menors va deixar de veure televisió i d'escoltar ràdio. Tenia por de ser reconeguda i vinculada amb històries que es contaven a les xarxes.
Judici surrealista
Les sessions, que s'allargaran almenys fins al pròxim dilluns, han tingut moments surrealistes com ho era la conspiració. El primer dia, que estava destinat a resoldre qüestions prèvies i a la declaració d'un dels acusats, l'advocat que encapçalava Abogados contra la Corrupción, fou un show. A les portes de la Ciutat de la Justícia de Castelló de la Plana, un dels acusats i youtuber divulgador de crònica negra va mostrar el seu retractament total. A la sala, els estira-i-arronses entre advocats de la defensa i la fiscalia van ocupar part de la sessió. Una primera jornada que va començar amb més de dues hores de retard per problemes informàtics a les seus judicials.
Després, va vindre el retret del jutge a l'advocat també acusat, que intervenia telemàticament des d'Irlanda. «Has de tindre la càmera encesa», va dir el jutge. «És que estava desdejunant», va contestar l'acusat. En els següents dies, alguns dels assenyalats van arribar tard a les vistes per qüestions operatives. Un procediment que ha tingut molts canvis en el calendari inicial a causa de la gran quantitat de testimonis i afectats per les difamacions continuades dels divulgadors de les notícies falses.
La majoria dels acusats, que es dedicaven a difondre informació fictícia i molt greu de moltíssimes persones, s'han retractat de les seues actuacions. Ara queda esborrar tot el contingut que, en molts casos, ha pres vida pròpia i és molt difícil de controlar; demanar perdó públicament i esperar a una sentència que posarà punt final a un calvari que s'ha prolongat durant tres dècades.