Tercer i últim debat de política general de la legislatura valenciana en curs, el primer de Juanfran Pérez Llorca com a president. Si el primer dels tres, en 2024, va celebrar-se poc després de l’eixida de Vox del Consell, i el segon, en 2025, en el temps de descompte de Carlos Mazón per la gestió de la dana, en aquesta ocasió existia la voluntat de transmetre un certa sensació de normalitat, tot i que la direcció estatal del PP continua sense confirmar la candidatura de Llorca per als comicis del 22 de maig de 2027.
A les 12, l’hora de l’àngelus, iniciava la seua intervenció el cap del Consell, content per haver governat «des del diàleg», per haver contribuït a «tancar ferides» i per haver ajudat a «rebaixar la tensió». «Vaig prometre estabilitat», manifestava, i posava com a mostra els pressupostos de 2026, que han sigut possibles, afirmava, per «l’altura de mires de Vox».
En el seu discurs, com era de preveure, Llorca feia balanç de la feina feta i avançava la que vol dur a terme. En el primer cas, es felicitava obertament per la millora de les condicions laborals dels bombers forestals, dels treballadors de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), dels professors de l’educació concertada i dels de l’educació pública, que ha citat en aquest ordre. «Vull una comunitat que cuide, una societat es defineix per la manera com tracta les persones», expressava el cap del Consell.
En el segon cas, un paquet de 50 promeses segons ell molt factibles, perquè «només anunciem allò que podem acomplir». Un paquet, com era previsible, de fort contingut social i que no deixa de banda la fiscalitat, un dels cavalls de batalla de la dreta valenciana després dels vuit anys de Govern del Botànic, que no dubten a qualificar d’«infern fiscal».
Entre les mesures que el govern en minoria del PP pensa aplicar, el Pla Avancem Salut, amb una injecció de 2.459 milions d’euros a la sanitat pública, «una inversió sense precedents», que permetrà «inaugurar més de 2.000 llits hospitalaris». En matèria educativa, després de lamentar les dades del darrer informe PISA, que situa els alumnes valencians a la cua de l’Estat espanyol i de les que Pérez Llorca ha fet responsable al Govern del Botànic, la recepta passa, «com ja estem fent», per incrementar les hores lectives de matemàtiques i llengua. «Pretenen donar-nos lliçons de qualitat educativa?», es preguntava Llorca. «Cada hora de llengua i matemàtiques és una porta oberta», afirmava. El president valencià considera que el seu pla específic de reforç de les assignatures de matemàtiques i llengua és l’ant´tesi de la «doctrina a les aules» imposada pel Botànic, amb la llengua com a principal exemple. Perquè la llengua, des del punt de vista de l’actual Govern, també és doctrina i ideologia.
Llorca s’ha felicitat també perquè «48.000 xiquets i xiquetes es beneficien de l’educació de 0 a 3 anys, més del doble que abans», de manera que un alumne valencià pot cursar de manera gratuïta l’ensenyament des dels zero fins als 19 anys. L’extensió de l’educació infantil ha permès que «entre 3.000 i 4.600 euros es queden a casa» dels pares que se’n beneficien.
«Els que venien a rescatar persones van deixar més nàufrags que rescats», ha criticat en referència implícita a Compromís i el seu lema electoral d’una dècada enrere. Amb els populars, diu Llorca, els beneficiaris de la llei de dependència han augmentat un 27%. «I la Generalitat paga ara cada final de mes, cosa que abans no passava», hi afegia. «Mutiplicarem per dos les places de dependència que hi havia amb el Botànic», assegurava.
El cap del Consell ha fet saber que durà a les Corts una llei contra la soledat no desitjada «amb la qual ningú no se sentirà abandonat». A més, el pròxim 20 d’octubre entrarà en vigor la nova renda valenciana d’inclusió, de la qual es beneficiaran un total de 56.000 persones. Les «paguetes» que, quan arriben a la població nascuda fora d’Espanya, els seus socis de Vox persegueixen de manera obsedida.
No sols això. La política de suport a les famílies considerarà com a família nombrosa aquelles parelles que tinguen dos fills i no les que en tenen tres o més. Un anunci pompós que no és la primera vegada que s’efectua a les Corts en un debat d’aquestes característiques i que caldrà veure com es concreta.
En la mateixa línia Llorca ha promès, en matèria d’igualtat, l’aprovació de la primera llei valenciana de corresponsabilitat. Tant per la semàntica de la llei com pel seu contingut, podem trobar-nos davant un atac a la línia de flotació del votant mitjà de Vox. Foc amic, que en diuen.
Òbviament, Llorca no ha fet esment a la «prioritat nacional» que Vox va exigir incloure en els últims pressupostos. De fet, pel que fa al debat migratori, el cap del Consell s’ha limitat a censurar el «repartiment de migrants» i a advertir que el sistema d’acolliment valencià ja es troba «col·lapsat», amb una ocupació «superior al 200%». «El principal problema prové de qui no sap defensar les fronteres», expressava en referència a Ceuta.
Juanfran i Maricamen
Ella no sap qui és ell, però ell assgura que fa dies que pensa en ella. Juanfran Pérez Llorca s’ha referit al drama de l’habitatge posant com a exemple el cas de Maricarmen, la ciutadana de Madrid que ha estat desnonada per un fons voltor al barri del Retiro.
«Maricarmen revela el fracàs de les polítiques de l’esquerra, aquesta senyora ha sigut una víctima de les polítiques del PSOE i de Compromís», precisava. Amb el PP al Palau de la Generalitat, ha destacat Llorca, s’ha produït un augment del 42% de vivendes iniciades, justament el doble que el 21% estatal.
Maricarmen no residia a Castelló de la Plana ni tenia un apartament a Gandia o un adossat a Guardamar, però Pérez Llorca ha subratllat que, en els vuit anys de govern del Botànic, les polítiques impositives van ser enormement regressives: «Vam passar de 1.926 euros en impostos per persona a 2.637». «Hem eixit de l’infern fiscal, s’ha demostrat que abaixar impostos, funciona», ampliava.
En matèria d’habitatge, Llorca ha anunciat «60 milions d’euros en ajudes al lloguer» alhora que garantia «suport a les víctimes de l’ocupació». La Generalitat pagarà una assegurança als propietaris de les vivendes buides perquè isquen al mercat a un preu assequible. Perquè, com ha asseverat Llorca per si algú en tenia dubtes, «nosaltres respectem la propietat». I inoculen l’elixir de la joventut eterna als seus conciutadans, la seua esperança perenne d’accedir a un habitatge propi: «Allargarem fins els 50 anys la possibilitat d’obtenir un aval per a la compra de vivenda».
Els menors de 35 anys que adquirisquen un habitatge gaudiran d’una ajuda suplementària per al pagament de les despeses associades al registre, la notaria i la gestoria.
Camí del paradís fiscal
Les estretors econòmiques de la Generalitat Valenciana no eviten la introducció de noves rebaixes impositives. En total, la Generalitat preveu recaptar 344 milions menys a través de les noves reduccions de l’IRPF, de l’augment del mínim de patrimoni exempt de tributació o de les deduccions que s’incorporen a la declaració anual per aspectes com la compra d’audífons o la despesa veterinària. L’objectiu és crear un paradís fiscal també per als animals, que no són racionals ni voten, però en són molts i tenen amos que sí que introdueixen la papereta a l’urna.
Entre les bones noves impositives figura també la rebaixa del canon de l’aigua, del 10%, o la rebaixa linial, al 3%, de totes les taxes de la Generalitat Valenciana.
Amb el col·lectiu jove en el centre de la mirada, el president ha anunciat una ajuda de 300 euros perquè els qui tenen de 18 a 24 anys puguen obtenir el carnet de conduir. «Els primers pasos no poden ser els més cars», argumentava Llorca. I si es fan autònoms, han de saber que també tindran privilegis: els dos anys de quota zero per als nous autònoms valencians en seran quatre si es tracta d’un jove que inicia el seu recorregut laboral.
Radioactivitat i Compromís
«Cofrents no es tanca, senyories, no es tanca!», proclamava Pérez Llorca en la part final del seu discurs. Al seu parer, el tancament de la central nuclear seria «dogmàtic» i repercutiria en el preu de la llum. Llorca sosté que el Govern espanyol «tanca centrals sense un substitutiu» perquè es dedica a «fer ideologia». Perquè defensar la radioactivitat no és ideologia, és la neutralitat.
En matèria turística, Llorca no ha apostat per un turisme com el de Txernòbil, sinó per un altre «més sostenible, més competitiu, menys estacional». Un desig en veu alta en què posava com a paradigma «la millora de les connexions per terra, mar i aire», en especial la recuperació del vol directe València-Nova York, la nova edició, en 2027, de la Volvo Ocean Race que se celebrarà a Alacant i l’exposició dels quadres de Sorolla propietat de de la Hispanic Society, que es podran contemplar al Museu de la Ciutat València durant 2027 gràcies a la inversió milionària de la Generalitat.
Encara que Pérez Llorca aprofitava la seua intervenció sense límit de temps per a atacar reiteradament el Govern espanyol, dedicava moltes paraules a Compromís per ser-ne còmplice, des del Congrés, o part activa, amb el seu silenci. La intenció de centrar els focus en la formació liderada a les Corts per Joan Baldoví contrastava amb la presència de Diana Morant a la trona de convidats. L’única referència a Morant, sense arribar a citar-la, guardava relació amb les ajudes a la investigació que arriben a Madrid i Barcelona però no a València.
«Compromís prefereix els separatistes catalans als valencians», lamentava Pérez Llorca en referència al paper de Compromís en la política estatal. «No permetrem que aquesta terra siga una filial dels Països Catalans!», exclamava a crits. Un clam que rebia els més forts aplaudiments de la jornada, com si aquestes dues paraules tingueren la capacitat d’activar els diputats més despitats o fins i tot d’aquells que estan mig adormits.
Sense la reforma del model de finançament (plantejada per Sánchez però rebutjada pel Govern valencià, tot i que aportava més de 3.600 milions anuals a la Generalitat) ni el fons d’anivellament que reivindica el PPCV des de fa tres any, el discurs no varia. Llorca acusa el Govern estatal de «mirar només els interessos de Catalunya». «El PSOE, amb els seus amics de Compromís, només es preocupa de contentar els independentistes catalans», diu. «Però el canvi iniciat en 2023 és imparable i inqüestionable, tot i el Govern de Pedro Sánchez» i l’absència de pressupostos de l’Estat. La pròrroga continuada dels de 2023 provoca que Alacant continue sent la província 52 de 52 en el capítol inversor.
«Durant els anys del Botànic, érem una sucursal d’uns altres territoris», afirmava Llorca. I assenyalava directament Compromís per la seua defensa dels Països Catalans. Més aplaudiments a l’hemicicle. «Ens tindreu davant», els avisava. «Amb una mà agafeu la senyera, i amb l’altra, l’estelada», els recriminava a continuació, «no permetrem que ningú s’apropie de la nostra llengua».
Perquè no hi ha un debat de política general del PP sense la referència de torn als Països Catalans. Perquè en són, de lluny els principals defensors. Perquè és l’element que els fa no abaixar la guàrdia i estar sempre alerta. Com si es tractara de la línia fronterera de Ceuta.