L'ascens del català —junt amb el gallec i el basc— a la màxima divisió de les llengües europees és una senda molt més tumultuosa que escapar del pou de la segona categoria del futbol espanyol. Si a l'escalafó de plata un club s'enfronta a una successió de rivals històrics, camps complicadíssims i girs de guió absolutament delirants, la llengua pròpia de Catalunya, el País Valencià i les Illes ha d'assolir una meta més hercúlia per obtenir l'oficialitat a la Unió Europea: comptar amb el vistiplau favorable del conjunt dels estats membres del club comunitari.
Arran d'aquesta condició indispensable, la batalla de l'idioma nostrat està instal·lada en un atzucac absolutament endimoniat. Un exemple ha estat l'escenari que s'ha donat aquest dimarts al Consell de la Unió Europea, òrgan que havia de votar la proposta d'oficialitzar el català, el basc i el gallec a petició de l'Estat espanyol i com a resultat del pacte entre l'independentisme català i el PSOE per investir Pedro Sánchez com a president de l'executiu espanyol.
Cap travessa atorgava una mínima possibilitat perquè els tres idiomes celebraren en aquesta jornada el seu accés a les institucions comunitàries, i les previsions s'han complert fil per randa. Encara que el Govern espanyol del PSOE i Sumar havien redoblat els seus esforços diplomàtics per convèncer el conjunt dels estats membres, la decisió envers l'oficialitat del català s'ha tornat a ajornar. De fet, ja hi havia països com ara Finlàndia que havien avisat des del principi d'un vot negatiu.
El gabinet espanyol havia activat la seua maquinària perquè els integrants de la Unió Europea optaren per un sí i havien traslladat a la totalitat de les capitals comunitàries que aquesta qüestió «era sensible». La coalició progressista havia desplegat els seus ressorts a causa de les pressions de Junts per Catalunya perquè s'assolira aquesta fita, però tant el PP del gallec Alberto Núñez Feijóo com l'extrema dreta Vox han maniobrat per torpedinar l'oficialitat del català i, de rerefons, jugar a la inestabilitat en els suports parlamentaris que atresora Sánchez.
Els populars, allunyats de qualsevol sensibilitat de pluralisme lingüístic, han tocat a les portes de les cancelleries de la seua família política europea, com ara a l'Alemanya que presideix el democratacristià Friedrich Merz, que governa gràcies al suport dels socialdemòcrates. El país germànic considerava que la resolució de l'oficialitat encara era «prematura» i ha avisat que si es duia a votació, es decantarien pel no.
A través del ministre d'Exteriors, el popular Antonio Tajani, els conservadors també buscaven el favor del gabinet italià, encapçalat per la ultradretana Giorgia Meloni. Junt amb aquests dos països del bloc comunitari, la recelosa Finlàndia, Suècia, Croàcia, Suècia, Àustria i Txèquia manifestaven la seua disconformitat amb l'oficialitat del català, el gallec i el basc. En el segment dels estats amb dubtes, hi ha les tres repúbliques bàltiques — Estònia, Lituània i Letònia— per la influència del rus dintre de les seues fronteres o l'Estat francès, amb presència del català i el basc als seus límits, així com altres llengües que arracona en benefici del francès.
En la balança favorable a reconèixer el català, el gallec i el basc com a llengües de ple dret dintre de les institucions comunitàries —encara que mitjançant un pla força gradual que arrancaria l'any 2027, segons proposava el gabinet espanyol — estarien Bèlgica, Irlanda, Eslovènia, Portugal, Dinamarca i, fins i tot, l'Hongria de l'ultraconservador Viktor Orbán. «L'oficialitat és irreversible», ha indicat José Manuel Albares, ministre d'Exteriors del Govern espanyol, el qual prometria conversar amb els països que s'hi han oposat. Encara més, no descartava acudir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea si la mesura continua en procés d'obstaculització.
Feijóo, l'obstruccionista
Del resultat de la batalla per l'oficialitat de la llengua pròpia de Catalunya, les illes Balears i el País Valencià, podia dependre l'actitud de Junts per Catalunya envers el PSOE al Congrés dels Diputats, on els socialistes requereixen els set vots dels independentistes. Arran de la campanya del PP per boicotejar l'ascens europeu del català, el líder dels postconvergents, Carles Puigdemont, ha apuntat la seua crítica cap als populars i ha alliberat als socialdemòcrates: «Senyor Núñez Feijóo, les lleis hi són per a complir-les [citant l'Estatut de Catalunya] o això només és per als catalans?». «Ho dic perquè hi ha una llei orgànica vigent, la de l'Estatut, que obliga els governs català i espanyol a emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la Unió Europea. Ara no sé si el PP fa apologia de la desobediència, de la rebel·lió o del delicte de traïció perquè conspirar amb tercers països per anar contra els interessos oficials del Regne d'Espanya deu ser de tot menys lleialtat», reflexionava a X. «Dit això, ja poden descomptar la quantitat que vulguin del dèficit fiscal, que encara ens deuran 20.000 milions d'euros anuals», contrarestava les crítiques al cost econòmic dels populars.
El president de la Generalitat de Catalunya, el socialista Salvador Illa, també ha carregat contra la dreta espanyola del PP: «Les coses serien més fàcils si hi hagués gent que construïra». De fet, ha criticat els conservadors pel seu «obstruccionisme» i ha assenyalat el líder estatal dels conservadors: «És inhabilitant per a algú que vol governar Espanya». Tot i l'ajornament, s'ha mostrat confiat en l'assoliment de l'oficialitat del català a la Unió Europea.
Amb ERC —en boca de Gabriel Rufián, veu dels republicans al Congrés dels Diputats— indicant «la responsabilitat del PSOE» d'aquest ajornament, la pilota endavant de la Unió Europea, de moment, està exempta de seqüeles en la relació entre Junts per Catalunya i els progressistes espanyols. Tanmateix, els socialistes hauran de superar un atzucac absolutament endimoniat per assolir l'ascens a la màxima divisió lingüística europea del basc, el gallec i el català.
Empentar per l'ascens
L'ajornament del partit decisiu del català a la Unió Europea ha provocat el lament de Plataforma per la Llengua, que, tanmateix, «valora positivament que alguns dels estats membres inicialment reticents, com els països bàltics, han canviat de posicionament». «L'objectiu és assolible i la clau perquè tiri endavant continua depenent de la determinació política i la negociació del Govern espanyol, ja que té la capacitat de convèncer els estats que encara no ho tenen clar», han subratllat.
«Amb la seva feina proactiva en contra de l'oficialitat, el PP marca un abans i un després i va un pas més enllà en el seu posicionament en relació amb el català», ha criticat, així com ha recordat que «l'oficialitat del català a la Unió Europea no és cap gest simbòlic: implica drets concrets i el reconeixement internacional de la llengua». «És molt important trencar la barrera estatal, perquè són les institucions espanyoles les que dificulten l'ús i l'extensió del català», ha reforçat Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià.