L'independentisme català encara està immers en la ressaca del procés. D'aquella efervescència nacional, amb el referèndum de l'1 d'octubre com a punt àlgid, s'ha passat a una etapa de desencís. Al moviment per l'assoliment d'un estat català, hi regna la confusió, la preocupació pel retrocés de l'ús social del català i els símptomes de desnacionalització del país.
Amb l'objectiu de recarregar forces i d'injectar moral a l'independentisme, les entitats pel país han presentat aquest dimarts la seua aposta per a la diada catalana. L'objectiu de la manifestació de l'11-S, batejada amb el lema 'Hi soc, hi som: pel present i el futur, independència', serà convertir Barcelona, Girona i Amposta (Montsià) en una marea groga per la independència. No debades, la samarreta d'enguany recupera el groc icònic dels temps del procés i de la denúncia de l'engarjolament polític dels seus líders.
Contra la «dependència» espanyola
En un moment d'exaltació espanyolista a l'Estat espanyol per la victòria de la seua selecció de futbol masculí a la Copa del Món, l'independentisme ha fet una crida a la unió de les forces que lluiten per l'autodeterminació de Catalunya. «Dividits no guanyarem mai. Junts som molt més forts», ha proclamat Josep Vila, president de l'Assemblea Nacional Català, mentre ha remarcat que l'objectiu «nuclear i central» és la independència.
Tanmateix, el clam independentista estarà acompanyat d'una protesta per «millorar les condicions de vida dels catalans». Al caliu del malestar social al país, el propòsit és aixoplugar als descontents «amb el desgavell de Rodalies, les dificultats per accedir a l'habitatge, una sanitat i una educació tensades, una pagesia ofegada, una llengua cada vegada més menystinguda i uns serveis públics precaris». Per capgirar la situació a Catalunya, només hi ha una sortida, segons Vila: «la independència».
«Vivim un procés planificat de desnacionalització i espanyolització. L'escandalós espoli econòmic i la colonització de l'Estat ens nega el nostre present i el nostre futur. La dependència espanyola ens aboca cap a aquesta Catalunya decadent», ha advertit. De fet, ha situat el president Salvador Illa al punt de mira de les seues crítiques: «Està al servei i a les ordres dels interessos de Madrid». Fins i tot, ha desconfiat que l'actual executiu català siga capaç de resoldre «els grans problemes del país».
Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, ha reforçat el missatge de lluita per la independència: «L'11 de setembre tornarem a sortir als carrers per reivindicar el nostre legítim dret a decidir democràticament el futur polític de Catalunya i demostrar que la societat civil organitzada no ha desaparegut: hi és i hi serà. Per molt que es repeteixi, ni el conflicte polític amb Espanya està resolt, ni hi ha normalitat. Només és un miratge», ha expressat.
Amb la sentència europea de l'amnistia encara present, ha radiografiat: «L'única normalitat que vivim és la mateixa dels últims anys: repressió, polítics exiliats, activistes acusats de terrorisme, molta gent pendent d'una amnistia que els tribunals espanyols s'entesten a boicotejar; amb el Catalangate encallat als jutjats; i el país pendent del Tribunal Constitucional i lasentència sobre el model d'escola catalana». Ara bé, el seu discurs ha mirat al futur i ha defensat «un projecte de país compartit que sumi gent vinguda d'arreu». «Hem de tornar als carrers perquè manifestar-nos és una manera de fer i de ser», ha rematat.
«La independència és una eina necessària, bàsica, perquè els ajuntaments puguem servir millor als nostres veïns. Els municipis reclamem poder decidir, tenir infraestructures dignes i un finançament que no penalitzi el territori», ha incorporat Salvador Coll, president de l'Associació de Municipis per la Independència, qui ha empentat a favor de la mobilització per «representar la força dels pobles i ciutats i construir el futur que els veïns i veïnes necessiten». «Necessitem un govern de quilòmetre zero», ha subratllat.
Montserrat Rossell, vicepresidenta del Consell de la República, ha incidit en la necessitat de plantar cara al carrer: «No podem continuar contemplant com ens van malmetent el present, ens van hipotecant el futur. Hem de parar la sagnia». La dirigent independentista ha dibuixat un escenari de «col·lapse» envers la situació que viuen molts sectors socials i professionals del país i ha censurat l'espoli fiscal que experimenta Catalunya.
Aquesta denúncia dels malestars socials i la proposta de la independència com a la via per arreglar-los ha guiat el discurs de Sergi Perelló, secretari general de la Intersindical. De fet, ha situat l'alliberament nacional de Catalunya «com a una oportunitat per millorar les condicions de vida de la classe treballadora». «Els que volen un món dividit, de persones amb drets i sense drets, són un perill per a la humanitat i per al nostre país», ha retret, en al·lusió a les formacions polítiques que escampen els discursos d'odi.
La defensa de la llengua catalana —especialment, enfront d'unes maces que retallen la seua presència a l'escola— ha impregnat la intervenció de David Minoves, president del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN), que ha reivindicat Catalunya «com a un sol poble». «El català ha de ser accessible per a tothom», ha exigit, així com ha empentat la gent a «plantar cara als discursos d'odi» i fer front a l'extrema dreta «forana i autòctona».
Un clam descentralitzat i per tot el país
La marea groga per la independència de l'11-S comptarà amb diversos rius arreu de Catalunya. A Barcelona, per exemple, hi haurà dues columnes: una primera, denominada com a «present», que recorrerà la Gran Via des del carrer Casanova; i una segona, qualificada com a «futur», que pujarà la Via Laietana des de la plaça de la Catedral abans de convergir a la plaça Catalunya.
Amposta també comptarà amb dues columnes que sortiran del carrer Sebastià Juan Arbó i l'avinguda Santa Bàrbara per trobar-se al seu pont penjant, mentre que a Girona només hi haurà una única columna. En aquest darrer cas, la manifestació arrancarà a la plaça Pompeu Fabra i clourà a l'espai de la Copa. Les mobilitzacions d'Amposta i Girona connectaran amb la manifestació de la capital catalana per difondre els parlaments de les entitats. La Diada catalana ja escalfa motors per revifar la musculatura independentista al carrer.