Vaga General

Crònica d'una vaga a peu de carretera

Els sindicats alternatius van convocar una vaga per a aquest dimecres 8 de novembre. També les entitats civils independentistes i els partits van donar suport al que han anomenat aturada de país. De bon matí es van començar a visibilitzar les primeres accions amb els talls de carretera organitzats pels CDR, que lideraren les mobilitzacions.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

És fosc i els cotxes es comencen a acumular als entorns de Santa Llogaia i Borrassà (Alt Empordà). Un camí de sorra entre camps de ceba mena cap a l’AP7. Hi ha un bon tros. Per anar preparant l’ambient, un grup de persones engega un altaveu sense fil. Metallica a tot drap i encara no són les 7 del matí. Lluny queden les musiquetes animades de la revolució dels somriures. Això no serà un altre 11S. Cal aturar el país i els Comitès de Defensa de la República (CDR) s’han organitzat per aturar les principals vies del país. Els punts claus, les fronteres administratives a nord, sud i oest.  L'objectiu és aconseguir l'alliberament dels presos polítics i obtenir el reconeixement de la República recentment proclamada.

En aquest punt s’han convocat persones d’arreu de la demarcació de Girona. Fins al moment dels talls, el secretisme amb els detalls ha estat màxim. Fins dimarts no es va concretar l’hora de sortida a les persones participants dels CDR’s locals. Les instruccions també eren les mínimes i sempre utilitzant paraules clau. A quarts de quatre, els més matiners s’enfilaven als cotxes per ser puntuals. Els dipòsits plens i roba d’abric, deia la consigna.

Poc a poc, els talls es van consolidant. Primer s’atura el transit que baixa des del nord, a escassa mitja hora de la frontera entre l’Estat espanyol i l’Estat francès. Tot seguit, s’instal·la un piquet per als vehicles que venen del sud. Finalment, es talla també una de les entrades. S’ha fet de dia i la filera de camions es fon a l’horitzó en els dos sentits de la marxa.

Tot en una jornada de vaga en què els sindicats majoritaris no s’hi van sumar. Les forces dels convocants anaven dirigides, no tant a trobar un massiu seguiment als llocs de treball, com sí a perseguir els efectes de les accions concretes preparades per part dels CDR’s.  Així, a mesura que passaven les hores a peus de l'AP7, la gent anava seguint amb atenció allò que passava a uns altres llocs del país. A Girona, una manifestació havia aconseguit trencar el cordó policial i establir-se a les vies de l'AVE. La circulació romandria tallada fins al vespre. També arribaven noticies d'algunes càrregues policials a Barcelona o Vilassar que, amb l'arribada de quatre furgonetes de l'ARRO es convertien en moments de tensió.

Davant l'enuig de molts camioners, el dispositiu policial intentava convèncer als convocants perquè accediren a obrir el pas per un carril durant cinc minuts cada hora. Afloraven les discrepàncies estratègiques i s'anaven succeint assemblees per tal d'anar gestionant la situació en cada moment. Primer, trobada de nuclis locals. Després, els portaveus ho posaven en comú i s'arribava un consens. Si al principi la idea de no deixar passar era ferma, a mesura que passaven les hores, el desgast i la suposada amenaça d'una intervenció policial equilibrava el debat.  Finalment, s'accedia a deixar passar només els turismes particulars que portaven atrapats al tall prop de vuit hores. Abans, per motius de salut, també s'havia deixat passar dos autobusos plens de persones d'avançada edat.

Tot plegat,escalfava una mica l'ambient, que es relaxaria amb el pas de les hores. La gent seu a terra, conversa en cercles o menja alguna cosa. Alguns debaten la possibilitat de passar la nit. Està previst que durant la tarda arribin persones d'altres punts del territori. Al migdia els CDR's havien iniciat una crida a concentrar tots els esforços als talls fronterers.

Al nord arribava gent del Baix Maresme i del Barcelonès, que prenien el relleu d'algunes de les persones que, amb el descens de les temperatures que es començava a fer evident, havia anat deixant la carretera. No molta gent, però. Queda lluny, transitar és complicat pels mateixos talls i a Barcelona s'ha apostat per ocupar, a imatge dels fets de Girona, l'estació de Sants.

Malgrat tot, a les 7 de la tarda els talls continuaven. La situació, però, ha canviat amb l'arribada de més d'una vintena de furgonetes antidisturbis de les ARRO dels Mossos d'Esquadra que amenaçaven en desallotjar. Ha estat llavors quan els concentrats han decidit restablir la circulació direcció França i concentrar els esforços a mantenir el tall del sentit contrari. Finalment, però, els agents de policia han anat apartat els prop de tres centenars de persones que seien a l'asfalt de l'AP7 intentant allargar l'aturada de la circulació. A tres quarts de nou del vespre es posava fi a més de 15 hores de talls a la principal arteria d'entrada al país.

Si bé el de Borrassà era, per la importància que confegeix al punt la proximitat amb la frontera administrativa, el tall més simbòlic. A primera hora del matí del dijous, seguien, després de més de 24h, les aturades a la Seu d'Urgell i Puigcerdà.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.