Dos anys després de la catàstrofe del 29 dʼoctubre de 2024, la zona zero de la dana camina cap a una fase avançada de normalització econòmica. Segons lʼúltim informe La actividad económica urbana de la zona cero de la DANA de Valencia, presentat per la Cambra de Comerç de València, assenyala que set de cada deu negocis —el 70%— han aconseguit recuperar o fins i tot superar el nivell dʼactivitat que registraven abans de la tragèdia. No obstant això, s’hi nota un canvi estructural en el consum i la percepció del risc per part de la ciutadania.
El motor principal de la recuperació ha sigut el sector de la construcció, impulsat per la necessitat urgent de dur endavant el procés de reconstrucció. Tant lʼobra civil com la residencial han insuflat oxigen a aquest sector. Les dades de la Seguretat Social reflecteixen un increment del 22% en les afiliacions dins dʼaquest segment en els darrers dos anys, tot passant de 9.299 treballadors a 11.619. A més, el 42% de les contractacions de naus logístiques de la província s’han concentrat en les zones més malmeses de la dana.
Els establiments de menor grandària —fins a cinc treballadors— i els municipis de menys de 20.000 habitants presenten, no obstant això, uns retards significatius. Les àrees amb una recuperació comercial més lenta són els sectors de la restauració i de lʼhosteleria: el 52,6% dels negocis continua per baix de la seua activitat habitual, una xifra que situa en el 43,8% en el cas del comerç no alimentari. Un dels factors que expliquen aquesta situació és la pèrdua de clients, ja que un de cada quatre negocis encara no ha pogut recuperar el volum previ de clientela.
Del dany material al front urbà
En els mesos immediatament posteriors al fatídic 29 dʼoctubre, les preocupacions principals tenien a veure amb els danys causats en els materials directes. Actualment, amb infraestructura física en gran part reconstruïda. El 42,8% dels negocis assenyalen directament deficiències en l’entorn urbà: obres pendents en carrers, deteriorament de l’espai públic i problemes d’accessibilitat o aparcament. El 39,6% apunta a la debilitat de la demanda i de l’economia familiar i el 17,6% restant, per últim, a l’endeutament empresarial.
Aquest esforç financer ha obligat reorientar la inversió: el 59,4% dels negocis van haver d’avançar inversions per a poder reobrir, mentre que el 38,3% van haver d’ajornar projectes de creixement futur, com ara l’ampliació del negoci o la contractació de personal.
La tragèdia també ha modelat nous hàbits entre les famílies de la comarca. Els veïns han adoptat una actitud d’estalvi prudencial, apliquen una planificació més rigorosa del pressupost mensual i fan unes compres molt més meditades pel que fa a béns duradors. El comerç de proximitat ha jugat un paper clau en la retenció de la despesa local, amb iniciatives exitoses com el Bo Comerç Dana, que durant el segon semestre de 2025 va injectar un total de 9,28 milions d’euros en compres als establiments afectats.
Paral·lelament, la ciutadania presta ara molta més atenció a la seguretat de les vivendes, a la millora dels sistemes de sanejament municipal i a la necessitat de comptar amb un transport públic eficient. De cara al futur, les famílies i els empresaris reclamen a les administracions més agilitat en la tramitació d’ajudes i més suport emocional per gestionar les seqüeles psicològiques que reapareixen davant de noves alertes meteorològiques.