Les sirenes sobre les constants vitals del català fa temps que estan enceses. L'última Enquesta d'usos lingüístics de Catalunya, corresponent a l'any 2023, era un exemple d'aquesta emergència lingüística: a pesar que l'idioma propi del país guanyava 267.000 coneixedors i 127.000 usuaris en tres lustres, els percentatges globals d'ús del català en terres principatines experimentava un retrocés. Hi havia àmbits, com ara l'escola i els espais de socialització de les generacions més joves, que mostraven xifres inquietants, segons una radiografia del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Amb l'objectiu de construir el mapa lingüístic de Catalunya i de conèixer la salut de la llengua pròpia arreu de les comarques principatines, el Departament que encapçala Francesc Xavier Vila ha publicat les dades territorialitzades de l'Enquesta d'usos lingüístics, corresponent a l'any 2023. La conclusió general és nítida: «La comparació entre territoris permet veure que el retrocés dels percentatges d'ús del català detectat entre l'any 2018 i 2023 al conjunt de Catalunya es reprodueix a tots els territoris». Ara bé, amb factors sociodemogràfics diferents que defineixen cada àrea del país. «Els resultats territorialitzats constaten que el català continua en una situació d'emergència lingüística», ha advertit Plataforma per la Llengua.
Els bastions de l'idioma
Les dades mostren que les contrades amb més coneixement i ús del català són les Terres de l'Ebre, les Comarques Centrals i l'Alt Pirineu. D'acord amb l'anàlisi del Departament de Política Lingüística, aquesta circumstància es produeix perquè «són els territoris amb més persones nascudes a Catalunya, al voltant del 68%, amb un percentatge de nascuts a l'estranger al voltant del 20%». En aquestes zones, a més, el percentatge de població que té el català com a llengua inicial única és majoritari: Terres de l'Ebre (57,7%), Alt Pirineu (51,2%) i Comarques Centrals (48%). Alhora, el 19,5% de la població de Terres de l'Ebre, el 30,2% de l'Alt Pirineu i el 31% de les Comarques Centrals tenien el castellà com a llengua inicial única.
En el cas d'examinar-les en la categoria de llengua habitual, el català s'imposa amb el 66,8% a les Terres de l'Ebre, amb el 56,4% a l'Alt Pirineu i amb el 59,6% a les Comarques Centrals. El lideratge de les contrades banyades pel riu Ebre es manté en l'àmbit de llengua d'identificació: el 56,3% de persones ho fan amb el català. A l'Alt Pirineu, aquesta identificació amb l'idioma del país és del 52,8%, i a les Comarques Centrals, del 52,4%. «Als tres territoris, el percentatge de persones amb el català com a llengua habitual és clarament superior al de la llengua inicial», apunten des del Departament de Política Lingüística.
Al segon escalafó, hi ha els àmbits de les Comarques Gironines i Ponent. «Comparteixen el fet que, com que són territoris amb coneixement i ús de català superior a la mitjana, tenen un percentatge d'ús d'altres llengües diferents del català i el castellà per sobre de la mitjana de Catalunya, clarament atribuïble als seus percentatges de nascuts a l'estranger, superiors al 25%», contextualitzen. Ambdós territoris destaquen per uns percentatges més alts que la mitjana del país respecte a tant del català —el 39,1% a les Comarques Gironines i el 45,4% a Ponent—, com de llengües altres que el castellà, amb el 17,3% a les Comarques Gironines i el 20,1% a Ponent.
De fet, el percentatge de població que té el castellà com a llengua inicial és inferior a la mitjana: el 35,6% a Comarques Gironines i el 27,7% a Ponent. Les xifres obtingudes quan es pregunta per la llengua habitual són més elevades a la zona de Ponent, amb el 51,1%, envers les registrades a les Comarques Gironines, amb el 45,1%. En el cas de la llengua d'identificació, decau a ambdós territoris: el 40,3% ho fa amb el català a les Comarques Gironines i el 46,9% a Ponent.
La medalla de bronze se l'enduen el Camp de Tarragona i el Penedès. Es tracta de territori que presenten percentatges més alts de castellà que de català en diverses variables, però on la llengua del país se situa per sobre la mitjana nacional. «En termes demogràfics, cal recordar que en aquests territoris la proporció de nascuts a la resta de l'Estat (entre el 17% i el 19%) supera lleugerament la mitjana catalana —del 16,7%—, i el percentatge de nascuts a l'estranger es troba al voltant de la mitjana al Camp de Tarragona (23,5%) i per sota al Penedès (19,7%)», precisen a l'anàlisi efectuada des del Departament de Política Lingüística.
Si ens escabussem en la categoria de llengua inicial en aquestes dues zones, s'observa una superioritat del castellà envers el català. Si el 48,8% al Penedès i el 42,5% al Camp de Tarragona tenen com a idioma de partida l'escrit per Miguel de Cervantes, la llengua de Mercè Rodoreda acumula el 31,3% al Penedès i el 35,1% al Camp de Tarragona. Aquesta superioritat percentual del castellà en comparació al català es dona a l'apartat de llengua habitual, així com les xifres d'identificació amb el català mostren més resiliència: són del 32,7% al Penedès i del 37,2% al Camp de Tarragona.
La darrera posició és per a l'àmbit metropolità de Barcelona, és a dir, el territori més poblat de Catalunya i aquell que acull menys proporció de persones nascudes a Catalunya (el 56,6%) i més població de nascuts a la resta de l'Estat, el 18,3%. Així mateix, és un dels tres àmbits territorials catalans amb més habitants procedents de fora de les fronteres estatals, el 25,1%. Els indicadors globals en matèria de coneixement de la llengua, idioma de partida únic, identificació i d'habitual estan per sota de la mitjana catalana, ja que se situen pels volts de poc més del 20%.
Si dividim aquesta zona en tres espais, el Maresme, el Vallès Oriental i Barcelona ciutat serien espais on, en general, hi ha uns percentatges de coneixement i ús del català superiors al del conjunt de l'àmbit metropolità. En el cas del Maresme, fins i tot, superiors a la mitjana principatina. A les posicions intermèdies, l'anàlisi del Departament de Política Lingüística situa la comarca del Vallès Occidental i la zona septentrional del Baix Llobregat. El fanalet roig seria per a l'Hospitalet de Llobregat, l'àrea nord del Barcelonès i el sud del Baix Llobregat.
Un retrocés generalitzat
Amb aquestes dades de les diferents contrades de Catalunya, s'hi detecta retallades en l'ús de la llengua en comparació amb l'enquesta del 2018. El català, de fet, experimenta una caiguda generalitzada de quatre punts a tot el país a l'apartat de llengua habitual. L'ús social gairebé disminueix a tot arreu: s'experimenten descensos de 9,3 punts a l'Alt Pirineu; 9 punts a les Comarques Gironines; 5,9 a la zona de Ponent; 5,4 a les Terres de l'Ebre; 2,8 punts a l'àrea metropolitana de Barcelona, i 2,5 al Camp de Tarragona. Només l'àrea de les Comarques Centrals roman impassible i es manté sense pèrdues.
Si ampliem el focus a altres categories, trobem altres resultats preocupants. A les Terres de l'Ebre, per exemple, hi ha una disminució de nou punts percentuals a la categoria de catalanoparlants inicials. «El retrocés s'explica en bona part per la reducció del nombre de catalanoparlants inicials, sigui per defunció o per emigració, i per l'arribada de persones de la resta de l'Estat», detallen des del Departament de Política Lingüística.
En el cas de les Comarques Gironines, la reducció és de més de sis punts percentuals en la població que usa el català com a llengua inicial. «Encara que també hi ha una lleu reducció dels parlants inicials de català, probablement per la diferència entre defuncions i naixements, el retrocés percentual del català inicial es deu bàsicament al creixement demogràfic derivat de l'arribada d'estrangers, tant hispanoamericans com d'altres orígens», assenyalen.
«A banda de les migracions externes, hi ha altres factors que impacten en l'evolució: sense anar més lluny, els moviments interns de població mostren el seu impacte al Penedès, àmbit en creixement demogràfic per l'arribada de població metropolitana», agreguen. En aquest cas, hi ha una retallada de més de tres punts en els catalanoparlants inicials. Tota una minva, en conjunt, de l'ús de la llengua pròpia a Catalunya.