Espanyolisme

Societat Civil Catatònica

Enrenou pel gir moderat de l'entitat unionista. Analitzem el procés liderat per Josep Ramon Bosch

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

No només l'independentisme va quedar desorientat després de l'octubre de 2017. En un nou context, també l'unionisme ha acusat problemes per definir un marc d'actuació definit i clar. Prova d'això en són els mesos agitats pels quals ha passat el que ha estat el pol unificador de l'espanyolisme a Catalunya durant els darrers anys: Societat Civil Catalana. Canvis constants de presidents, crítiques internes i externes, pugnes pel poder de diferents sectors...

La darrera prova de tot plegat ha estat la resposta pública que ha rebut aquest cap de setmana el seu nou president, Fernando Sánchez Costa, després de declarar en una entrevista a Europa Press que el que havia de fer l'unionisme era "veure com es pot canalitzar aquest moviment cívic [l'independentisme] per millorar Catalunya i millorar Espanya". Al llarg de l'entrevista el nou màxim dirigent de l'entitat planteja un relat comprensiu amb l'independentisme "no podem dir que no hi ha dos milions de persones", i fins i tot demana que hi hagi una major competència en la recaptació d'impostos per a les autonomies dins el marc de l'Estat espanyol.

La rebuda a les xarxes socials d'aquestes declaracions per part d'alguns sectors de l'espanyolisme que fins fa poc mantenien bona relació amb l'organització. L'organització juvenil S'ha Acabat, que conta entre els seus dirigents amb l'excoordinador de les joventuts de SCC Josep Lago, afirmava a Twitter que era clar que "es pot dir 'no' a dos milions de persones equivocades. De fet, nosaltres vam néixer per dir-los "s'ha acabat!". Especialment contundent era, també mitjançant una piulada, la diputada de Ciutadans Noemí de la Calle que reblava que "no es pot dir que no a dos milions de persones però sí que es pot enviar a passejar a cinc milions de persones. El discurset de nens consentits nacionalistes de PP i PSOE ens ha dut on som". Fins i tot el seu vicepresident, Xavier Marín li ha retret aquest dimarts que "aquesta postura no ha estat consensuada dins de Societat Civil Catalana". Trencant amb el to del president, ha reivindicat, també, prohibir que els partits independentistes es presentin a les eleccions.

Al seu torn, el món mediàtic que sempre havia fet la gara-gara a aquest espai, també ha carregat contra Sánchez Cuenca. Especialment clara era l'editorial del diari El Mundo que exposava que les declaracions del nou president de SCC "han despertat dubtes alarmants sobre el futur d'un moviment cívic sorgit el 2010 per oposar-se al procés" i les interpretava com una mà estesa a l'independentisme. Fins i tot, segons recull l'ABC, alguns militants s'haurien donat de baixa de SCC arran d'aquestes declaracions.

Un nou enrenou per una formació que els darrers anys no aconsegueix fer passos en ferm.

Cop de timó

Les declaracions de Sánchez Cuenca confirmen doncs el gir moderat de Societat Civil Catalana. Una estratègia que porta el segell i la marca de l'expresident de la formació Josep Ramón Bosch que en el passat havia estat acusat, segons va publicar El Món, de publicar continguts filofeixistes a Youtube. Bosch, que va ser fundador i primer president de l'entitat va tornar a agafar les regnes de l'organització de forma provisional el gener de 2019 per tal d'intentar apaivagar les tensions internes després de l'escàndol d'irregularitats administratives que va afectar l'anterior president José Rusiñol. Més enllà d'aquesta qüestió, però, Rusiñol va ser el president encarregat de començar el gir cap a la moderació i encarar les crítiques i tensions internes derivades. Així, durant el seu mandat, persones de l'organització més afins a la línia dura que proposen C's o el PP han anat perdent influència i fins i tot abandonant l'organització espanyolista, com José Domingo, o essent cessats, com Miriam Tey. Tampoc els membres de la direcció més afins al PSC s'han acabat sentint còmodes amb els seus companys de viatge a l'organització, tanmateix, els seus afins han guanyat pes dins l'organització més recentment.

Bosch, però, és un vers lliure i des del primer dia ha estat l'encarregat de marcar els tempos de l'entitat. Poc després d'arribar al càrrec, el que fou militant de Fuerza Nueva de jove, va començar a generar el nou discurs de l'entitat en una entrevista a El Periódico. "Si els presos es penedeixen, l'Estat ha de ser generós"; "no es pot banalitzar amb aplicar el 155" o "cal dialogar amb tothom, sempre dins la Constitució" eren algunes de les frases més destacades. L'expresident de SCC, que els últims mesos ha estat darrere d'algunes iniciatives partidistes -com la candidatura de Manuel Valls a l'alcaldia de Barcelona- cercava, doncs, donar un perfil catalanista a Societat Civil Catalana -a imatge del PP de Piqué i Nebrera, per exemple-. L'objectiu, una mica similar al que es planteja des d'alguns sectors de l'independentisme, és llimar arestes i plantejar un discurs que permeti trencar amb els dos grans blocs que han marcat la política catalana els darrers temps. En aquest cas, però, per menar gent de l'independentisme cap a una mena de catalanisme que accepti els marcs de la Constitució espanyola.

Pota partidista

Per a tota aquesta estratègia, però, Bosch no es val només de Societat Civil Catalana. En un primer terme la va voler acompanyar de l'aposta de Manuel Valls per arribar a l'alcaldia de Barcelona. Ho va fer, primer, reunint el suport de Ciutadans i intentant -sense èxit- recollir l'adscripció de PSC i PP. De seguida, però, es van evidenciar les tensions entre la proposta moderada de Bosch i la línia dura que Albert Rivera vol imprimir al partit taronja. Tot plegat acabaria amb el trencament del grup municipal tot just començar i amb Bosch maquinant un nou projecte.

Es tracta del futur partit Lliga Democràtica que, segons els seus impulsors, estaria llest per concórrer en unes eleccions catalanes anticipades si fos el cas. L'objectiu, trencar les majories dels blocs i obrir nous escenaris Al seu darrere, a part de Bosch, hi ha la politòloga Astrid Barrio o l'exmembre d'Unió Democràtica i regidora de Barcelona Eva Parera. La formació, que ara per ara es debat sobre quin grau de catalanisme o no ha de representar, aspiraria a recollir votants que se senten incòmodes amb l'unionisme línia dura o a antic votant de CiU que no se sent representat per la deriva independentista rupturista dels hereus d'aquesta formació. En aquest darrer espai, però, podrien tenir la competència d'un nou espai impulsat pels crítics del PDeCAT que encara està per concretar i veure si arriba a bon port.

De moment, però, el nom d'Ignasi Guardans ha sonat com un dels possibles caps de cartell de la Lliga Democràtica i aquesta mateixa setmana l'exeurodiputat del PP Santiago Fisas i el mateix Josep Ramon Bosch han anunciat que deixaven la seva militància al PP per incorporar-se al nou partit que també compta amb el vistiplau de Valls.

Són dies de turbulències al si de l'unionisme.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.