La irrupció de Ciutadans era el símptoma d'un influx espanyolista que emergia a la superfície. El combat contra la immersió lingüística havia navegat pels marges de la mar política i civil catalana, però l'aparició dels taronja al Parlament de Catalunya havia donat oxigen als contraris a l'ensenyament preeminent en la llengua pròpia del país. S'estava escrivint el preludi del procés amb la sentència del Tribunal Constitucional que segava la reforma de l'Estatut de Catalunya i una constel·lació monolingüe s'articulava en diferents territoris de l'Estat espanyol.
L'Assemblea per una Escola Bilingüe, farcida de connexions amb el PP i vinculada estretament amb l'unionisme de Societat Civil Catalana, és originària d'aquells temps, així com un dels principals grupuscles que ha batallat per dinamitar un dels grans consensos de país: la immersió lingüística a l'escola catalana. Protagonista de la guerra jurídica a Canet de Mar (Maresme) per a foradar el sistema d'ensenyament amb la llengua pròpia com a vehicular, ha obtingut una altra sentència favorable per part de la judicatura.
A la vespra de la Diada nacional de Catalunya, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha emès una resolució que escapça la versió de la immersió lingüística impulsada durant el mandat del republicà Pere Aragonès per protegir l'ensenyament en català de les esbombades judicials. Aquesta normativa, avalada aleshores per ERC, Junts per Catalunya, el PSC i els Comuns, fixava el català com «la llengua normalment utilitzada com vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu i en l'acolliment de l'alumnat nouvingut».
L'idioma del país adquiria la condició de vehicular «a les activitats educatives, incloent-hi les complementàries, les extraescolars i els serveis educatius, les comunicacions internes del centre i en les de projecció externa i de relació amb la resta de la comunitat educativa». O dit d'una altra manera: el català era la llengua vehicular a l'activitat docent —avaluacions, materials didàctics— i administrativa de l'escola. Fins i tot, s'establia com a idioma prioritari auxiliar en les assignatures de llengües estrangeres.
El blindatge del català a les aules i els pupitres ha estat esmicolat per l'alt tribunal català, que ha validat la croada de l'Assemblea per una Escola Bilingüe. La interlocutòria sosté que la normativa instaurada per l'anterior executiu català d'ERC «no garanteix la presència adequada del castellà», així com «l'existència d'instruments de control i avaluació que facen possible que tot l'alumnat aconseguisca la competència en comunicació lingüística en llengua castellana que la normativa superior persegueix».
Vestit de legislador i de sociolingüista, com han denunciat reiteradament els col·lectius per la llengua, l'alt tribunal català ha pres aquesta decisió emparant-se en una sentència del Tribunal Constitucional del 2019. Aquella resolució establia que «l'ús normal del català no pot suposar ni l'exclusió del castellà com a llengua vehicular i d'aprenentatge ni la seua relegació a una presència merament instrumental, circumstancial o residual». Una visió jurídica que coincidia amb les advertències de veus jurídiques envers la regressió experimentada pel tribunal en la seua sensibilitat amb les llengües pròpies de diversos territoris de l'Estat espanyol.
L'escapçament de la normativa impulsada per l'anterior executiu català s'ha produït quan ha passat poc més d'un any de la suspensió cautelar que va aplicar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquella decisió va prendre-la en observar que «no es garantia un topall mínim del 25% en castellà» i per entendre que la nova versió de la immersió «donava cobertura a accions educatives» que situaven a la llengua castellana, segons sostenien, «en una posició marginal».
L'estocada aplicada per l'alt tribunal català podria no ser l'última que rep el sistema d'ensenyament vehicular en la llengua el país. Hi ha una part de la normativa que haurà de passar pel sedàs i la interpretació del Tribunal Constitucional, que tot i la seua composició majoritàriament progressista, s'albira que la decisió puga corcar encara més el sistema d'immersió lingüística. Un model que ha estat erosionat per una dotzena de sentències, a les quals va presentar sense èxit batalla la Generalitat de Catalunya.
Estocades a una llengua malalta
El cop del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contrasta amb la decisió que va prendre la setmana passada l'alt tribunal balear. Arran d'un recurs del grup castellanista i anticatalanista Plis Educación, va resoldre que l'establiment del català com a llengua vehicular al sistema educatiu balear no era contrari a la legislació, ni tampoc xocava amb la Constitució espanyola. La sala afirmava que el model d'ensenyament de Catalunya i de les Illes Balears era diferent.
Ambdues resolucions s'han adoptat en un escenari d'emergència lingüística arreu dels territoris catalanoparlants. L'enquesta d'usos lingüístics de la població de Catalunya, corresponent a l'any 2023, mostrava una caiguda de l'ús del català del 50,7% de l'any 2003 al 42% en dues dècades. Si s'escabussava en les diferents franges d'edat, s'observa un descens de l'ús social a les generacions més joves. No debades, entre les persones de 15 i 29 anys, solament el 38,6% té la llengua del país com al seu idioma habitual. Plataforma per la Llengua advertia en un informe del 2024 de dades encara més preocupants.
La inquietud sobre la presència del català als joves ha estat reflectida, fins i tot, pel Govern català. Una anàlisi efectuada pel Departament de Política Lingüística, encapçalat per Francesc Xavier Vila, avisava que, «per a molts adolescents i joves, el contacte amb el català es limita al que reben en l'escola», la qual cosa implica que qualsevol erosió de la immersió lingüística suposa demolir un dels últims murs de resistència i transmissió de la llengua catalana.
A l'àmbit familiar, i d'acord amb la mateixa radiografia del Departament de Política Lingüística, l'ús del català presenta dades esfereïdores. Segons guarismes del 2022, els joves que empren el català en el seu nucli familiar suposen el 37,4%. El castellà, per contra, l'usen el 55,3%. Les sirenes, però, són més sorolloses a espais de socialització, com ara els grups d'amics i les xarxes socials: el 33,3% i el 25,6%, respectivament.
Togues contra la literatura acadèmica
Les resolucions de l'alt tribunal català estan en contradicció amb la literatura científica sobre la superioritat acadèmica del sistema d'immersió lingüística, així com de la necessitat de convertir a la llengua minoritzada en vehicular per evitar un coneixement adient. Una recerca de l'acadèmic Avel·lí Flors mostrava que la centralitat del català en el sistema d'ensenyament de Catalunya «no perjudica els assoliments en coneixement del castellà». Encara més, desmuntava tòpics sobre el domini aclaparador de la llengua catalana i advertia dels forats castellanitzadors del sistema com si es tractara d'una mena de formatge gruyère.
«L'evidència empírica indica que, en una situació de minorització, aquesta llengua ha de comptar amb una presència superior al 50%. Tot el que siga baixar d'aquest percentatge assegura un retrocés de la llengua», va ressaltar Rafa Castelló, professor de sociologia i codirector de la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València, en un dossier publicat per EL TEMPS. Veus de la sociolingüística i del món jurídic habitualment es queixen del fet que els jutges solen ignorar la realitat idiomàtica del català i la literatura científica que ressalta les bondats de la immersió lingüística.
Contra els cops de la magistratura
La sentència ha provocat la indignació del conjunt de les forces catalanistes i independentistes. «No permetrem que ningú faci un ús polític de la llengua perquè és el pitjor que es pot fer per a la convivència. Defensarem el model lingüístic amb tota contundència i prendrem totes les mesures que considerem oportunes», ha assenyalat el president de la Generalitat de Catalunya, el socialista Salvador Illa, que ha anunciat batalla jurídica. Tant ERC com Junts per Catalunya han demanat una «resposta contundent» als tribunals contra aquest escapçament de la immersió lingüística.
«El català és la columna vertebral de la nació i l'escola, l'eina principal perquè tothom, independentment del seu origen, pugui aprendre'l i fer-se'l seu. Si toquen el cor del país, el país ha de respondre amb una sola veu. Davant l'anticatalanisme judicial, demà [per aquest dijous] sortirem als carrers per reivindicar que les decisions que afecten el país, i també el model d'escola, han d'estar a les mans del poble de Catalunya i de les seves institucions democràtiques», ha reaccionat Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural. «Durant tota la transició democràtica no havíem sofert un atac tan greu a la llengua, al moll de l'os de l'ànima nacional», ha retret Lluís Llach, president de l'Assemblea Nacional Catalana.
Ho ha fet conjuntament amb l'Associació de Juristes per la República, l'Associació d'Advocats Osona en Defensa dels Drets Humans i Plataforma per la Llengua. «El català i el castellà no estan en igualtat pel que fa a l'ús social, i això fa que hi hagi d'haver un reforçament per al català, però amb sentències com aquesta es vulneren els drets dels catalanoparlants i es trenca el consens de Catalunya pel que fa al català com a llengua de cohesió social», ha denunciat Mireia Plana, vicepresidenta de l'ONG del català, que també plantarà guerra als tribunals.
«La sentència és un torpede contra l'escola catalana i contra la cohesió del país que no podem deixar passar», ha contraatacat CIEMEN. Intersindical ha reforçat l'oposició a la resolució judicial: «Rebutgem la sentència. Animem tothom a mobilitzar-se contra aquest nou atac a la llengua en el marc de la Diada nacional de Catalunya. Per l'escola. Pel país. Cap pas enrere!», ha proclamat Gerard Furest, una de les veus més mediàtiques de l'organització sindical. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha convertit la Diada nacional catalana en un clam contra l'assalt que pateix la llengua del país amb diverses decisions judicials i la instigació de grupuscles espanyolistes.