El 27 de juliol passat va fer 750 anys de la mort de Jaume I. Fa mesos, tanmateix, que es commemora l'efemèride. La Generalitat Valenciana, de fet, ja va declarar el 2026 com Any Jaume I. Universitats, diputacions i ajuntaments han programat al llarg de l'any tot d'activitats vinculades al rei conqueridor. També s'han publicat llibres que, com ara, El record de Jaume I (segles XII-XIX) renoven i milloren l'extens cabdal bibliogràfic al voltant del monarca. La seua figura i el seu llegat ha estat estudiada del tort i del dret.
Amb tot i amb això, encara hi ha espai per fer noves aproximacions. Com ara, la que tot just proposa Bromera. L'editorial amb seu a Alzira acaba de publicar Més enllà de Jaume I. Les dones que marcaren el seu regnat, un llibre de la historiadora Irene Ballester Buigues i de la il·lustradora Lola Llopis Micó que explica les vides de disset dones que foren importants al llarg dels seixanta-vuit anys de vida del monarca.
«Tot aprofitant l'aniversari de la seua mort, hem volgut fer una aproximació en clau de gènere. Perquè sempre que es parla de Jaume I, les dones que l'acompanyaren al llarg de la vida queden en l'ombra, a pesar que van estar al seu costat per sostenir-lo durant tot el seu regnat», explica Ballester Buigues, que durant tres temporades va conduir l'espai El fil d'Irene, un programa d'història en clau feminista, a À Punt Ràdio.
El llibre, de voluntat divulgativa, parteix de les investigacions que altres estudiosos i estudioses han dut a terme al llarg del temps, però també serveix per a evidenciar que hi ha, encara, camp per a continuar escorcollant.
Perquè, quan es parla de Jaume I i de dones, la primera referència que ve al cap és la de Na Violant d'Hongria. Al capdavall, va estar casada amb el conqueridor durant setze anys i va exercir una forta ascendència sobre el monarca, que sempre va mostrar respecte pel seu criteri. Li donà, a més, un total de nou plançons.
Però més enllà de Na Violant, al voltant de Jaume I orbitaren tot de dones que van tindre papers rellevants. Començant per la dissortada mare, Maria de Montpeller —abandonada per la seua família i repudiada pel seu home—, continuant per les seues filles (Violant, Constança, Sança, Isabel, Maria i Elionor) i sense oblidar les altres dues mullers (Elionor de Castella i Teresa Gil de Vidaure) i les set amants de qui, almenys, ha quedat constància documental. Dones, per tant, que, en una mesura o en una altra, «van sostenir emocionalment, afectivament i sexualment a Jaume I», reflexiona Ballester Buigues.
A través d'aquesta obra, doncs, descobrim per exemple, que Jaume I va voler repudiar la seua tercera dona, tot argumentant que tenia la lepra; o que Isabel, la quarta de les filles, va morir a causa d'una caiguda del cavall, o que Sibil·la de Saga fou la darrera d'un extens catàleg d'amants.
«És indubtable que Jaume I fou una figura històrica que exercí poder i domini no solament en els territoris conquerits, sinó també sobre les dones que el van envoltar i sostenir: filles, esposes i amants a les quals sempre utilitzà en benefici dels seus interessos patrimonials i d'equilibris de poder entre llinatges i cases reials», explica la historiadora.
I rebla: «Amb tot, ens equivocaríem si pensàrem que van ser dones passives o que van estar als marges. El que passa és que la història les ha silenciades». El llibre que ara publica Bromera permet, doncs, fer una aproximació més profunda i complexa a l'univers femení d'aquell rei que quedà per a la posteritat com a «home de fembres».