Balanç legislatiu

No sols del Procés ha viscut el Parlament

Som a les portes de començar la XII legislatura que, pel que sembla, estarà també marcada per la qüestió nacional. El darrer mandat, però, ha deixat espai per legislar en altres àmbits. En EL TEMPS hem fet balanç d’allò més destacat i descobrim quina és l’herència del Parlament dissolt pel 155.
 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Set-cents trenta-dos dies de l’XI legislatura. Que és com dir que van passar dos anys i un dia des de la constitució de l’hemicicle parlamentari el 26 d’octubre de 2015 fins a la seva suspensió i posterior convocatòria d’eleccions per l’Executiu Rajoy el 27 d’octubre de 2017. Un mandat amb 44 sessions parlamentàries pensat pel i per al procés de constitució d’una República catalana proclamada però no exercida. Un període que, segons els partits no independentistes, ha estat monopolitzat pel que han coincidit a batejar com el monotema. No debades, sobre el Govern plana l’acusació de dur a terme res que no sigui tot allò relacionat amb el procés.

Les xifres donen la raó als crítics. Amb 25 lleis aprovades en dos anys (12,5 per any) la legislatura té l’honor de ser la segona menys prolífica des de la fi de la restitució de la Generalitat catalana. D’aquestes 25, dues estan estretament vinculades amb la qüestió independentista. Parlem de la Llei del Referèndum d’Autodeterminació i de la Llei de Transitorietat Jurídica. A banda de les anomenades lleis de desconnexió, aprovades els dies 6 i 7 de setembre de 2017, hi ha discussió a l’hora de posar dins del sac del processisme unes altres lleis.

Són les vinculades a la creació de les anomenades estructures d’Estat, en especial la Hisenda d’obediència catalana. Així doncs, la Llei 17/2017 del Codi Tributari de Catalunya i d’aprovació dels llibres primer, segon i tercer, relatius a l’Administració tributària de la Generalitat ha estat vista pels partits no independentistes com un pas més en la constitució de la República. Des de Junts pel Sí i la CUP, malgrat que reivindiquen també aquest valor, s’ha posat també l’accent en el fet que la mesura és plenament constitucional i que es pot desplegar reportant beneficis cap a Catalunya, també en un marc autonòmic. En tot cas, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola ha fet que, a hores d’ara, l’Agència Tributària Catalana prevista per la llei resti en stand by.

De la mateixa manera, cal tenir en compte la Llei 21/2017, suspesa pel TC i enfocada a crear una Agència Catalana de Protecció Social, embrió de la que havia de ser la futura seguretat social d’una Catalunya independent. També, dins d’aquest grup, hi ha la Llei 7/2017 del 2 de juny, que preveu crear un registre de la comunitat catalana a l’estranger. Alguns partits de l’oposició el van veure com una eina per crear un cens exterior que es pogués fer servir l’1 d’octubre.

Un cop tancada la legislatura, des de la coalició que ha liderat el Govern, davant les crítiques d’inactivitat, s’ha destacat la importància de les lleis aprovades per sobre de la quantitat de lleis. Així doncs, els partits hereus de JxSí destaquen ara l’aplicació de mesures socials com la Renda Garantida de Ciutadania o els impostos sobre els dipòsits bancaris, els pisos buits o els residus radiotòxics. Des del seu punt de vista, també hi ha dos factors que han dificultat la feina legislativa. D’un costat, l’acció del Tribunal Constitucional que ha suspès 10 lleis —sobre una de les quals finalment ha aixecat la suspensió— i està pendent de resoldre sobre dues més. De l’altre, el que ells consideren una reticència de les forces unionistes a donar suport a les lleis impulsades pel Govern per “no fer-se la foto amb nosaltres”.

Nous tributs

De les 23 lleis restants, no vinculades de manera directa al procés independentista, en destaquen les que estan relacionades amb matèries econòmiques, fiscals i tributàries. Fins a vuit lleis es poden incloure en aquest àmbit, i van des de l’esmentada Hisenda catalana fins a modificacions discretes de lleis anteriors o als Pressupostos de l’any 2017.

Se’n destaca la polèmica Llei 5/2017, aprovada el passat 28 de març, en què es modificaven o creaven diferents impostos nous. Parlem de la modificació de l’impost sobre grans establiments comercials, l’impost sobre els habitatges buits i l’impost sobre les estades turístiques, i també de la creació de l’impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics o l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica. Dins d’aquest bloc de nous tributs, però, el que va tenir més ressò va ser l’impost sobre les begudes ensucrades envasades, que es va aprovar malgrat la forta oposició del sector empresarial i del món de la restauració.

També en matèria tributària, el 9 de març s’aprovava l’impost sobre els actius no productius. Una llei destinada a evitar que els propietaris de béns de luxe els fessin constar com a productes adquirits per a l’activitat empresarial per tal d’esquivar el pagament d’impostos. “S’ha acabat posar el cotxe a nom de l’empresa”, era la consigna del Govern. La llei, però, va ser finalment impugnada pel PP davant el Tribunal Constitucional, que la va suspendre perquè, considerava, excedia els límits que la llei de finançament autonòmic atorga a les comunitats.

La llei que regula la Hisenda catalana també va ser suspesa pel TC, que entenia que superava les competències previstes per a l’Agència Tributària Catalana. Un destí similar van córrer algunes de les partides dels Pressupostos de la Generalitat. En concret, la disposició addicional que preveia la celebració del referèndum i altres que, segons el criteri de la magistratura, podien tenir relació amb la votació de l’1 d’octubre.

Memòria històrica i drets civils

Al seu torn, en l’àmbit de la justícia s’han fet efectives tres lleis noves. La primera va ser la 3/2017, que creava el llibre 6è del Codi Civil català. Culminava el procés de codificació de la legislació civil catalana iniciat per substituir la Compilació de Dret Civil de Catalunya de 1984, de la qual restaven molt pocs articles en vigor. Suspesa en primera instància pel Constitucional, finalment va decidir aixecar-ne el veto. No va córrer la mateixa sort la llei que modificava els llibres 2n i 4t del codi per tal d’actualitzar-los en matèria de drets digitals i que encara està suspesa. El dret civil valencià, cal dir, també ha patit les limitacions del Tribunal Constitucional.

Al Principat, la cosa més destacable a escala jurídica, però, és la Llei 11/2017 de reparació de les víctimes del franquisme. Una demanda de llarg recorregut de les entitats per la memòria històrica que finalment es va aprovar el passat 27 de juny. Aquesta llei “declara la il·legalitat dels tribunals i dels procediments i els consells de guerra instruïts a Catalunya des del 5 d’abril de 1938 fins al desembre de 1978 per l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de Guerra de la IV Regió Militar”. La intenció es va materialitzar amb la publicació a l’Arxiu Nacional de Catalunya de la llista de tots els processos instruïts i que la nova legislació declara nuls.

Lleis d’impuls civil

D’entre totes les lleis aprovades, també destaca el fet que fins a quatre hagin nascut de la iniciativa popular i l’organització de base. Així doncs, per exemple, el 15 de febrer de 2017 s’aprovava la creació de la Vegueria del Penedès, una petició històrica liderada per la Plataforma per una Vegueria Pròpia.

Les altres tres lleis van arribar al Parlament fruit dels mecanismes que permeten impulsar iniciatives legislatives populars (ILP). La primera va ser la Llei 4/2016 de protecció dels drets a l’habitatge de persones en risc d’exclusió social. La coneguda com a llei antidesnonaments va ser impulsada per la PAH i altres entitats socials que van veure com, després de menys d’un any de vida, la nova normativa era suspesa pel Tribunal Constitucional.

La mateixa sort correria la Llei d’Associacions de Consumidors de Cànnabis, normativa pionera que regulava els clubs cannàbics. La llei va ser defensada davant del Parlament per l’exalcalde de Rasquera (Ribera d’Ebre), Bernat Pellisa, conegut pel seu projecte, anys enrere, d’impulsar una plantació municipal de marihuana com a via de finançament local. Finalment, el Tribunal Constitucional va estimar suspendre-la perquè, a parer seu, xocava amb el Codi Penal.

Més èxit ha tingut la Llei 14/2017 que preveia la creació d’una Renda Garantida de Ciutadania. La que és, possiblement, la llei de caràcter social més rellevant de la legislatura era un dels temes pendents que s’arrossegava des del mandat anterior i que finalment ha reeixit després de la pressió exercida per la plataforma impulsora i les entitats socials. Tot i que per part del grup promotor se’n va criticar que no anés tan enllà com es pretenia, en general es va valorar com un gran pas endavant. Encara que el TC no l’ha suspesa, la llei ha quedat paralitzada per l’aplicació del 155.

En matèria de drets socials destaca també una altra llei més enllà de les aprovades mitjançant una ILP. És el cas de la 9/2017 sobre la universalització de l’assistència sanitària del Servei Català de la Salut. Normativa que fa revertir, fins a un cert punt, les retallades en sanitat de l’Executiu Rajoy que limitaven l’accés al sistema de salut de les persones migrades.

Tanmateix, és rellevant esmentar també dues lleis més de camps diversos que estan pendents de la resolució del Tribunal Constitucional atesos els recursos presentats per l’Executiu espanyol. És el cas de la Llei 18/2017 de comerç i serveis i fires, relacionada amb els horaris i les dates d’obertura dels establiments comercials; i de la Llei 16/2017 de canvi climàtic. La darrera anava dirigida a posar al dia Catalunya en matèria de sostenibilitat mediambiental a partir dels estàndards acordats per la comunitat internacional.

Damunt la taula

La interrupció de la legislatura després de l’aplicació de l’article 155 ha deixat alguns projectes pendents per al mandat vinent —fet habitual, més enllà de les causes per les quals és finit el cicle parlamentari. En són exemples la Llei d’autonomia personal o la compra de l’Hospital General de Catalunya per la Generalitat, totes dues anunciades pel Govern. També la Llei de l’audiovisual, de la qual es preveia que modifiqués el funcionament d’organismes com ara el Consell de l’Audiovisual de Catalunya o les lleis que podrien haver suposat la supressió del Consell Comarcal del Barcelonès i la creació de la comarca del Lluçanès.

També queden pendents quatre proposicions de llei impulsades a partir d’iniciatives legislatives populars. Es tracta de la Llei de mesures urgents per a l’habitatge, la històrica i enquistada Llei electoral de Catalunya, la de modificació del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya i la Llei de modificació de l’article 6 del text refós de la Llei de protecció dels animals.

Ara, doncs, resta damunt la taula un interrogant: com actuarà el Govern entrant —que si no hi ha cap daltabaix, serà del mateix color polític— sobre el seu propi llegat legislatiu. El gran nombre de lleis suspeses pel Tribunal Constitucional, encara que no tinguin vinculació directa amb el procés independentista —una prova més d’això és que el TC també s’ha mostrat hostil a lleis aprovades al País Valencià—, permetran veure si hi ha una aposta definida per implementar la República Catalana o bé es retorna al marc regulatiu autonòmic.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.