A Paiporta, al kilòmetre zero de la dana, encara estan per cicatritzar les ferides d'aquell torrent d'inconsciència governamental. El soroll de les màquines contrasta amb l'estampa de persianes que ja mai s'alçaran i amb ascensors pendents d'arreglar. Els aiguats d'aquell Halloween anticipat, d'aquell 29 d'octubre que va enfangar les vides de desenes de milers i milers de valencians, no sols persisteixen a la memòria d'un país, sinó que estan presents a les estampes quotidianes d'arreu de l'Horta Sud i d'altres comarques afectades.
Quan s'apropa el segon aniversari de la barrancada, les associacions i els col·lectius de víctimes —del bracet dels moviments socials, d'entitats cíviques o sindicats, com ara Intersindical, Comissions Obreres del País Valencià o Acció Cultural del País Valencià— han fet una crida a manifestar-se el pròxim 31 d'octubre. La marxa s'engegarà a les 18 hores des de la plaça Mare de Déu de València i farà el recorregut invers a l'habitual per acabar a la plaça de l'Ajuntament.
La mobilització repeteix el lema de la resta de protestes que han organitzat cada 29 d'octubre — «Mazón, a presó», en referència a l'aleshores president de la Generalitat Valenciana—, però, realment, està convocada contra la sensació de la falsa normalitat, contra la percepció de l'oblit i d'una població que es creu recuperada d'un malson encara persistent. Perquè la causa judicial segueix el seu curs, les lliçons urbanístiques que va deixar aquella tragèdia semblen haver-se tancat en un calaix i la cultura de la prevenció a la Generalitat Valenciana continua, d'acord amb la denúncia dels damnificats, en bolquers.
La «vergonya» de l'escó 98
Les manifestacions multitudinàries i les protestes dels familiars de les víctimes al funeral d'Estat van forçar l'adeu de Carlos Mazón de la presidència de la Generalitat Valenciana. L'excap del Consell va erigir-se en la figura representativa de la deficient gestió que va emprendre l'administració del PP. Com a comandant en cap dels valencians, va restar en el restaurant El Ventorro amb una periodista durant bona part d'aquella nefasta vesprada.
Amb la seua dimissió, la flama del cabreig va apaivagar-se. L'entrada de Juanfran Pérez Llorca al capdavant del Govern valencià va temperar els ànims. Tanmateix, les víctimes de la dana van persistir perquè Mazón no va abandonar la política i es va quedar atrinxerat al seu escó per conservar l'aforament judicial. Al famós escó 98. L'excap del Consell, de fet, va evitar la seua imputació després que el Tribunal Superior de Justícia valencià no observara indicis d'una actuació delictiva. Els comprometedors whatsapps del seu aleshores cap de gabinet, José Manuel Cuenca, no foren suficients per a investigar-lo formalment —al contrari que en altres causes, que s'ha investigat «sense cap prova directa» i d'acord amb uns indeterminats «indicis plurals».
És cert que aquest divendres el Tribunal Suprem ha demanat a la justícia valenciana la interlocutòria amb la qual va rebutjar investigar-lo per fals testimoni, però, de moment, l'escó ha estat un paraigua judicial per a Mazón. Rosa Álvarez, portaveu de l'Associació Víctimes Mortals Dana 29-O, recorda la continuïtat de l'excap del Consell com a diputat a les Corts Valencianes i adverteix d'un hipotètic blindatge si continua a la diputació permanent quan es dissolga el parlament valencià en els pròxims mesos com a pas previ per als comicis valencians. Encara més, n'alerta de la possibilitat que puga ser elegit senador per designació autonòmica. «Seria una vergonya que haurien d'explicar», subratlla.
Arran de la permanència de Mazón com a parlamentari valencià, les víctimes insisteixen a demanar que els populars —tant al País Valencià com des de l'Estat espanyol— pressionen i forcen la seua expulsió de la formació de la gavina. A més, l'assenyalen com al principal responsable «de la negligència de la dana», tot i estar allunyat del focus de la investigació judicial. De fet, rememorar el seu paper en la gestió de la dana és una manera de trencar amb la falsa normalitat que impera dos anys després de la tragèdia i amb un procediment als tribunals sense tant de ressò mediàtic. Per això, clamen «Mazón, a presó».
«Els valencians no estem segurs»
Els col·lectius de víctimes i damnificats de la dana no sols posen l'accent en la responsabilitat de Mazón. Critiquen que la Generalitat Valenciana, com a màxima responsable de les emergències al País Valencià, no s'haja aplicat en l'assignatura de la prevenció. Toñi Garcia, qui va perdre al seu home i a la seua filla a la negligència de la dana, censura que «els valencians no estem segurs perquè no s'han fet els plans de prevenció suficients». «No ho estem», reitera, «perquè al capdavant de la Generalitat Valenciana continua el mateix govern que no va saber estar a l'altura quan el seu poble el necessitava».
«És un Consell inepte que es manté en la seua arrogància i prepotència i prioritza altres interessos que prevalen enfront de les vides humanes», sosté. I apunta: «No van estar a l'altura ni abans ni durant, ni tampoc després de la dana. Per molt que canvien les conselleries, continuen sent les mateixes persones sobre les quals recauen 233 persones mortes». Una tragèdia que, segons remarca Álvarez, «no fou un desastre natural, sinó un desastre social, comunitari i humanitari provocat per la gestió negligent d'un fenomen meteorològic». «No podem impedir que torne a ploure, però sí que es cometen els mateixos errors», argumenta.
«No fou un desastre natural, sinó un desastre social, comunitari i humanitari provocat per la gestió negligent d'un fenomen meteorològic», puntualitza Rosa Álvarez
La veu de l'Associació Víctimes Mortals Dana 29-O indica que «no podem decidir quan, ni tampoc quant plourà, així com no es pot canviar la nostra geografia, ni traslladar a centenars de milers de persones». «Ara bé, una societat democràtica pot decidir qui té la responsabilitat de gestionar aquest risc i això importa», puntualitza de cara a les eleccions espanyoles i als pròxims comicis valencians. Mentre defensa que no estan lligats a cap sigla, ni han rebut cap euro públic de partits per contrarestar les fake news esbombades, accentua la importància del vot.
«Aquell 29 d'octubre va fallar tot. Es va improvisar amb l'ES-Alert, que es va enviar tard i de manera errònia. Es va llençar quan ja hi havia pobles inundant-se i persones mortes», recupera. I afirma: «Si s'haguera atès la informació meteorològica i no s'haguera improvisat, la història haguera estat molt diferent. Governar no és ocupar despatxos o pujar a un cotxe oficial, sinó protegir, prendre decisions quan cal prendre-les, avisar quan cal avisar i, quan es falla, assumir la responsabilitat, donar la cara i dimitir».
Excavadores i ciment, de nou
Si les víctimes de la dana denuncien la falsa normalitat per la dimissió incompleta de Mazón i la falta de les mesures de prevenció adequades de cara a futures gotes fredes extremes, també situen el focus en la reconstrucció. Ruth Moyano, veu dels Comitès Locals d'Emergència i Reconstrucció, manifesta que s'estan impulsant una llarga llista de projectes logístics i industrials en zones inundables. «Hi ha quatre milions de metres quadrats de zones afectades per la riuada, d'indrets d'horta, amenaçats per ampliacions de polígons industrials, centres comercials o zones residencials», detalla sobre la direcció que està emprenent la reconstrucció.
«L'horta la necessitem per a viure, per a sobreviure. A més, actua com a esponja i evita que l'aigua transcórrega, com va passar en les zones més urbanitzades», explica en contra d'algunes veus que identifiquen l'horta com a bressol de tots els mals amb el propòsit, segons aquesta afectada, de tornar l'urbanisme clàssic de la depredació. Mentrestant, compara aquesta febra de projectes amb les escoles o els centres de salut pendents d'arreglar. És la cara B d'una normalitat que no hi és. I contra la qual fan una crida a manifestar-se qui van veure com se segaven les vides dels seus familiars, dels seus companys de vida.