La crisi de Ceuta ha deixat ben tocat al Govern espanyol del socialista Pedro Sánchez. Amb una opinió pública —i publicada— empipada per l'entrada de milers de persones procedents del Marroc i l'adopció d'un discurs d'hipotètic patriotisme espanyol, l'executiu del PSOE i Sumar ha passat un dels seus pitjors moments d'ençà que va instal·lar-se a la Moncloa. Les divergències entre les versions de la ministra de Defensa, la magistrada Margarita Robles, i el responsable d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, han contribuït al desgast de la imatge dels socialistes espanyols.
Durant la primera setmana de setembre, en ple deteriorament de la valoració de Sánchez i amb les enquestes estatals projectant majories absolutes del PP i Vox, l'empresa Celeste-tel va complir amb l'encàrrec demoscòpic rebut pel PSPV. El sondeig, amb 1.200 entrevistats, un marge d'error del 2,89% i confeccionat entre el 3 i el 10 de setembre, atorga la possibilitat d'un canvi polític a la Generalitat Valenciana. O dit d'una altra manera: dibuixa el retorn de l'esquerra a l'Administració valenciana en un temps electoral favorable al conservadorisme i les opcions reaccionàries.
Vent de canvi?
L'estudi electoral dels socialdemòcrates projecta una victòria del PP amb una forqueta d'entre 31 i 34 parlamentaris a les eleccions valencianes, quan ara n'ostenten 40. «El PP perdria 156.000 vots», ha augurat Vicent Mascarell, secretari d'Organització del PSPV, durant la presentació de la projecció demoscòpica, la qual s'ha fet pública aquest dijous. El PSPV seria segona força amb una representació que oscil·laria entre els 29 i els 32 diputats, és a dir, es quedaria amb una xifra similar als 31 actuals. De fet, es mantindria en el sòl electoral del 2023 i només tindria opcions d'augmentar la seua representació a la circumscripció d'Alacant, tradicionalment més dretana.
Compromís i Vox, els grans triomfadors d'aquesta hipotètica cita amb les urnes, assolirien entre 16 i 19 escons i entre 17 i 19 cadires a les Corts Valencianes, respectivament. Els valencianistes veurien una pujada en tots els escenaris del sondeig —ara mateix, tenen 15 diputats— i Vox faria un salt enorme en comparació als 13 parlamentaris que disposa en aquesta legislatura. Compromís tindria paperetes per incrementar els seus sufragis a les tres circumscripcions.
El revers d'aquesta enquesta per a les forces progressistes seria l'ascens de l'extrema dreta. A la circumscripció de València, i després de la tragèdia de la dana, podrien assolir dos parlamentaris més i en les comarques d'Alacant lluitaren per augmentar entre un i dos diputats. «La ultradreta és qui millor es mou quan hi ha desafecció política. Ho fa través de les mentides», ha manifestat el dirigent del PSPV.
Tot i l'auge de Vox, l'enquesta mostra opcions de tomb polític al País Valencià dintre d'un panorama d'extrema igualtat entre el bloc de l'esquerra i el conformat per la dreta i la ultradreta. «El sondeig evidencia que hi ha partit i el canvi és possible», ha afirmat. Aquestes dades demoscòpiques mostrarien, d'acord amb la interpretació de Mascarell, que «el bloc de la dreta experimenta un desgast». «Ho fa, a més, en uns moments molt complicats per al Govern espanyol», ha expressat, en al·lusió a la crisi de Ceuta i ha apuntat que en un altre escenari les dades serien encara més positives per a les esquerres valencianes.
L'enquesta, segons ha subratllat el dirigent socialdemòcrata, assenyala que Diana Morant, ministra de Ciència, Innovació i Universitats i presidenciable dels progressistes a la Generalitat Valenciana, seria la líder més valorada i més coneguda del panorama polític valencià. Superaria Joan Baldoví, veu de Compromís a les Corts Valencianes, o el president valencià, el popular Juanfran Pérez Llorca. Una valoració que reforçaria la posició de Morant com a candidata després dels dubtes sobre si podria ser un nou exemple de l'estratègia fallida de la Moncloa de presentar ministres com a candidats territorials del PSOE.
La projecció demoscòpica del PSPV serveix per a recuperar el missatge que «hi ha partit» per a la Generalitat Valenciana, en un moment de possible pessimisme i desesperança de l'esquerra —malgrat l'esclat popular de la dana i les manifestacions històriques dels docents— i tracta de consolidar la posició de Morant com a candidata arran a les crítiques de la tàctica de Ferraz. Ho fan, a més, per a contrarestar el clima instal·lat d'un tsunami del PP i Vox a les eleccions territorials i municipals com a preludi d'un hipotètic desnonament de Sánchez de la presidència espanyola.
El CIS i la interpretació de Compromís
Si els socialdemòcrates han venut il·lusió de canvi amb aquest sondeig, Compromís també va agitar la percepció de creixement dels valencianistes en un moment d'atracció dretana i reaccionària. Arran de les xifres del CIS, la coalició d'obediència valenciana va fer una interpretació exposada públicament per Lluís Mi Campos, un dels llanterners de la facció nacionalista: «El CIS publicat avui deixa una dada que pot passar desapercebuda: en resposta espontània sobre el vot en unes eleccions autonòmiques, Compromís obté el 2,3% sobre el conjunt d'Espanya, tot i presentar-se només en territori valencià».
«Com la població valenciana representa aproximadament el 10,7% de l'espanyola, aquest 2,3% estatal equivaldria a prop d'un 21%-22% de vot directe. El vot directe es calcula sobre tota la població enquestada: en vot vàlid, el percentatge seria encara major. Compromís apareix perquè la gent el recorda, l'identifica i decideix mencionar-lo», sosté. I assegura: «A més, és Compromís en solitari, sense cap confluència d'esquerres: el CIS comptabilitza separadament Compromís (2,3%), Podemos (2,1%), Sumar (1,4%) i Esquerra Unida (0,9%). O siga, només presentant-se en un 10% del cens, obté més vots que Podemos, Sumar o IU en tot Espanya».
L'anàlisi del dirigent de Compromís identifica aquest suposat creixement de la força valencianista en el fet que «un de cada quatre valencians que recorda haver votat Pedro Sánchez en les generals de 2023 diu ara espontàniament que votaria Compromís en les autonòmiques». «Compromís amplia espai amb el votant mobilitzat que no vol PP-Vox i tampoc al PSOE», interpreta.
«Hi ha un altre contrast revelador. A Catalunya, el 9,6% dels qui recorden haver votat ERC en 2023 diu ara que votaria Aliança Catalana; entre els de Junts arriba al 27,5%. Compromís no dona vots a cap partit i pot canalitzar el vot des del progrés i el valencianisme», compara. I remata: «El CIS no és una enquesta municipal, però sí que confirma una cosa important per als nostres pobles i ciutats: la marca Compromís està forta. Amb equips solvents, treball útil i candidatures arrelades hi ha un espai per a créixer».
Tant l'enquesta encarregada pel PSPV com les observacions de Compromís amb el sondeig del CIS busquen injectar optimisme en un escenari de desencant a les casernes generals de l'esquerra i al seu electoral. La negligent gestió de la dana i les protestes socials, com ara les educatives, il·lusionen a les forces progressistes d'un tomb al País Valencià. Tanmateix, el deteriorament electoral del PSOE a l'Estat espanyol, el clima contra Sánchez i els vents de cua d'Europa a favor dels reaccionaris, però, ho esborronen.