A la tanca del Col·legi Lluís Vives d'Oliva, una població d'hegemonia valencianoparlant de la comarca de la Safor, hi havia una pancarta a favor de la llengua pròpia dels valencians. Amb el rètol «Estima la llengua. Marca sí al valencià», el centre educatiu reivindicava l'elecció del valencià com a idioma preferent en la consulta lingüística que ha organitzat la Conselleria d'Educació del PP. Una votació que és producte d'un nou model lingüístic beneït per la ultradreta Vox i criticat per l'AVL i els experts universitaris per emprendre un rumb contrari al mandat científic.
La col·locació d'aquest cartell —present en multitud de col·legis d'arreu del País Valencià— va estar denunciat en xarxes socials i a la Inspecció educativa per Escuela de Todos, que s'ha erigit en una mena de baluard contra la normalització lingüística del valencià a les aules durant el procés de sufragi que ha engegat el departament del popular José Antonio Rovira. Ho ha fet amb el lema aparentment neutral perquè els pares opten per escollir «la llengua materna».
#EspañolLenguaVehicular
Tot i irrompre a l'opinió pública sota aquest mantra de la llibertat d'elecció en la votació escolar de la llengua preferent, aquesta entitat va forjar-se a Catalunya l'any 2021 contra la immersió lingüística, un sistema avalat per l'evidència científica. Arran d'una manifestació a Barcelona en setembre de 2022 sota la consigna #EspañolLenguaVehicular, va sorgir la idea, segons narren en un dels seus dossiers de promoció, «d'articular una plataforma que aixoplugue les diferents organitzacions que treballen per l'escolarització en castellà a tot Espanya».
Els principis fundacionals d'Escuela de Todos mostren la seua voluntat ideològica. Defensen, no debades, «el caràcter de llengua oficial i comuna de l'espanyol o castellà en tot Espanya» i «el reconeixement efectiu de l'espanyol o castellà com a llengua vehicular d'ensenyament en tot el sistema educatiu espanyol, la qual cosa comporta el reconeixement del dret a la instrucció en espanyol o castellà en totes les comunitats autònomes».
La defensa de models educatius que «asseguren el caràcter vehicular i institucional del castellà o espanyol en el sistema educatiu espanyol» i la seua aplicació en els seus territoris conforma una part rellevant del seu corpus ideològic. Com també ho és combatre «pel reconeixement del dret a l'educació en la llengua materna», una fórmula que impedeix els models d'immersió lingüística que obtenen millors rendiments —segons la ciència sociolingüística— per eixir de les aules amb domini de les dues llengües oficials d'un territori, on sempre l'idioma propi està minoritzat envers el castellà.
El seu programa polític es complementa amb mesures com ara «l'establiment de proves d'avaluació comunes en tot Espanya per a l'obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals», «la implantació de les mateixes proves d'accés a la universitat amb caràcter nacional» i «l'accés a la funció pública en condicions d'igualtat, la qual cosa comporta l'establiment de proves comunes que no exigisquen el coneixement de les llengües cooficials com a requisit». O dit d'una altra manera: s'oposen a garantir que els funcionaris de l'Administració autonòmica tinguen la capacitat lingüística de dirigir-se als seus ciutadans en la llengua d'aquest territori.
Els acòlits de l'exempció lingüística
El salt estatal d'Escuela de Todos va construir-se amb la col·laboració d'entitats contra la pluralitat lingüística provinents de diferents territoris de l'Estat espanyol. Originària del País Valencià, va sumar-se, per exemple, Idiomas y Educación. Nascuda en l'any 2016, va veure la llum per actuar contra el decret de plurilingüisme que va impulsar l'anterior Govern del Botànic i, més concretament, l'aleshores conseller d'Educació, el valencianista Vicent Marzà. Al seu Facebook mostraven obsessió per atacar el procés català, atacaven les legislacions de memòria democràtica i compartien intervencions de dirigents de l'extrema dreta Vox.
Tot i la seua contribució a l'impuls d'aquesta plataforma, l'actor principal al territori valencià és Docentes por la Libertad Lingüística. Creada en gener del 2020 a Almoradí, a la comarca fronterera del Baix Segura, va posar-se en marxa, segons afirmen, perquè la llei de plurilingüisme botànica «eliminava el dret a l'ús de l'espanyol com a llengua vehicular». Una de les obsessions d'aquest col·lectiu de professors és fomentar l'exempció del valencià a l'escola, és a dir, defensar una interpretació extensiva d'aquesta excepció prevista a la legislació valenciana per a casos puntuals perquè els alumnes de les comarques de predomini castellanoparlant no aprenguen un dels dos idiomes cooficials del territori valencià.
Una de les seues cares visibles és Miguel Ángel Robles, un autèntic rodamon de la política a Oriola, capital del Baix Segura. No debades ha estat regidor per les sigles del PP, va fundar el Centre Liberal, va encapçalar la candidatura Alternativa per Oriola amb una agrupació pròpia d'electors i va temptejar amb UPyD i Ciutadans. En 2014, els populars van criticar la seua contractació com a monitor a l'escola de futbol i ha escrit columnes en les quals denomina, com ho afirma una familiar seua, Putimón al líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont.
Robles va acudir junt amb el professor José Tomàs Pastor, veu d'Escuela de Todos a la geografia valenciana i membre també de Docentes por la Libertad Lingüística, a una reunió el 13 de novembre de 2023. La trobada era amb el secretari autonòmic d'Educació, el popular Daniel McEvoy. A l'intercanvi de parers, també hi va acudir Ana Losada, presidenta estatal de la plataforma, màxima dirigent de l'Assemblea per una Escola Bilingüe a Catalunya i membre de la junta directiva d'Impulso Ciudadano, una entitat catalana d'arrel espanyolista.
José Gámez, un integrant de la rèplica valenciana d'Impulso Ciudadano —amb presència, de moment, fantasmagòrica—, va formar part de la delegació d'Escuela de Todos junt amb Pastor en una altra trobada amb la Conselleria d'Educació, en aquest cas amb el director general de Política Lingüística, Ignacio Martínez. Amb un menyspreu elevat per entitats com ara Escola Valenciana o Acció Cultural del País Valencià, l'equip de Rovira — específicament McEvoy— va participar activament en unes jornades d'Escuela de Todos. Un símptoma de la relació ideològica d'aquest lobby contra l'ensenyament en valencià amb el Consell del PP.