La dana ha comportat un degoteig incessant —i encara inacabat— de querelles. Associacions de víctimes, entitats solidàries, formacions progressistes, sindicats i grupuscles ultres s'han sumat a un procés judicial que s'albira tumultuós, així com prolongat al llarg dels anys perquè els damnificats troben una reparació a la seua catàstrofe mitjançant els tribunals. El precedent de la pantanada de Tous no aporta massa optimisme perquè la velocitat siga de creuer. Tampoc els ritmes de la justícia.
Si les primeres accions van dirigir-se cap al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), l'allau de denúncies s'ha acabat centralitzant als jutjats de Catarroja, una de les poblacions amb un grau més elevat de devastació per la barrancada. L'encarregada de liderar la recerca judicial és la titular del Jutjat d'Instrucció número 3 d'aquesta població ubicada a la desolada comarca de l'Horta Sud.
El pilar del procediment judicial, segons ha exposat la jutgessa en les seues interlocutòries, és aquella percepció que va mostrar Libération en una de les seues portades dedicades a la destrossa valenciana: «Les morts evitables». La togada, de fet, ho remarcava de manera inequívoca en un dels seus últims escrits: «Els danys materials no es podien evitar, les morts sí». I ho reiterava referint-se a «l'evitabilitat de l'aclaparador nombre de defuncions».
«La investigació d'aquells que han faltat és l'essència d'aquest procediment, l'objecte sobre el qual versa la recerca de la investigació, [que és] aquest dany absolutament irreparable, al qual han de sumar-se exclusivament els lesionats, sota l'idèntic criteri d'anàlisi de la inevitabilitat», desenvolupa. I específica: «Això no significa que no hagen d'obtenir una oportuna reparació els danys materials [...], sinó que ni aquest procés ni la jurisdicció penal són competents per al seu coneixement».
Amb aquesta premissa com a base, la magistrada argumentava que «l'objecte de la investigació s'ha de centrar en la palmària absència d'avisos a la població que no va poder prendre cap mesura per a protegir-se». A partir de les declaracions dels familiars i dels testimonis, retrau «la tardança d'aquell avís» que va sonar a les 20.11 h; «el contingut errat» de l'alarma i recorda que «moltes de les víctimes van morir sense eixir de la planta baixa del seu domicili, en baixar al garatge, o simplement per trobar-se en la via pública».
Sense desviar-se de l'eix argumental que les morts s'haurien pogut impedir en cas d'haver-se llençat un missatge d'alarma efectiu a la població víctima de la barrancada, la jutgessa es fa dues preguntes rellevants: per què va tardar-se tant a llençar aquell avís telefònic? I com va decidir-se l'enviament d'aquella alarma als mòbils dels habitants de les comarques de València? En aquest sentit, ha preguntat al Consell si va haver-hi una altra autoritat al Cecopi —el comitè d'emergència que gestionava la dana—, en referència al president valencià, el popular Carlos Mazón.
Encara que ha demanat informació a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer —erigida en una mena de cap de turc per al Govern valencià del PP junt amb l'Aemet per espolsar-se l'ull mediàtic i judicial sobre la seua gestió de la dana—, la magistrada sosté que «el nivell d'alerta que es va mantenir en tot moment no comportava l'assumpció de l'emergència per l'Administració central». O dit d'una altra manera: situa el focus en l'actuació de l'executiu de Mazón, absent durant hores crítiques per aquell dinar privat en el qual oferia la direcció de la radiotelevisió pública valenciana.
La Generalitat Valenciana ha intentat en les seues respostes als jutjats involucrar a Pilar Bernabé, delegada del Govern espanyol al País Valencià i una de les figures ascendents a l'estructura directiva del PSPV. Encara més, ha assenyalat que la responsable d'aquell comitè d'emergència —al qual Mazón va arribar passades les 19 h i amb molts pobles ja víctimes de la riuada— era l'exconsellera d'Interior i Justícia, la popular Salomé Pradas.
Amb informacions com ara que Pradas va esperar el cap del Consell per a llençar l'alerta de la dana —com ha desenvolupat La Vanguardia—, mentre hi havia dirigents del PP que empentaven per avisar la població i el requeriment de la jutgessa perquè l'Administració valenciana indique si Mazón també va estar present en el comitè d'emergència, la instrucció judicial apareix, de moment, com un núvol ennegrit sota la teulada del Palau de la Generalitat Valenciana. La instrucció determinarà si, finalment, hi ha una pluja judicial al Govern valencià del PP.