La tria de l'anglès com a llengua dels articles científics per davant del català s'explica perquè aquesta llengua «pot comportar un major impacte científic» i afavoreix el posicionament de les revistes acadèmiques en els índexs científics. Per contra, l'ús del castellà —tot i ser la llengua majoritària dels articles de les revistes acadèmiques de comunicació (69,7%)— no té una explicació tan senzilla. L'estudi, publicat a BiD: Textos universitaris de biblioteconomia i documentació amb el títol «Entre el quartil i l'acreditació: el desús del català en la producció científica en Comunicació (2019-2023)», afirma que és una combinació de tres causes: «L'ús per defecte del castellà (...) també emprat en l'àmbit llatinoamericà», «la manca de recursos que pateix la recerca en català» i «la desvinculació progressiva de les revistes acadèmiques dels entorns universitaris, territorials i culturals que les acullen».
Els investigadors Marc Hernández, Elisenda Aguilera, Aleix Martí, Bertran Salvador i Joan-Francesc Fondevila-Gascón han estudiat 23 capçaleres de revistes científiques de l'àmbit de la comunicació a Catalunya, el País Valencià, les Balears i la Catalunya del Nord (vegeu la llista al final del reportatge) i els 1.721 articles publicats durant cinc anys (2019-2023). Hi ha revistes, com Catalan Journal of Comunication & Cultural Studies, que es publiquen íntegrament en anglès, i diverses que tradueixen articles publicats en castellà o català a l'anglès (en aquests casos es compten com a articles publicats en les dues llengües). Tot i això, l'anglès representa la llengua del 25% dels articles, molt per sota del 69% que estan publicades en castellà.
Els investigadors també han entrevistat editors de set publicacions, que donen la seva explicació del cas. «Els editors de les revistes consideren que la davallada en l’ús del català està condicionada per la falta de reconeixement en els processos d’avaluació i acreditació universitària, especialment durant l’etapa formativa». Els investigadors reconeixen que això explica «el baix ús del català, però no descriu la preferència pel castellà davant de l’anglès».
Els autors de l'estudi creuen que «identificar els motius que porten a les persones que investiguen en l’àmbit del català a triar el castellà com a llengua científica és necessari per adoptar mesures funcionals per fomentar-ne l’ús» i, a les conclusions de l'estudi, plantegen «tres possibles escenaris» que ja havíem avançat: «1) la percepció de més impacte (per Amèrica Llatina), 2) l’accés a acreditacions estatals (ANECA), o 3) l’ús per defecte del castellà un cop s’ha decidit renunciar a la publicació la renúncia a la publicació en revistes internacionals».
Un dels investigadors, Marc Hernández-Ruiz, afegeix que «les revistes més properes en l'entorn dels investigadors catalans, que haurien de ser el seu espai d'aprenentatge, acaben publicant més articles d'investigadors estrangers, sobretot llatinoamericans i, sovint, amb un perfil més sènior. Hi ha una dispersió d'articles que no ajuda a consolidar el marc local de la recerca».
Cada cop les revistes estan més desvinculades dels entorns que les acullen, i «això incideix no només sobre la llengua, sinó també sobre els temes i metodologies, en detriment de les vinculades als contextos locals».
Com es pot revertir aquesta tendència? L'estudi assenyala que hi hauria d'haver canvis «en les polítiques d'acreditació» i «destinar més recursos per a la recerca en català», alhora que cal «donar un major suport institucional a les investigacions que aborden les particularitats i temàtiques pròpies dels territoris de parla catalana».
L'investigador Joan-Francesc Fondevila-Gascón (Societat Catalana de Comunicació de l'Institut d'Estudis Catalans) considera que cal una combinació de compromís personal dels investigadors i un canvi de criteris en els ajuts a la recerca a escala estatal: «En el primer cas, animo a apostar, en l'àmbit científic, pel català amb un toc de romanticisme, sense cercar necessàriament cap contrapartida a canvi. En el segon cas, caldria més flexibilitat i una adaptació de les polítiques d'acreditació, que haurien de valorar com a mèrit afegit el fet de publicar en llengües minoritàries (entenent el sacrifici que això representa en termes d'impacte científic) o sobre objectes d'estudi que analitzin singularitats dels territoris de parla catalana».
Les revistes analitzades en l'estudi han estat les següents:
AdComunica, Anàlisi. Quaderns de Comunicació i Cultura; Athenea Digital; BiD: Textos universitaris de biblioteconomia i documentació; Brumal: Revista de investigación sobre lo Fantástico; Catalan Journal of Communicaticon & Cultural Studies; Comunicació. Revista de recerca i anàlisi: Communication Papers: Media Literacy & Gender Studies; Comparative Cinema; Digithum, Dígitos. Revista de Comunicación Digital; FilmHistoria Online; Grafica; Hipertext.net; Journal of Sound, Silence, Image and Technology; Llengua, Societat i Comunicació; Miguel Hernández Communication Journal; Obra Digital; Quaderns del CAC; Questiones Publicitarias; Revista Mediterránea de Comunicación; Redes. Revista hispana para el análisis de redes sociales, i Trípodos.