La maquinària comunicativa funcionava a ple rendiment. L'escola Turó del Drac de Canet de Mar, una població costanera de la comarca del Maresme, s'havia convertit en la diana dels al·lèrgics al sistema d'immersió lingüística. El centre educatiu va erigir-se durant les darreres setmanes del 2021 en el centre neuràlgic de la campanya del monolingüisme espanyol contra el català. L'objectiu dels focus mediàtics era desprestigiar l'activisme i les iniciatives legislatives per combatre la minorització que experimenta l'idioma propi de Catalunya.
Les mirades van centrar-se en aquest municipi de poc menys de 15.000 habitants després d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Vestits de sociolingüistes i amb anhels d'actuar com a legisladors al territori principatí, els magistrats van resoldre que el projecte lingüístic de l'escola de Canet de Mar havia de comptar amb un mínim del 25% de les hores lectives en castellà. Aquest percentatge era un constructe legal que els diferents tribunals havien articulat des de feia temps, però, en aquest cas, la sentència marcava jurisprudència i obria la porta de bat a bat a un escapçament de la immersió lingüística.
«L'aplicació d'un 25% de castellà és un constructe jurídic que no té cap base legal. Està estret d'una sentència del Tribunal d'Estrasburg de l'any 1968 sobre el sistema belga d'ensenyament, on hi ha una mena d'immersió lingüística en francès i flamenc en cada zona de predomini lingüístic», explica l'advocat especialitzat en qüestions lingüístiques Benet Salellas. «A partir d'aquesta sentència, de la qual en fan una lectura particular, extrauen aquest percentatge per augmentar les hores lectives en castellà i erosionar el sistema escolar català», complementa.
La resolució sobre l'escola Turó del Drac de Canet de Mar era un triomf de l'Assemblea per una Escola Bilingüe a Catalunya, un dels actors de la xarxa teixida al conjunt del domini lingüístic contra la llengua pròpia. La seua veu era l'exdiputat de Ciutadans i fundador de Societat Civil Catalana, José Domingo. Segons va radiografiar aquest setmanari, l'entitat compta amb diversos directius connectats amb el PP i altres representants relacionats amb l'univers unionista que habitualment ha clamat contra qualsevol mesura de normalització de la llengua catalana.
Aquella sentència, però, va tenir una reacció política de gran importància mesos després. Atesa l'amenaça d'un efecte dominó de resolucions judicials que erosionaren el sistema d'immersió lingüística i consolidaren la imposició d'un 25% de castellà a les aules, ERC, Junts per Catalunya, PSC i En Comú Podem van trenar un acord en 2022 per actualitzar el model lingüístic de l'escola principatina. La clau de volta d'aquesta renovació del sistema docent era la superació d'un patró de percentatges per llengua. O dit d'una altra manera: l'ús de les llengües es determinaria «exclusivament amb criteris pedagògics i de forma singularitzada per a cadascun dels centres educatius».
La nounada legislació fixava el català com a llengua vehicular i d'aprenentatge, així com el castellà era considerat com a un idioma curricular. El decret pactat per bona part de les formacions del Parlament de Catalunya va trobar-se amb l'oposició de la judicatura. El TSJC va afirmar que aquesta nova regulació lingüística de l'escola catalana impossibilitava el compliment de la sentència que fixava el percentatge del 25% de castellà a les aules i va anunciar que traslladaria la normativa al Tribunal Constitucional, l'òrgan judicial que tindrà la potestat per decidir sobre la legalitat de la legislació idiomàtica aprovada per una àmplia majoria a la cambra parlamentària catalana.
La giragonsa del TSJC
A l'espera de la decisió del Tribunal Constitucional sobre l'actualització del model lingüístic dels centres educatius de Catalunya, el TSJC emetia setmanes enrere una sentència que era un cop contra la immersió lingüística. Amb l'assessorament legal de l'Assemblea per una Escola Bilingüe a Catalunya, la família de Canet de Mar que havia insistit sobre el suposat dret de la seua filla a educar-se amb més hores de castellà guanyava una nova batalla judicial, en la qual s'havia involucrat la comunitat educativa i Òmnium Cultural per defensar el model d'immersió idiomàtica del català a l'escola, concretament al centre docent Turó del Drac.
L'alt tribunal català feia una giragonsa jurídica inèdita per instaurar a través d'una altra fórmula el 25% d'ensenyament en castellà: «Reconeixem, com a situació jurídica individualitzada, el dret de l'actor perquè mentre la seua filla estiga escolaritzada en el sistema educatiu català, reba de manera efectiva en castellà, a banda de l'àrea de coneixement, competència clau, assignatura o matèria corresponent a l'aprenentatge d'aquesta llengua, una o unes àrees de coneixement, competències clau, matèries o assignatures addicionals que per la seua importància en el conjunt del currículum i la seua càrrega lectiva, poden ser considerades com a principals».
La resolució, segons les fonts jurídiques consultades, crea a través d'una argumentació «tècnicament força deficient i amb un encaix legal molt qüestionable» una mena d'exempció lingüística a la catalana, la qual és inexistent a l'ordenament jurídic principatí. O dit d'una altra manera: al contrari que a la legislació lingüística del País Valencià. La sala del TSJC pren aquesta mesura amb l'argument de fons, exposat en altres sentències sobre el català a les aules, que l'actual sistema d'immersió lingüística solament seria «viable» en un model dual de centres o d'aules separades, és a dir, amb la implementació de línies lingüístiques com ocorria al territori valencià durant les dues dècades de governs del PP.
En una altra sentència emesa pel TSJC a mitjan juliol passat, s'afirmava, de fet, que «un sistema d'immersió [...] podria tenir viabilitat en un ensenyament gratuït binari o d'opció lingüística, però presenta uns límits en un model únic integral d'ensenyament gratuït per a tots els alumnes, com és el sistema educatiu de Catalunya, on s'ha de respectar la cooficialitat de les llengües i el dret dels alumnes a rebre un mínim d'ensenyament en castellà, d'acord amb els fonaments de la Constitució [espanyola]». La interpretació jurídica es feia també sense esperar el dictamen del Constitucional.
«El TSJC continua fent d'activista contra el català. En aquesta sentència sobre l'escola Turó del Drac de Canet de Mar, els tribunals interfereixen de manera clara i molt precisa en el poder legislatiu. I ho fan, a més, de manera antidemocràtica, ja que hi ha una llei aprovada de manera àmplia pel Parlament de Catalunya, la qual determina el marc general d'aplicació a l'escola», critica Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, qui denuncia: «El TSJC està obrint el camí per anorrear els criteris pedagògics a l'hora d'avaluar la qüestió de la llengua. I ho fa per culminar la seva obsessió per imposar el castellà a les aules».
Aquesta resolució judicial, segons l'advocat Benet Salellas, qui ha defensat legalment a la comunitat educativa del centre i ha actuat a través d'Òmnium Cultural, «consolida el procés d'ingerència de la judicatura a l'escola catalana». «La sentència sobre el centre educatiu Canet de Mar és una mostra més de la voluntat castellanitzadora i de l'obsessió contra el català que ha demostrat la justícia espanyola. No els importa l'actual legislació catalana, ni els criteris pedagògics. Estan capficats en ampliar la presència del castellà a l'escola i n'actuen en conseqüència», opina Eloi Planas, membre de l'executiva de Plataforma per la Llengua i docent de l'escola catalana.
«La sentència és contradictòria perquè a través d'una petició individual, d'un suposat dret individual que no existeix dintre dels drets lingüístics, els quals són de naturalesa col·lectiva, modifica el règim escolar i lingüística de la resta de l'aula. Atès que el nostre sistema no permet separar als alumnes per llengua, s'acaba per imposar a la resta el model lingüístic que s'avala per a una sola persona», desmunta Salellas, qui recrimina que els tribunals «teoritzen sobre la llengua vehicular sense atendre a les dades reals sobre quin idioma avança i quin està retrocedint». «Sobta que en aquesta sentència facin referència a les xifres de retrocés del català, tot i que aquest esment no serveix de res perquè acaben imposant el castellà», lamenta.
En contra de la sociolingüística
La part jurídica representada per Òmnium Cultural, de fet, va aportar diversos dictàmens pericials. Una d'aquestes pericials estava elaborada per Avel·lí Flors, expert del Centre d'Investigació en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. La seua anàlisi tècnica i acadèmica consistia a comparar els sistemes lingüístics a les coles de Catalunya, el País Valencià i el País Basc, així com determinar quin d'aquests tres models oferia millors resultats en coneixement de les dues llengües cooficials presents al territori. La conclusió, segons remarca Salellas, era nítida: el sistema d'immersió lingüística obtenia la millor nota.
L'altra pericial aportada feia una radiografia de la presència del català a les xarxes socials «amb l'objectiu de demostrar com la llengua hegemònica és el castellà i documentar el retrocés social del castellà», explica l'advocat. «La sentència ignora totes les argumentacions legals que hem presentat, així com totes les proves pericials, un fet que considero especialment greu. S'està ignorant el context sociolingüístic quan hem demostrat com el català està retrocedint en termes d'ús social i, de manera particular perquè és el cas que ens ocupa, a l'escola Turó del Drac», retrau Antich.
Encara que els tribunals van admetre íntegrament totes les proves presentades, no han estat valorades pel TSJC a l'hora de prendre la seua decisió. «S'ha de recordar que l'escola és l'espai per fer polítiques de compensació, ja que la resta d'espais socials i comunicatius estan dominats pel castellà», subratlla el president d'Òmnium Cultural, qui recorda que «el sistema d'immersió lingüístic és l'únic que garanteix que els alumnes acaben els seus estudis amb un coneixement ple de les dues llengües». «S'ha aplicat una plantilla jurídica que ja tenien preparada sense atendre de cap manera a les proves i a les evidències sociolingüístiques i pedagògiques», insisteix.
«Tot i que la sentència recull que hi ha hagut un descens del català com a llengua materna dels alumnes del 60% al 45%, no dona cap valor al procés de retrocés general de la llengua com a criteri a tenir en compte», remarca el lletrat Salellas, qui es plany perquè «el debat jurídic als tribunals estigui allunyat de la realitat del carrer i dels centres educatius, amb una discussió teòrica que ignora sistemàticament les dades i els informes presentats pels especialistes i els experts en aquestes qüestions educatives i lingüístiques».
Un precedent inquietant
El perill d'aquesta sentència per al sistema d'immersió lingüística, segons assenyala Antich, «és com arran de la denúncia d'un únic estudiant s'acaba creant una normativa generalitzada que passa per sobre del marc legislatiu del Parlament de Catalunya i suplanta al Tribunal Constitucional». «És una aplicació camuflada del 25% que crea jurisprudència», adverteix. «Amb aquesta sentència, és crear un precedent judicial per a futures resolucions», avisa Salellas, qui denuncia com «cada sentència és una reproducció de l'anterior que possibilita una construcció jurídica allunyada de la lògica amb la qual funciona el nostre sistema jurídic».
«Per a Òmnium Cultural, el cas de l'escola del Turó de Drac és de litigació estratègica. A partir d'aquesta causa concreta, es crea un precedent que possibilitat un efecte dominó en altres escoles que erosionaria el model educatiu aprovat al Parlament de Catalunya i, per tant, la immersió lingüística», expressa Antich, qui censura «les tres accions insòlites del TSJC amb aquesta sentència»: «Actua com si es tractés de la direcció del centre en dictar la política i l'ordenació lingüística de l'escola, suplanta el poder legislatiu perquè hi ha una llei del Parlament de Catalunya que impedeix la directriu de la resolució del TSJC i està suplantant al Tribunal Constitucional, qui té l'encàrrec de decidir sobre la legalitat del model escolar vigent». «No s'espera al Tribunal Constitucional amb l'objectiu de crear jurisprudència», apunta.
Eloi Planas, de Plataforma per la Llengua, ho comparteix: «L'objectiu d'aquesta sentència és crear un precedent per erosionar el model a través d'un degoteig de resolucions a diferents escoles». «El mode d'actuació sempre és el mateix: les associacions i els partits contra la llengua catalana empenyen perquè saben que tenen els tribunals a favor. Sempre funciona de la mateixa manera: si una família acudeix als tribunals per demanar més castellà, els tribunals resolen a favor seu. Mai s'actua en direcció contrària. Els tribunals estan primant la seva ideologia per sobre de qualsevol criteri pedagògic o lingüístic», reflexiona.
«És cert que aquesta batalla és important, però crec que el conflicte particular pot desaparèixer quan aquesta alumna acabi els seus estudis en el centre educatiu. La qüestió, tanmateix, és el precedent jurídic que es pot crear per erosionar el sistema català d'immersió lingüístic, el qual prové d'aquella sentència contra l'Estatut de Catalunya, on els tribunals consideraven també el castellà com a llengua vehicular», exposa el dirigent de l'ONG del català. «La qüestió fonamental és què farem si el Tribunal Constitucional tomba l'actual legislació catalana i ens imposa un 25% de castellà a les aules. Llavors hi serem en un atzucac complicat de resoldre», s'anticipa.
Mentre s'espera la sentència del Tribunal Constitucional, Òmnium Cultural ja ha manifestat la intenció de presentar un recurs contra aquesta sentència de l'escola del Turó del Drac al Tribunal Suprem. «Si cal, durem el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans», anuncia Antich. «Arran d'aquestes resolucions, exigim al Parlament de Catalunya més eines de protecció per a l'actual model d'escola catalana i sol·licitem al govern de la Generalitat de Catalunya i, més concretament, al departament d'Ensenyament, normatives clares i sense ambigüitats per evitar que els tribunals no tinguin marge d'interpretació», reclama el president d'Òmnium Cultural.
«L'actual legislació, com veiem, no és suficient», reitera com a avís sobre els futurs cops judicials que poden escapçar a poc a poc el sistema escolar català d'immersió lingüística. La causa judicial del centre docent Turó del Drac de Canet de Mar s'ha convertit en una de les balles crucials per salvaguardar la presència vehicular de la llengua pròpia a l'ensenyament. Tot amb el permís de l'altra lluita decisiva: la resolució del Tribunal Constitucional sobre la legislació principatina pactada entre ERC, Junts per Catalunya, PSC i En Comú Podem per protegir el català a l'escola.