A les comarques devastades mesos enrere per una riuada de dolor asfixiant i un fang erigit en malson, la llum de la reconstrucció va esborrant, a poc a poc, a una velocitat extraordinàriament lenta, les marques d'aquella aigua viscosa. Hi ha infraestructures vitals que recuperen la seua estampa anterior a la tràgica barrancada. El pont d'Alaquàs (Horta Sud), reinaugurat dies enrere, n'és un exemple.
L'assoliment progressiu de la normalitat xoca amb les ferides emocionals, socials, econòmiques i polítiques obertes. La precarietat s'ha instal·lat com a una llosa a unes comarques que ja havien estat tradicionalment oblidades per les administracions. La ràbia per la gestió de la dana persisteix com va demostrar-se, precisament, amb l'obertura d'aquest pont: encara que no estava present el president valencià, el popular Carlos Mazón, diversos ciutadans s'hi van apropar per demanar la seua dimissió i escridassar «el president, a Picassent».
Mazón ha aconseguit rebaixar la pressió política a sobre. El soroll mediàtic que s'alimentava des de les files mateixes del PP s'ha transformat en silenci gràcies als escàndols de corrupció que assetgen l'antiga maquinària interna del PSOE, l'adveniment de l'estiu i la batussa estatal per la gestió dels incendis, especialment a Galícia i a les comarques lleoneses. El baró valencià de la formació de la gavina ha ressuscitat quan semblava que el seu adeu es produiria abans de l'etapa estiuenca. Només la irrupció de l'expresident Francisco Camps com a competidor al si del PPCV l'ha inquietat.
Segons va narrar Las Provincias, va haver-hi a mitjan juliol una trobada entre Juanfran Pérez Llorca, secretari general dels populars valencians, i el cap del Consell. En aquell dinar, Pérez Llorca va intentar explicar-li que no podia continuar a la comandància de la Generalitat Valenciana, que els conservadors no es podien permetre un aniversari de la dana amb Mazón a la presidència valenciana. Tanmateix, el líder dels dretans va assegurar que no estava entre els seus plans dimitir, ni donar cap pas al costat.
Atrapat pel dia D
A pesar que el comandant en cap dels valencians ha temperat el debat orgànic, mediàtic i polític sobre la seua figura, la seua trajectòria està inevitablement lligada a la seua gestió durant aquella fatídica vesprada del 29 d'octubre. No sols arrossega la incòmoda motxilla d'estar dinant amb una periodista per oferir-li la direcció de la radiotelevisió pública valenciana quan ja hi havia gent ofegant-se a Utiel, sinó que les incògnites sobre què va fer entre que va acabar aquell àpat privat i la seua arribada tardana al Centre d'Emergències de l'Eliana (Camp de Túria) són una pesada cadena.
Mazón, a més, ha d'observar com sovint és escridassat per la seua gestió als actes que acudeix, així com cada mes és objecte de les concentracions i protestes que organitzen els moviments socials i els col·lectius de víctimes de la riuada per exigir la seua marxa com a president de la Generalitat Valenciana. Una pressió social que s'ha reduït amb el pas del temps, però que es manté latent i amenaça de reactivar-se amb múscul de cara al primer aniversari de la catàstrofe.
Paral·lelament a les protestes del carrer, el mandatari popular està a l'aguait dels possibles esguits de la investigació judicial que encapçala la magistrada Núria Ruiz. La investigació rigorosa de la jutgessa de Catarroja (Horta Sud) es troba a expenses de les declaracions de tres alts càrrecs tècnics, els quals definiran el rumb de la causa. Mentrestant, i com a part de l'estratègia dissenyada pel PP, l'exconsellera Salomé Pradas està intentant dinamitar la recerca amb la col·laboració del seu antic número dos, Emilio Argüeso, i del president de la Diputació de València, Vicent Mompó.
Un as (polític) a la mànega
Amb l'aniversari de la dana apropant-se com a una data fatídica al nou curs polític per la reactivació de la discussió política i mediàtica sobre la seua continuïtat, Mazón engegarà la temporada amb un altre lligam heretat de l'anterior: el sotmetiment parlamentari als designis de l'extrema dreta Vox, un partit absolutament piramidal que decideix d'acord amb els interessos per a la cúpula estatal que encapçala l'expopular Santiago Abascal.
Atès que, a priori, el vicepresident segon per a la Recuperació Econòmica i Social, el militar Francisco José Gan Pampols, va prometre que deixaria el càrrec en l'últim tram de l'any, el cap del Consell podria aprofitar aquesta eixida per a escometre una reestructuració de l'executiu valencià que li insufle aire polític. O, dit d'una altra manera: seria un as a la mànega per estirar el seu mandat i somiar amb la seua persistència al capdavant del timó no sols de la Generalitat Valenciana, sinó també dels populars valencians.
El líder estatal dels populars, el gallec Alberto Núñez Feijóo, va vincular el futur polític de Mazón a les tasques de reconstrucció. En un moment de foment de la polarització i de la crispació amb el progressisme i, especialment, amb el Govern espanyol del socialista Pedro Sánchez per part dels conservadors, la remodelació del Consell podria erigir-se en un as en la mànega per al president valencià. Perquè una recomposició que implicara la seua eixida generaria un terrabastall orgànic al PP, hauria de ser validada per Vox i, el més important, hauria de comptar amb el vistiplau de l'actual comandant en cap dels valencians. Un autèntic atzucac que no interessaria Gènova sempre que les enquestes no indiquen el contrari.