La sobrietat neoclàssica és la norma de la façana del palau del Temple, una de les joies arquitectòniques que València ofereix als seus habitants. Ubicat a tocar de l'antic llit del riu Túria i dominada durant anys per l'Orde de Montesa, un llinatge militar fundat pel monarca Jaume II, acull en l'actualitat la delegació del Govern espanyol al País Valencià. Un palau farcit d'història que va ser l'escenari escollit pel president espanyol, el socialista Pedro Sánchez, per reunir-se el proppassat mes de maig amb les víctimes de la riuada.
L'estampa de Sánchez trobant-se amb els afectats lluny de la zona zero de la riuada va atorgar munició política per al PP, qui intenta assenyalar l'executiu estatal del PSOE i Sumar com a responsable de la dolenta gestió que s'ha fet de la catàstrofe. Els populars han tractat de retratar el president espanyol com a una figura desinteressada dels problemes dels valencians afectats per la barrancada i, fins i tot, l'han definit com el «galgo de Paiporta» arran dels incidents que van produir-se amb la seua visita al municipi de l'Horta Sud, quatre dies després d'aquella terrible gota freda.
Els conservadors, de fet, han optat des del principi per adjudicar al gabinet espanyol la responsabilitat de la barrancada, assenyalant a organismes dependents de l'administració estatal, com ara la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i l'Agència Estatal de Meteorologia. Una estratègia que busca redirigir el focus situat a sobre de l'actuació del president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, qui va mantenir un dinar privat per entregar la direcció de la radiotelevisió pública mentre l'aigua ja inundava els carrers de poblacions com ara Utiel.
Tanmateix, aquella frase descontextualitzada pronunciada per Sánchez de «si volen ajuda, que la demanen» i la seua escassa presència a l'àrea zero del drama ha atorgat oxigen al relat de la reconstrucció que projecta Mazón. Encara que, de vegades, el cap del Consell haja estat escridassat quan ha xafat les localitats marcades per la ferida de la dana, i el seu comptaquilòmetres a les comarques afectades no siga massa elevat.
La delegada del Govern espanyol, la socialdemòcrata Pilar Bernabé, ha intentat esmorteir l'escassa presència de Sánchez als territoris damnificats amb una feina de formigueta i de xafar fang que l'han impulsat com a un dels principals baluards del socialisme valencià. Fins i tot, ha establert un canal de comunicació amb els col·lectius de víctimes per atendre les necessitats i exerceix d'informant perquè els ministres que acudeixen a la zona sàpiguen de primera mà els greuges de cada moment i de cada població.
L'adeu forçat del veterà José María Ángel com a comissionat per a la reconstrucció de la dana, arran d'una suposada falsificació d'un títol acadèmic, ha obert una finestra d'oportunitat per a la seua substituta, l'alcoiana Zulima Pérez, fins ara secretària d'Estat de Política Territorial. Pérez atresorarà la possibilitat de complementar la feina de Bernabé i de contribuir a visualitzar mediàticament la tasca de reconstrucció del Govern espanyol.
Ángel, destacat com a un gestor de prestigi durant la seua etapa al capdavant del departament d'emergències de la Generalitat Valenciana botànica, ostentava un perfil tècnic i dialogant. De fet, va connectar amb el militar Francisco José Gan Pampols, vicepresident segon per a la Recuperació Econòmica i Social de la Generalitat Valenciana. Una figura solvent, però, que contrastava amb els pronòstics per al càrrec, del qual s'esperava una persona de més projecció política per donar la batalla pel relat amb l'executiu valencià del PP.
La falta de visites de Sánchez als terrenys devastats per la gran riuada del 2024, el malestar latent a la població per unes administracions que van estar massa absents durant els primers dies de la catàstrofe, la identificació ciutadana de les seues reclamacions amb les institucions estatals i l'ofensiva dels populars per desgastar el president espanyol empentaven perquè l'encarregat de desenvolupar el càrrec gaudira d'una forta petjada política. És el desafiament que afronta la socialista Pérez com a nova comissionada per a la reconstrucció a les zones matxucades per la dana.