Vaga general 21F

«Aquesta vaga que fem és de caire social i laboral immersa, evidentment, en un conflicte»

Sergi Perelló (Barcelona, 1972) és portaveu d’Intersindical CSC, el sindicat que convoca la vaga del 21 de febrer. Una vaga que obeeix oficialment a motius sociolaborals, si bé té un transfons polític evident. És per aquest motiu que són molts els partits i les entitats que s’hi sumen i que fan que el sindicat en pronostique un seguiment massiu.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quina diferència hi ha entra el 21F i les altres vagues o aturades convocades o participades per Intersindical?

Les aturades que hem fet, des de la primera important del 8 de novembre de 2017, totes han tingut a veure amb les agressions que l’Estat espanyol ha fet contra els interessos dels treballadors i treballadores d’aquest país. Per exemple, l’eix central de la vaga del 8 de novembre, entre més motius, va ser el decret llei de deslocalització d’empreses del 6 d’octubre que va endegar el Govern espanyol per intentar generar aquesta por en el teixit productiu i, de retruc, en els treballadors i treballadores d’aquest país. La del 21 de desembre de l’any passat obeïa a les mateixes demandes, pràcticament, que la vaga del 21F. Era per escalfar motors per a un any, el 2019, que es pronosticava amb respostes i mobilitzacions davant la situació política i social del país. Hem de tenir en compte que nosaltres responem a nivell social i laboral a polítiques que endega el Govern de l’Estat espanyol. Les demandes del 21 de desembre són les mateixes, molt semblants. Entre aquestes hi ha la derogació de la reforma laboral que havia promès el Govern de Pedro Sánchez. Però també hi ha el fet que el Tribunal Constitucional ha anul·lat tot un seguit de lleis amb fort contingut social que ajudava a millorar la vida de les persones. I a nosaltres ens toca denunciar aquestes vulneracions.

Fins ara, les vagues que han convocat han comptat amb el seguiment que esperaven?

Hem de tenir en compte que som un sindicat modest. Amb prou feines arribem als 4.000 afiliats. La representació de delegats és de l’1%. No hi ha el concurs dels sindicats estatals. El 3 d’octubre de 2017 no és que s’afegissin a la vaga, sinó que vam fer una aturada sense fer convocatòria. I nosaltres tenim els recursos i la mida que tenim. El 8 de novembre de 2017 va ser, tot i un seguiment relativament baix, una vaga de les de més participació dels darrers anys a tot l’Estat espanyol. Cal tenir en compte que les vagues, fins i tot les convocades pels sindicats majoritaris, darrerament acostumen a tenir poc seguiment. La vaga més important dels últims quaranta anys a l’Estat espanyol va ser la del 3 d’octubre, amb un seguiment d’un 80%. La vaga del 29 de novembre de 2018, de funció pública, va tenir fins i tot menys seguiment que la del 8 de novembre de l’any anterior. I la vaga del 21D era de dues hores, és difícil de comptabilitzar. Tenint en compte la nostra dimensió, com t’he dit, creiem que l’impacte que té la nostra acció és important. I pensem que la vaga del 21 de febrer la tindrà.

Han anunciat que hi ha més d’una cinquantena d’organitzacions i desenes de comitès de suport a la vaga. En fan una previsió de seguiment massiu. Aquestes xifres els ajuden a pensar que el seguiment de la vaga del 21F pot ser més fort que el de mobilitzacions anteriors?

Més forta que el 3 d’octubre, sincerament, si arriba, fantàstic. Però hem de pensar que aquella jornada fou l’element distorsionant: ens havien estomacat i UGT i CCOO, que representen el 80% de l’afiliació sindical de Catalunya, no van tenir més remei que afegir-se a l’aturada. I això, efectivament, ajuda. En aquesta jornada s’han posat de perfil. Però el suport de la USTEC (Unió de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya), de la Unió de Pagesos, de les ADIC (Assemblees de Treballadors per a la Defensa de les Institucions Catalanes), d’organitzacions polítiques, cíviques i socials, a més dels comitès de vaga, que molts són formats també per gent que no és afiliada i s’hi afegeix, això pot ajudar a que tinguem un seguiment prou important.

En les darreres vagues que han convocat, en quins sectors les han seguit més?

Nosaltres tenim representació modesta, però a tots els sectors: un 60% a l’empresa privada i un 35-40% a l’empresa pública. Sí que és veritat que acostuma a haver una mica més de seguiment en espais de funció pública. És més fàcil fer vaga a l’administració. A l’empresa privada sempre hi ha por a l’acomiadament. Per altra banda, les grans empreses, com ara el Banc Sabadell, on hi som, són les empreses que et permeten poder aturar centres de producció importants. Per tant, si nosaltres estiguéssim en un país normal en l’aspecte sindical, com ara el País Basc o el Quebec, on els sindicats sobiranistes són els més forts, podem dir que tindríem la capacitat per aturar tots els centres productius del país. Per tant, aquesta pregunta és complexa, però creiem que en la funció pública hi haurà més seguiment de la vaga que en l’empresa privada.

En algun moment van esperar el suport de CCOO i UGT a la vaga?

Sabem que hi va haver gestions per intentar que, com a mínim, s’afegissin al concepte d’aturada. Però aquesta vegada no han volgut fer ni aquest pas. Suposem que han tingut tensions internes. Tot i així, val a dir que s’ha creat una mena de corrent intern de la UGT que hi dona suport i el sector independentista de CCOO també.

Quina diferència hi ha entre vaga i aturada com perquè siga determinant que un sindicat accepte o no sumar-se a una mobilització com aquesta segons el concepte?

L’aturada no té cap mena de regulació normativa. No hi ha cap figura que l’aculli en el marc laboral vigent. La vaga és una figura contemplada i regulada per la normativa laboral actual de l’Estat espanyol. Per tant, una vaga s’ha de preavisar amb 10 dies d’antelació. Aquí a Catalunya, al Departament de Treball hi ha un procés de mediació entre les parts i després aquest Departament decideix si la vaga compleix amb les condicions i decreten uns serveis mínims. Això és el que permet que els treballadors i treballadores puguin fer vaga sense patir sancions o ser acomiadats. Una aturada, que no està regulada, seria el tancament patronal: les empreses tanquen i els treballadors, per tant, no van a la feina. Igualment passa amb un autònom, que no fa vaga, sinó aturada.

Han denunciat que l’Ajuntament de Badalona ha informat els treballadors que no poden exercir el dret a vaga perquè el sindicat convocant, Intersindical, no forma part del comitè d’empresa.

Sí. Això també ha passat en altres empreses privades, ens han arribat molts casos a través d’e-mails i trucades. L’argument de l’Ajuntament de Badalona és totalment fals, perquè la vaga general cobreix tots els treballadors i treballadores de tots els sectors, independentment si n’hi ha representació o no. I l’altre argument, que ja van utilitzar el 8 de novembre de 2017, és que no es pot fer la vaga perquè és «política» o «il·legal». Però bàsicament l’argument és que no hi ha representació sindical. I això és una falsedat.

El Govern català ha suspès els actes per al 21F. Això pot animar la gent a sumar-s’hi?

Estem en un context de conflicte pels drets democràtics, socials i civils d’aquest país. Cadascú té la seva funció i nosaltres tenim la de defensar els interessos de la gent treballadora d’aquest país. Si el Govern o altres entitats cíviques i polítiques s’hi afegeixen, molt millor.

Coneixen algun precedent d’una vaga com la del 21F a Europa que es realitze coincidint amb un judici?

No. Val a dir que un context com aquest, de conflicte social, econòmic, polític i fins i tot cultural, no ha ocorregut. Sí que és veritat que hi ha hagut vagues que seguien altres normatives. La de l’Estat espanyol és concreta i permet fer vagues de caire social i laboral contra polítiques econòmiques que endegui el Govern local o el de l’Estat. Pel que fa a altres normatives internacionals, suposo que històricament hi ha hagut vagues en conflictes oberts com aquest. Però repeteixo: aquesta vaga que fem és de caire social i laboral immersa, evidentment, en un conflicte.

Per ajustar-se a la legalitat vigent, convoquen la vaga amb motius laborals: contra la reforma laboral i per reclamar la pujada del salari mínim. Malgrat això, els motius polítics de la convocatòria són evidents. Tenen la previsió que la patronal Foment del Treball denuncie la vaga, tal com va fer amb la del 8 de novembre de 2017?

Nosaltres fem una vaga amb motivacions socials i laborals, perquè és la nostra funció en aquest context polític i social. Les altres entitats que tenen altres funcions són les que faran les campanyes pels presos polítics i pels drets civils. Nosaltres, evidentment, com a sindicat republicà, els donem suport. Però no és la nostra activitat, ni la nostra convocatòria ni la nostra demanda aquest 21 de febrer. El que sí que és veritat és que el canvi de direcció de Foment de Treball pot comportar una altra actitud, però no podem posar la mà en el foc perquè intentin abaixar el nivell de conflictivitat amb nosaltres.

Què hauria de provocar aquesta vaga perquè complesca amb els seus objectius?

La vaga ha de fer evident és que el Govern de Pedro Sánchez no va derogar la reforma laboral tal com va prometre. I sobretot, també, ha de posar sobre la taula el seguit de lleis de caire social i laboral que han estat anul·lades i que van en detriment de les condicions de vida de les persones. Les altres entitats posaran sobre la taula altres situacions. Per tant, cadascú té les seves funcions i elements de denúncia. A nosaltres ens toca denunciar les vulneracions en l’àmbit social i laboral. Les altres entitats denunciaran totes les vulneracions en drets civils de la gent d’aquest país.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.