Dies d'octubre

Vaga memòria del 3 d'octubre

Fa un any, Catalunya es va aturar. Hi va haver vaga, tancament patronal i/o aturada de país. Per què aquella unió no s’ha tornat a repetir? Parlem amb el líders de CCOO, Javier Pacheco, i el portaveu de la Intersindical-CSC, Sergi Perelló.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Uns sindicats defensaven una vaga; els sindicats majoritaris una aturada de país i les petites patronals s’hi sumaven amb tancament patronal. Tots van entendre que les càrregues policials de l’1-O davant dels col·legis electorals van ser desproporcionades; tots coincidien que els ciutadans havien de poder mostrar la seva indignació. Aquesta unitat ha estat impossible de renovar tot i que hi ha un consens sobre la injustícia de la presó per als polítics i líders socials encausats pels fets de fa un any.

Javier Pacheco, secretari general de CCOO a Catalunya, diu que «el 3 d’octubre era la canalització que necessitava la societat catalana per projectar la indignació -i la vergonya- que va produir una de les decisions més equivocades i repressives que va patir el poble en democràcia». Explica que afegeix vergonya, perquè ell «no anava només per la gent que participava directament en el procés de votació sinó per tota la ciutadania». Opina que «aquelles càrregues policials tenien una decisió política darrere que expressava realment una manera d’entendre un conflicte democràtic».

Sergi Perelló, portaveu de la Intersindical-CSC, diu que aquell 3 d’octubre va ser «el fet més important d’aquella tardor, amb l’1 d’octubre, perquè una part importantíssima de la població i dels treballadors i treballadores surten per defensar els resultats de l’1 d’octubre i per protestar contra la repressió».

Sobre el caràcter excepcional d’aquell 3 d’octubre, Pacheco dona la seva visió: «Hi havia molta iniciativa, sobretot del món independentista, per articular la resposta amb un criteri de vaga, com si fos un conflicte clàssic econòmic, però, en aquest sentit, tant UGT com CCOO com les patronals que van participar, els vàrem ensenyar una fórmula de donar una resposta diferent, amb la fórmula de l’aturada de país. Aquí entre tots i totes la vam encertar».

L’encert va ser la unitat però, a la Intersindical-CSC encara reivindiquen el caràcter de vaga. Sergi Perelló diu que va ser vaga i també aturada de país: «Va ser les dues coses. Hi ha alguns sindicats -nosaltres, la CGT, la CNT i la IAC- que convoquem vaga. I després es convoquen tancaments patronals, que no estan regulats per la llei. Però el país s’atura amb dues fórmules, una contemplada per la legislació i l’altra, un tancament patronal que és aturada de país. El 8N sí que serà aturada laboral estrictament nostra. El 8N sí que va ser més laboral».

I afegeix una crítica als majoritaris: «Tot i que surten a la foto, els sindicats majoritaris el 3 d’octubre -CCOO i UGT- no volen convocar a una vaga. Ho faran encara més el 8N [vaga convocada per la Intersindical]. A les reunions prèvies ens diuen que això no serà vaga i que no hi haurà vaga i ells s’apunten al que és l’aturada de país. Tant el 3 d’octubre com el 8N diuen que no és una vaga i en el cas del 8N que és il·legal».

Perelló afirma que «el 3 d’octubre va ser la primera vegada que, sense el concurs de CCOO i UGT, s’ha pogut aturar el país. I si hi hagués hagut una situació sindical que respongués a la centralitat política i social d’aquest país, el 3 d’octubre com el 8N hauria estat més fàcil tirant endavant i aconseguir les demandes d’aquest país»

La idea de fer una altra vaga aquest 2018 per commemorar l’1 d’octubre, una idea que va suggerir l’ANC a l’estiu, no va prosperar.

Pacheco opina que «no es tracta de trobar ocurrències amb la radicalitat de la resposta. Es tracta de tenir coherència amb el que interpel·la el conjunt de la societat». El líder de CCOO assegura que «amb el conflicte a Catalunya, avui la prioritat és aconseguir els elements de recomposició de la convivència política i social. Aquestes haurien de ser les prioritats de tots nosaltres: els que som agents socials, dins de l’àmbit de la societat civil; i els que tenen responsabilitats polítiques, governar amb els interessos generals». I afegeix que «la prioritat és trobar maneres d’expressió que sumin i no que restin. El que plantejaven d’una part no suma a l’altra part i el que l’interpel·la a la mobilització per un objectiu de república no interpel·la el conjunt de la societat. L’Assemblea té els seus objectius polítics però no pot pretendre arrossegar el conjunt d’entitats socials a la seva estratègia».

Malgrat això, Pacheco diu que tornaria a sumar-s’hi a l’aturada de fa un any: «Dubtaríem el mateix que vam dubtar aquell dia: l’1 d’octubre a la tarda vàrem convocar a la seu de CCOO a totes les entitats per traslladar la proposta de poder plantejar una aturada de país el 3 d’octubre. Després d’allò hem seguit plantejant el mateix nivell de resposta i d’expressió real del nostre posicionament polític durant tot el procés posterior als fets de l’1 d’octubre. Ho hem fet en les diferents manifestacions a les quals ens hem sumat, interpel·lant la societat: mobilitzacions per la llibertat, pels presos, contra la manca de llibertat d’expressió, etc».

Perelló (Intersindical) creu que «l’1 d’octubre d’enguany és diferent» per la situació del mateix sindicat, que va convocar una vaga el 8 de novembre que no va rebre el suport dels sindicats majoritaris i va ser denunciada per la patronal: «Nosaltres venim d’una demanda de Foment del Treball pel 8N, que guanyem al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) però van recórrer al Suprem. Considerem que, per fer una vaga amb èxit, cal que hi hagi una situació sindical amb prou força per aturar el país. No pot ser que sabent que no hi ha més sindicats disposats a aturar el país -excepte potser la USTEC-, ho fem nosaltres sols. Si volem aturar el país, ho hem de fer condicions».

La qüestió és si el context polític obligarà a fer noves vagues o aturades de país i si la llei ho permetrà o ho considerarà "vaga política". Perelló recorda que "davant la demanda imposada per Foment, el TSJC va sentenciar que totes les vagues tenen un contingut polític en un marc social i polític determinat". I afegeix que "en el context social i polític d’aquest país, on l’Estat espanyol vulnera els drets democràtics dels ciutadans i a més vulnera també els drets socio-laborals de les classes populars, segurament caldrà fer una nova vaga general, sí".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.