La Llotja de Mar, el lloc on se celebrava el Consell de Ministres, estava aïllada per un perímetre extraordinàriament ampli de tanques sempre custodiades per Mossos d'Esquadra. Els efectius de la Policia Nacional mobilitzats eren en un altre lloc. Cap manifestant al seu abast.
La zona aïllada arribava al Port vell per un costat, incloïa tot el Pla de Palau, on hi ha l'Escola Nàutica, els porxos d'en Xifré, i la façana marítima de Barcelona del Barri del Born. Tots els estrets carrers que donen a aquesta àrea estan protegits per tanques i almenys quatre efectius dels Mossos les vigilen. Un perímetre de seguretat mai vist a Barcelona i un desplegament de Mossos totalment inusual. Si els Comitès de Defensa de la República (CDR) tenien pensat tallar la Via Laietana, ja ho havia fet el dispositiu de seguretat. No hi havia trànsit pel Passeig Colom per una banda, ni pel Passeig Picasso per l'altra.
La columna dels CDR que baixava per Via Laietana a primera hora del matí tenia barrat el pas en un punt des d'on no s'arriba ni a ensumar el mar. La Llotja de mar, impossible veure-la des d'allà. L'edifici que acollia el Consell de Ministres, antiga seu del Consolat de Mar, només s'albirava des de la banda de l'Estació de França i la Barceloneta.
Abans d'arribar algunes columnes del CDR al Pla de Palau, ja hi havia centenars de persones. Òmnium Cultural havia convocat a les 11, però els convocats ja baixaven dues hores abans, tranquil·lament, des de totes bandes. Pel Passeig Picasso baixen grups reduïts amb banderes estelades o sense, tots amb llaços. Un grup de sis dones d'entre 50 i 60 anys s'han lligat les banderes al coll. Una d'elles vol fer-les una foto des del darrera. Elles es giren. «No, seguiu caminant! Naturals!». Les retrata d'esquena, caminant cap a un sol enlluernador que il·lumina tot el passeig, excepte els porxos. Els ensenya la foto. «Fantàstica!», criden.
Decideixen tombar per passar per davant del Born Centre de Cultura i Memòria, el mateix que va dirigir Quim Torra, ara President de la Generalitat. Encara és tancat.
Davant de l'Estació de França, on Òmnium començarà l'acte del Consell Popular de Ministres a les 11 hores, ja hi ha centenars de persones. Destaquen dos col·lectius pels seus uniformes, uns vermells, els altres grocs. Els primers són els Bombers. Les armilles grogues són dels estibadors del Port de Barcelona.
Els carrerons que voregen l'Estació de França porten al costat de l'Escola de Nàutica, a la plaça de Pau Vila. A les deu arriba a aquest indret una de les tres columnes dels CDR que volen assetjar la Llotja. El seu nom, ben clar en una pancarta, és 'No passaran'. Es queden a vint metres de les tanques. Al cap de vint minuts mouran cinc contenidors d'escombreries fins a les tanques.
Manifestants amb llaços grocs els impedeixen el pas. S'hi enfronten a crits. Els CDR, vestits amb dessuadores negres i amb la cara tapada, a una banda dels contenidors, empenyent. Els llaços grocs, tots més grans de quaranta anys, a l'altra, barren el pas.
-Esteu protegint un consell de ministres espanyol.
-Tampoc no és això -responen des de l'altra banda.
Una dona s'encara als encaputxats: «Sense caputxes, a cara descoberta!»
Un noi amb la cara coberta fins al nas li respon: «A mi ja m'han fet fora d'una feina per anar amb la cara destapada, senyora».
La dona calla.
Un jove dels CDR, situat a la banda dels llaços grocs salta a l'altra per damunt d'una tanca. «Perdó», li diu a un llaç groc perquè li deixi passar. Ell li cedeix el pas. Tot molt educat.
Al cap d'una hora, els CDR decideixen traslladar els contenidors a l'altra banda de l'Escola Nàutica, a un carrer paral·lel que també dona al Pla de Palau. Contenidors cap allà.
L'escena es repeteix a l'altre carrer. Manifestants amb llaços grocs els impedeixin passar.
Els CDR canten «Sense desobediència no hi ha independència».
Una dona amb llaç groc els recrimina: «La desobediència no és violència».
Un de negre respon: «Tombar contenidors no és violència. El que nosaltres volem és que ells no tinguen un passadís per atonyinar-nos. Volem barrar-los el pas i poder fugir corrent».
-No ens mourem! -respon una dona.
-Doncs facin una fundació i apadrinen contenidors, si volen.
Les discussions continuen però les més crues es resolen amb una encaixada de mans a banda i banda del dipòsit de reciclatge de plàstic.
El contenidors encara tornaran a la seva posició inicial i hi haurà més polèmiques, però no arribaran a les tanques que els mossos defensen.
Mentrestant, davant de l'Estació de França comença l'acte d'Òmnium de Consell Popular de Ministres.
El Consell de Ministres més popular
En un ambient festiu, de reivindicació optimista, però ferma i decidida, Òmnium Cultural celebra el seu particular Consell Popular de Ministres, un acte d'evident contraposició al celebrat a la Llotja de Mar, i tota una declaració d'intencions: "Com hem demostrat de forma sobrada, som gent pacífica –s'ha dit a l'inici de l'acte–. I malgrat la indignació que sentim, seguirem defensant els nostres drets per vies democràtiques, pacífiques i no-violentes".
Celebrat davant de l'Estació de França de Barcelona –a escassos metres de la Llotja–, l'acte ha estat presentat per la periodista Míriam Santamaria i el biòleg Lluís Benejam. Tal i com han explicat, el Consell Popular de Ministres s'ha creat per recordar tots aquells temes que estan a l’agenda catalana "davant la manca d’idees del govern espanyol".
L'acte ha comptat amb la presència de representants de la societat civil del país i ha creat un fil conductor de reivindicació d'allò que l'entitat considera "qüestions cabdals". Entre les personalitats, cal destacar la presència del vicepresident d'Òmnium Marcel Mauri –"gràcies per haver sortit al carrer, perquè malgrat la por que ens volen imposar, la repressió i les amenaces, mai falleu", ha expressat–, la presidenta de l'ANC Elisenda Paluzié, l'exsecretari general de Podem Albano-Dante Fachín, la membre de la CUP Gabriela Serra, la presidenta de l'AELC Bel Olid, o els "nostres ministres d'Educació", com han estat anunciats, XavierCorbera, de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i a l'Anna Peña, dels Escoltes Catalans. També destaquem les actuacions de grups com Pirat's Sound Sistema o Ebri Knight.
"Que no ens donin lliçons de pau els que incrementen un 10% la despesa militar i blinden la ciutat amb 9.000 policies", ha dit, entre d'altres, Marcel Mauri al seu discurs. "Com gosen dir-nos violents? S’ha acabat el vostre relat ple de mentides. Som nosaltres qui hem decidit ser no violents en un Estat de violència".
Mentrestant, el gruix dels manifestants són a la Via Laietana. En aquest indret potser es concentren cent vegades més persones que a la banda de mar. Si allà hi ha tres-cents, aquí hi ha 30.000. I és on faran cap tots els efectius dels CDR quan es facin les dues. Travessaran els carrers del Born, tombant alguns contenidors. Són joves, menors de 25. Molts, menors de 20 anys.
La situació a Via Laietana serà tranquil·la fins que els mossos decideixen trencar el cordó policial. Pels laterals se'ls escolen joves dels CDR que es troben amb dos membres de la Policia Nacional, només dos, esperant. Els encerclen i llavors comencen les càrregues dels mossos, les corredisses darrere dels manifestants i un anar i venir de «lleteres», el nom que popularment ha batejat les furgones dels mossos.
A les 15:30 hores, després d'una escampada de manifestants, una dotzena de furgones baixen una Via Laietana pràcticament sense manifestants -tots ells dispersos pels carrerons adjacents o l'ampla esplanada del davant de Correus. Quan passa l'última, la Via Laietana torna a ser dels manifestants. En dos minuts hi torna a haver tres-centes o quatre-centes persones sortides de sobte de no se sap on. El crit és unànime: «Els carrers seran sempre nostres».
El balanç provisional de Mossos és de set detinguts a Drassanes «per enfrontaments contra la policia» i una persona detinguda a Via Laietana «per desordre públic». I de 51 persones ateses pels serveis mèdics. La pitjor part, per a un jove que va perdre un testicle per l'impacte d'un projectil dels Mossos.
