—Per què han decidit acompanyar avui a l’Associació Víctimes Dana 29 d’octubre 2024?
—Perquè veiem que s’està repetint el patró que es va donar amb nosaltres, i això és molt dolorós. Sabem perfectament el que és estar en aquest punt, amb aquesta sensació de dolor —especialment les persones que han patit morts de familiars—, amb aquesta sensació que t’han destrossat la vida.
Que, en aquesta situació de debilitat, a més a més, hagen de patir el menyspreu del Govern valencià fa el procés de pèrdua encara més dolorosa. És terrible que en un moment de tanta vulnerabilitat hagen de fer aquest activisme per culpa de la falta de sensibilitat de l’Administració.
Les víctimes de l’accident del metro hem volgut estar ací per tot això i també perquè nosaltres, en el nostre moment, vam rebre també el suport d’altres associacions de víctimes, com ara l’11-M i el Yak-42. Aquesta relació és quasi instintiva, perquè hem patit situacions molt semblants. Hi ha tants punts en comú...
—Quin paral·lelisme veu entre el seu cas i el de les víctimes de la dana?
—El context és diferent. En el nostre cas, l’estratègia del silenci de la Generalitat els va funcionar molt bé. Semblava que era un accident inevitable, una fatalitat. Ara, en canvi, no. La societat, l’opinió pública, els mitjans i els jutjats han entès la magnitud d’aquesta negligència.
«Que en aquest moment de debilitat, els famíliars de víctimes hagen de patir el menyspreu del Govern valencià, fa el procés de pèrdua encara més dolorós»
Ara bé, a pesar que en aquest cas, com en el nostre, les responsabilitats són molt clares, assistim al mateix procés de criminalització i descrèdit de les víctimes. Com pot ser que diguen que si les víctimes estan polititzades; que tenen interessos ocults; que no representen el sentiment de les víctimes? Les estan menyspreant com ens van menysprear a nosaltres.
I, després, hi ha aquest llenguatge tan paternalista. Les maltracten i les menystenen, i ara diuen que les porten en el cor. Això també ens ho deia Francisco Camps a nosaltres. És vergonyós, aquest cinisme.
D’un president de la Generalitat les víctimes no esperen paternalismes, sinó respostes a les moltes preguntes que hi ha sobre el que va succeir aquell dia. No dic que no calga un tracte humà, però aquest tracte humà no serveix si, alhora, els estàs maltractant institucionalment. Hi ha un cinisme i una doble moral que resulta indecent.
—I, per tot això, avui ha demanat la dimissió de Carlos Mazón...
—Sí, perquè, arribats a aquest punt, crec que ja no hi ha salvació. Crec que a aquestes altures estem tots d'acord que l'actuació va ser negligent. En cap moment el Govern valencià ha admès que es va equivocar, que aquell dia la gestió va ser nefasta. En tots aquests mesos hi ha hagut zero autocrítica. Fa la impressió que Mazón vol mantenir-se costi el que costi per poder-se garantir la pensió d’expresident. A hores d’ara, i després de tant de descrèdit, crec que l’única eixida digna és que assumisca els seus errors públicament, dimistisca i se’n vaja.
El més greu de tot açò és, en tot cas, que ningú en el Partit Popular el desautoritza. Què més ha de passar perquè algú, al PP, exigisca responsabilitats a Mazón? Quanta gent hauria de morir? Cinc-cents? Mil? La negligència és evident i ningú al Partit Popular s'ha atrevit a dir-li que ha de marxar.
—La comissió d’investigació sobre l’accident de metro a les Corts es va ventilar al cap de poques setmanes. Ara, en canvi, s’està ajornant fins després de l’estiu. Les víctimes poden esperar alguna cosa d’aquesta comissió?
«Quanta gent ha de morir perquè el PP desautoritze a Carlos Mazón?»
—Crec que les comissions d’investigació, quan hi ha majories absolutes que poden bloquejar, són poc efectives. Amb tot i amb això, és l’únic instrument parlamentari de què disposem. Per això crec que és tan important la insistència de les víctimes de participar en aquesta comissió. Cal fer tot el possible perquè la comissió acabe sent útil i contribuisca a saber què va passar, què va fallar i, sobretot, qui n’és responsable.
—La justícia, en aquest cas, és molt més diligent que no va ser amb vosaltres...
—La justícia és exemplar. En primer lloc, per la seua valentia. Segur que hi havia molts jutjats que estaven resant per no haver d’assumir aquesta causa, perquè és un cas molt complex i amb moltes implicacions. En canvi, aquesta jutgessa va fer un pas endavant i ha demostrat, en totes aquestes setmanes, que és capaç d’empatitzar amb les víctimes, cosa que no va passar amb nosaltres.
I cal fer valdre, a més a més, que està aguantant molt bé la pressió i totes aquestes coses que s’han dit sobre ella tan absurdes, com ara que si està condicionada pel seu marit, que també és jutge. Són insinuacions tan absurdes que sap greu haver-les de repetir. En tot cas, el camí judicial és llarg i les víctimes hauran d’estar al peu del canó.
—En aquest punt, quina recomanació faria a les víctimes de la dana?
—Que tinguen cura d’elles mateixes, perquè, probablement estan al principi d’un camí que serà molt llarg abans de poder aconseguir justícia i reparació. Que tinguen ànims i força per tirar endavant.
---------------
UN ACTE CIUTADÀ EN RECORD DE LES VÍCTIMES
L'Associació Víctimes Dana 29 d'octubre, que té en l'actualitat 300 socis i sòcies i que represent a 21 familiars de víctimes, va anunciar ahir que es persona en la causa que segueix el jutjat de Catarroja. No fou l'únic anunci del dia. L'entitat també prepara un gran acte ciutadà i popular d'homenatge a totes les víctimes de la dana per al 29 d'octubre. Per això, han iniciat una campanya de recollida de fons. Ahir es va presentar la imatge de la campanya, un cartell de l'artista valencià Flug, que es repartirà entre totes les persones que aporten fons amb les seues donacions. Es pot obtenir més informació a través del web de l'entitat.
