Quan el laboratori canadenc Citizen Lab va publicar, l’abril de 2022, una investigació que identificava almenys 65 persones de l’entorn independentista català com a objectius d’espionatge amb els programes Pegasus i Candiru, va haver-hi una gran commoció política. L’informe apuntava que polítics, activistes, advocats i periodistes havien estat vigilats entre els anys 2015 i 2020 mitjançant una tecnologia concebuda, teòricament, per combatre el terrorisme i altres amenaces greus a la seguretat nacional.
La dimensió del cas era difícil de menystenir. Anys abans, WhatsApp ja havia alertat d’una bretxa de seguretat que havia afectat unes 1.400 persones arreu del món a través de Pegasus. Entre les víctimes identificades posteriorment a l’Estat espanyol hi havia dirigents independentistes de primer nivell, com l’aleshores president de la Generalitat, Pere Aragonès. El mateix Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) acabaria reconeixent l’espionatge de divuit persones, tot defensant que les actuacions s’havien fet amb autorització judicial.
L’escàndol va arribar al Congrés dels Diputats. No debades va provocar la destitució de la directora del CNI, Paz Esteban, i va situar l’Estat espanyol sota l’escrutini de diverses institucions europees. Quatre anys després, però, bona part de les preguntes continuen sense resposta.
Amnistia denuncia sis anys d’obstacles
La reactivació del debat arriba ara amb la publicació d’un nou informe d’Amnistia Internacional, que analitza l’actuació de la Fiscalia en deu procediments judicials relacionats amb el Catalangate. L’organització conclou que les víctimes han estat sotmeses durant anys a un procés ple de dificultats que ha impedit aclarir què va passar. «Continuen esperant per saber qui va vulnerar els seus drets i amb quina finalitat», ha afirmat Virginia Álvarez, investigadora d’Amnistia Internacional Espanya, durant la presentació de l’informe al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Segons Álvarez, les persones afectades acumulen «sis anys sotmeses a un munt d’obstacles» mentre reclamen «veritat, justícia i reparació». Amnistia Internacional denuncia que les investigacions continuen encallades i que les institucions de l’Estat mantenen importants reticències a facilitar informació clau per a avançar en l’esclariment dels fets.
«La llei de secrets oficials no pot ser un obstacle per investigar possibles vulneracions de drets humans», ha remarcat. Arran d’aquest tap, ha reclamat una reforma profunda tant d’aquesta normativa com del marc legal que regula l’activitat dels serveis d’intel·ligència.
Què és Pegasus i per què preocupa?
Una de les qüestions que l’organització ha destacat durant la presentació és la naturalesa mateixa de Pegasus. Álvarez l’ha definit com una «eina extremadament invasiva», capaç d’accedir a pràcticament tota la informació continguda en un dispositiu mòbil: missatges, correus electrònics, fotografies, contactes, ubicacions i comunicacions en temps real.
Pegasus fou desenvolupat per la companyia israeliana NSO Group, que sosté que només comercialitza el programa a governs i agències estatals. Tanmateix, nombroses investigacions internacionals han documentat el seu ús contra periodistes, advocats, activistes i opositors polítics. «Aquest programari ha estat utilitzat per cometre vulneracions de drets humans contra periodistes, advocats i persones del món polític», ha retret Álvarez.
«No només vulnera el dret a la intimitat, sinó també la llibertat d’expressió», ha ressaltat. Atesa la gravetat de l’escàndol, Amnistia Internacional considera que l’existència mateixa d’un cas com elCatalangate és el símptoma d’un marc legal insuficient: «És urgent que es prenguin mesures», insisteix la investigadora, que també reivindica aclarir si Pegasus continua sent utilitzat actualment per organismes de l’Estat.
La Fiscalia, sota sospita
L’aspecte més contundent del nou informe és probablement la crítica a l’actuació del Ministeri Fiscal. L’advocada Blanca Domínguez ha denunciat que la Fiscalia ha posat obstacles recurrents a diverses diligències d’investigació impulsades per les acusacions particulars. Segons ha exposat, s’han qüestionat proves aportades per les víctimes, s’ha dificultat la investigació de possibles responsables i s’han bloquejat actuacions destinades a aclarir l’autoria dels fets.
«En la fase d’admissió a tràmit, el fiscal exigeix una solidesa probatòria que no correspon a aquesta etapa processal», ha sostingut. Domínguez ha observat una aparent contradicció en l’actuació del Ministeri Fiscal. D’una banda, s’hauria qüestionat el rigor tècnic dels informes que acreditaven les infeccions dels dispositius; de l’altra, s’ha exigit a les víctimes que entreguessin els seus telèfons mòbils per sotmetre’ls a nous peritatges.
«El Ministeri Fiscal ha considerat que les infeccions no eren una prova prou rigorosa, però alhora ha demanat nous exàmens dels dispositius», ha mostrat aquesta doble vara de mesurar. De fet, la crítica ha anat encara més enllà quan ha assegurat que, en alguns moments, «és el mateix fiscal qui actua com a defensor d’aquesta empresa israeliana». Amnistia Internacional considera que la Fiscalia hauria d’assumir un paper radicalment diferent: «Ha de protegir els interessos de les víctimes, no dels implicats».
«La meva confiança en l’Estat espanyol s’ha esfumat»
A la denúncia pública d’Amnistia Internacional, ha participat Txell Bonet, una de les 65 persones identificades com a víctimes del Catalangate. «Jo soc una de les afectades de l’escàndol més gran d’espionatge polític que s’ha conegut al nostre país», ha introduït. Bonet ha explicat que va ser espiada per la seva vinculació amb Jordi Cuixart, aleshores president d’Òmnium Cultural. «Em van espiar perquè el meu company era el president d’Òmnium. Però no vaig ser l’única. També van ser espiades altres persones del nostre entorn», ha desgranat.
El seu relat transcendeix l’experiència personal per situar el debat en termes democràtics. «Un ciutadà que exigeix drets fonamentals no hauria de rebre mai una resposta institucional en forma de vigilància extrema», s’ha queixat. I ha reflexionat: «Pegasus és una eina reservada per a amenaces internacionals. Què significa que el teu estat decideixi utilitzar-la contra persones que defensen un moviment polític de manera pacífica i massiva?».
Bonet ha manifestat que, malgrat els anys transcorreguts, les víctimes continuen sense saber qui va ordenar l’espionatge ni què s’ha fet amb les dades obtingudes: «Encara no sabem qui va sol·licitar aquest servei, per què i on és tota la informació recopilada». Per a la periodista, el problema ja supera l’àmbit estrictament independentista. «Això ja no és un atac al moviment independentista català. És un atac a la societat civil organitzada», ha puntualitzat. Tot i això, reivindica que l’operació no ha aconseguit l’objectiu que perseguia: «Van obtenir tota la informació que els interessava, però no han aconseguit silenciar-nos ni fer-nos callar».
Un debat que transcendeix Catalunya
Més enllà de les responsabilitats concretes, el Catalangate s’ha convertit en un cas paradigmàtic sobre els límits del control democràtic dels serveis d’intel·ligència. Les institucions europees, el Consell d’Europa i diversos experts de les Nacions Unides han expressat preocupació per les garanties existents davant l’ús d’aquest tipus de tecnologies.
Les recomanacions formulades durant els darrers anys coincideixen en la necessitat de reforçar la supervisió judicial, augmentar la transparència institucional i garantir mecanismes efectius de reparació per a les víctimes. Amnistia Internacional, però, va més enllà. Considera que no és possible utilitzar programes com Pegasus sense posar en risc drets fonamentals i defensa restringir-ne dràsticament l’ús.
En tot cas, sosté que una tecnologia d’aquestes característiques només hauria de poder emprar-se en casos excepcionals relacionats amb el terrorisme o amenaces greus per a la seguretat. «És possible avançar si hi ha voluntat política — ha rematat Virgínia Álvarez—, però avui encara existeix un marc d’opacitat i de manca de transparència».
Sis anys després de les primeres denúncies i quatre anys després de la publicació de l’informe de Citizen Lab, les preguntes essencials continuen obertes. Qui va ordenar l’espionatge? Amb quina justificació? Què s’ha fet amb la informació obtinguda? Mentre aquestes qüestions continuïn sense resposta, el Catalangate continuarà sent molt més que un episodi del conflicte polític català: serà una prova pendent sobre la qualitat democràtica de l’Estat i els límits del poder en l’era de la vigilància digital.