El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de les Balears ha desestimat la petició del grup anticatalanista PLIS Educación d’imposar el castellà almenys en el 25% de les matèries que s'imparteixen en els centres educatius de les Illes. No és la primera vegada que el TSJ desfà les pretensions ultres de castellanitzar el model educatiu baleàric que té en el català la llengua vehicular. El maig passat el tribunal ja es va pronunciar sobre el mateix assumpte, quan en la sentència emesa el 15 d’aquell mes declarà plenament legal el model lingüístic educatiu balear que es basa en la Llei d’educació de les Illes Balears de 2022 que declara el català com a vehicular a l'ensenyament, desestimant així el recurs que havia interposat un particular demanant l’aplicació del 25% de castellà en el centre on estava matriculat el seu fill.
Ara el TSJ es pronuncia novament sobre el mateix fons i en relació amb la demanda del grup citat que volia que, seguint el que havia decidit el Tribunal Suprem per a Catalunya, s’imposàs a les Illes la quota obligatòria del mínim del 25% de les matèries impartides en castellà. Així ho demanà a la Conselleria d’Educació, la qual es negà adduint que els dos models —l’illenc i el català— són diferents i que, en lògica conseqüència, el balear no es veu afectat per aquella decisió del Suprem espanyol. Els magistrats de Palma consideren ara que «no hi ha possibilitat d’entrar a discutir» aquesta negativa, «perquè la decisió forma part de la potestat de l’Administració» i s’avé amb les lleis i la Constitució. Assevera, així mateix, que el model balear cerca assegurar l’ensenyament en ambdós idiomes i que la concreció del nombre d’hores es deixa en mans del projecte educatiu de cada centre, cosa que no contravé cap norma legal. Tot amb l’únic límit, recorda, que cal assegurar que almenys la meitat de les hores lectives siguin en català.
Des de l’Obra Cultural Balear (OCB) s’ha saludat la decisió, que considera «una victòria davant dels intents d’erosió que pateix el model lingüístic educatiu» balear que està «consolidat» gràcies al fet que s’ha «consensuat al llarg d’aquestes darreres dècades».
Antoni Llabrés, president de l’Obra, ha manifestat que «es tracta d’una notícia excel·lent, que s’afegeix al fracàs del pla de segregació lingüística i de l’aposta de les famílies pel català com a llengua de primer ensenyament a l’educació infantil». La sentència podrà ser recorreguda al Tribunal Suprem, si així ho estima oportú PLIS Educación.