María José Català, batllessa de València pel PP, i Juanma Badenas, anterior segon tinent d’alcalde per l’extrema dreta Vox, formaven una parella política singular. Si Català s’havia caracteritzat per imitar el conservadorisme i les polítiques de grans projectes de l’exalcaldessa Rita Barberá, Badenas es presentava com a una mena de «punki fatxa», com a una versió valenciana de la motoserra del reaccionari argentí Javier Milei. Ambdós van forjar un matrimoni polític que es trencaria amb la investigació que assetja l’ultradretà sobre presumptes irregularitats en contractes públics.
Badenas, que havia protagonitzat moments de cara a l’aparador com ara canviar l’accent obert de València per una bandera espanyola durant una roda de premsa, quedaria relegat a un paper secundari dintre del grup de l’extrema dreta Vox, qui, d’entrada, va expulsar-lo a causa dels presumptes tripijocs en adjudicacions públiques. La formació que capitaneja Santiago Abascal a escala estatal i que dirigeix amb mà de ferro exerciria, però, una readmissió exprés de Badenas, així com de l’altra regidora que havia decidit abandonar les files reaccionàries, Cecilia Herrero. Aquesta representant pública és parella de l’antic segon tinent d’alcalde.
Malgrat que Badenas ja no ostenta la influència d’abans, el seu esperit resta intacte en la gestió de Català amb decisions com ara modificar la denominació de la ciutat. Tant populars com ultradretans van decidir canviar «València» per una doble fórmula bilingüe que abraçava les tesis dels sectors arrelats al blaverisme: «Valencia/Valéncia». Una introducció del castellà i de les formes propugnades pel secessionisme lingüístic — i promocionades per lingüistes que s’han allunyat del rigor acadèmic, com ara Abelard Saragossà— que ha de comptar amb el vistiplau de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que defensa la denominació únicament en valencià i amb accent obert.
Per a contrarestar aquesta mesura impulsada per l’aliança que conformen PP i Vox a l’Ajuntament de València, Plataforma per la Llengua ha emprès una ofensiva jurídica a través de la presentació d’al·legacions, així com ha animat a la resta d’entitats per la llengua, la cultura i la defensa del país a sumar-se a la reacció contra aquesta doble denominació de la capital valenciana. L’acció coincideix amb el llançament del manifest «El nom és València», on es defensa que l’actual topònim de «València» és «un símbol d'identitat, de cultura i de memòria col·lectiva». «Substituir-lo per una fórmula bilingüe suposa una retallada de l'oficialitat del valencià i un acte reaccionari», critiquen.
«Jurídicament invàlid»
L’ONG de la llengua pròpia del País Valencià al·lega que el canvi de topònim xoca amb la jurisprudència i, més concretament, amb el principi de bona administració, atès que el nou canvi de nom es tramita només sis anys després d’haver estat aprovada legalment la forma exclusiva en valencià de «València», validada pel Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV). «Segons la normativa vigent, els canvis toponímics han de ser estables, justificats i amb fonament sòlid. Aquest canvi, mancat de motivació raonada, vulnera el principi de bona administració, i prescindeix del procediment legalment establert», argumenten des de Plataforma per la Llengua.
«El TSJCV va deixar clar que les modificacions toponímiques han de respectar la tradició lingüística i han de realitzar-se amb criteris de racionalitat i estabilitat. Pretendre revertir ara el nom exclusiu en valencià, només sis anys després de la seua validació legal i judicial, contravé expressament la doctrina establerta pel mateix tribunal», reforcen per recordar que amb aquesta modificació, s’ha prescindit de l’informe emès l’any 2016 per l’AVL, que establia que «la denominació correcta i única del municipi és València, amb accent obert i en valencià».
Les al·legacions assenyalen que la normativa fixa que s’han d’evitar les formes bilingües «en els municipis de predomini lingüístic valencià, com és el cas de València», així com que la modificació del topònim «suposaria l’incompliment de l’obligació de protegir el valencià inclòs tant a la Constitució espanyola, com a l’Estatut d’autonomia i a diversos tractats i declaracions internacionals, com ara la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries o la Declaració Universal dels Drets Lingüístics».
«Els intents de modificar la denominació de la ciutat no sols són políticament discutibles, sinó que són jurídicament invàlids», insisteixen, per determinar que «el procediment actual incorre en múltiples vulneracions legals i prescindeix totalment de les normes essencials del procediment administratiu». Una bateria legal per contrarestar l’acció empresa per la parella conformada pel PP i Vox a l’Ajuntament de València.