La truita s’ha tombat. L’estiu polític va estar marcat pels auguris de part dels partits independentistes i del Govern de la Generalitat de Catalunya, que pronosticaven una “tardor calenta”. Ho feien des de l’òptica de la defensa de la causa sobiranista, coincidint amb l’efemèride del referèndum d’autodeterminació, la declaració d’independència i l’empresonament dels líders polítics i cívics. Havia de ser, doncs, un moment d’acumulació i reivindicació de la força dels lideratges independentistes a l’exili, a la presó i al Govern.
Tanmateix, de seguida va quedar clar, amb les protestes a les portes del Parlament el dia 1 d’octubre d’un any després, que els carrers no remarien del costat de l’Executiu i la cúpula independentista. Com a mínim, no tant com els darrers temps.
Passat aquest sotrac i després d’unes setmanes de calma, gairebé al tombant de l’hivern, la tardor s’ha tornat a escalfar. Aquest cop, amb les reivindicacions socials com a grans protagonistes. La darrera setmana de novembre ha acumulat vagues de diferents sectors que reivindiquen uns pressupostos que facin revertir les retallades de l’inici de la crisi ara que, tot i no ser temps de vaques grasses, sembla que la cosa va millor. Van començar els metges i tota l’atenció primària, darrere els estudiants i el professorat associat de les universitats, els bombers, l’educació primària i secundària, el personal de l’administració i, fins i tot, el servei de correus.
Sense oblidar que setmanes abans ja havien protestat els Mossos i el món judicial. I per endavant, queda la vaga de la funció pública que promouen CCOO i UGT, que es van desmarcant de les convocatòries de novembre liderades pel sindicalisme alternatiu. “Denunciem que ja fa un parell d’anys que hi ha recuperació econòmica i no hem vist res als pressupostos ni de caràcter social ni per al personal de l’Administració”, reclama la portaveu de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Assumpta Barbens.
En un context de negociació de pressupostos, tot plegat farà que el Govern de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana hagi de replantejar-se la manera com els encara i accedir, potser, a augmentar la pressió fiscal a les rendes més altes. Els comuns, a qui les protestes els arriben com aigua de maig, fa setmanes que ho situen com a condició “irrenunciable” per al seu imprescindible suport. Sens dubte, els milers de persones que s’acumulaven dijous passat a les portes del Parlament pesaran sobre la taula i l’executiu ja ha hagut de fer concessions en l’àmbit de l’atenció primària.
Els petits es reivindiquen
Més enllà de les exigències generals de les convocatòries, les diferents jornades de vaga s’han vist també com una ocasió per part dels sindicats alternatius de reivindicar-se. Les xifres de seguiment van ser dispars en funció del sector. En ensenyament i administració van rondar el 15%, mentre que el seguiment va ser massiu per part de l’atenció primària i l’alumnat. Aquest fet, conjuntament amb les 8.000 persones que es van manifestar el dijous dia 29 als carrers de Barcelona, situen un abast encara modest en comparació de la massa que mouen els dos grans sindicats.
De fet, CCOO i UGT van rebre alguns xiulets durant la manifestació per no haver-se sumat a la vaga i des d’alguns sectors se’ls acusa de no haver-ho fet per por de perdre el protagonisme. Fonts de la USTEC (Unió de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya) exposen que els van intentar convèncer però que “després que haguéssim convocat el 30 d’octubre, ells van convocar per al 12 de desembre. El 9 de novembre ens van proposar convocar conjuntament el 4, cosa absurda perquè només guanyàvem un divendres i un dilluns. Els vam dir que no i el 12 de novembre, sense dir res, van convocar per un mes després”.
El seu punt de vista no és compartit per Javier Pacheco, secretari general de CCOO al Principat. Segons ell, van ser els sindicats alternatius els qui no es van voler sumar a la vaga “quan es va proposar des de la representació majoritària de la funció pública, de CCOO i UGT”. Argumenta, a més, que “USTEC va convocar una vaga només per als professors quan estàvem parlant a la mesa de la funció pública. Això té efectes que probablement tenen a veure amb la representativitat en les futures eleccions sindicals”. Des d’UGT, el secretari general a Catalunya, Camil Ros, defensa quelcom similar i remarca que “la convocatòria de mestres era només de mestres, i nosaltres creiem que s’havia d’englobar en conjunt. Vam tenir converses amb la Intersindical i no van voler situar-se al 12 de desembre”, dia en què els dos grans sindicats convoquen una vaga del funcionariat per demanar el retorn de les pagues extres de 2013 i 2014.
Les acusacions són creuades i Òscar Murciano, secretari d’acció sindical a la CGT, reivindica que “s’estaven preparant mobilitzacions massives on ells no tenien cap paper. Ells es distancien d’això i agafen un sol punt [reduir els pagaments per retornar les pagues extres], que és molt fàcil d’aconseguir”. Assenyala també les eleccions sindicals de març i remarca que CCOO i UGT “busquen restablir el seu lideratge en l’assoliment de l’acord”.
Amb tot, veient la manera com s’han tirat endavant les vagues de la darrera setmana de novembre, hom no pot deixar de recordar la vaga general del 27 de gener de 2011. En aquella ocasió, i per primer cop, el sindicalisme alternatiu aconseguia bastir una vaga general sense el suport dels dos grans sindicats, CCOO i UGT. Tot i que les xifres de seguiment van ser modestes, els convocants van viure com una victòria el sol fet d’organitzar la vaga.
En aquesta ocasió, el sindicalisme que va més enllà de les dues grans centrals ha aconseguit marcar de nou terreny, encara que amb vagues paral·leles dirigides a diferents sectors de la funció pública. A falta de veure com serà la vaga del dia 12 de desembre, convocada per CCOO i UGT, la capacitat del sindicalisme alternatiu sembla que estigui en auge. De fet, Òscar Murciano, de la CGT, considera que l’organització d’aquestes vagues “és un pas més enllà que la vaga general dels sindicats alternatius del gener de 2011”.
La tardor calenta clou, doncs, amb el Govern i els sindicats majoritaris qüestionats, tot i mantenir-se al timó.
Greuges i reclamacions
El corrent de fons és la voluntat de fer revertir les retallades i recuperar inversió en als serveis públics. Entre tot plegat, la recuperació de les pagues extres de 2013 i 2014 com un dels elements centrals. Tanmateix, cadascun dels sectors mobilitzats presenta diverses reivindicacions.
Des de l’atenció primària, que van allargar la vaga de dilluns a divendres, les principals reclamacions del Sindicat de Metges i la CGT eren l’augment dels metges als CAP, la reducció de les llistes d’espera o l’augment del temps de visita dels metges per cada pacient i, en conseqüència, la reducció de visites per metge i dia. Finalment, dijous a la nit, en un acord d’última hora entre Govern, Institut Català de la Salut i el Sindicat de Metges es va posar fi a la vaga en el sector públic —excepte per part de la CGT, que considerà l’acord insuficient—. El pacte inclou el compromís d’augmentar en 250 els efectius de la primària —en comptes dels 200 anteriors—. S’evita limitar les visites diàries per part dels metges, tot i que aquest fet s’intenta suplir amb l’augment d’efectius.
En el sector educatiu, les peticions venien de diferents àmbits. Des de l’alumnat, Laia Casas, portaveu del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), reclama la rebaixa del 30% de les taxes universitàries tal com “fa dos anys es va aprovar en una moció al Parlament però que ara com ara encara no s’ha fet efectiva. Exigim al conseller [d’Economia] Pere Aragonès que les faci efectives”. També en el món universitari, les protestes se centraven sobretot en l’augment del sou dels professors associats, però no sols això. Així ho explica Celeste Muñoz de la Coordinadora Obrera Sindical (COS): “No ens queixem només del sou, sinó de les condicions que tenim. Cada cop estem més dirigits a una recerca en funció de la inversió privada”.
El portaveu de la USTEC, Ramon Font, posa de manifest els arguments del professorat de primària, molt relacionats amb la reducció de les hores lectives. “Teníem un acord firmat amb l’administració que deia que amb els pressupostos del 2018-2019 es tindria en compte el retorn de la segona hora lectiva extra que es va afegir als mestres durant la crisi, fa dos anys que ens van retornar una de les hores ja”, reivindica.
Pel que fa a l’Administració pública, que convocava dues hores de vaga el dijous al migdia, tenia diferents motivacions. Una d’elles, segons Roser Palol, de la Intersindical CSC, és que “les persones que estan en instituts i agències concertats no tenen les mateixes condicions que els que estem sota l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic”. Assumpta Barbens, portaveu de la IAC, explica que la voluntat és “reclamar que amb uns treballadors públics retallats, no podem donar uns serveis públics de qualitat. No sols demanem les nostres pagues, sinó, sobretot, retornar a les plantilles d’abans del 2010”.
De cara a la vaga del dia 12 de desembre, les propostes són més genèriques, i abracen tota la funció pública. Javier Pacheco, secretari general de Comissions Obreres a Catalunya, exposa que volen “que es retorni tot el que es va retallar i s’obri la taula de negociació per corregir el conveni laboral”. Al seu torn, Camil Ros, secretari general de la UGT, reivindica que sobretot “el que desencadena la convocatòria és el retorn de les pagues. Hi ha un moment en què el Govern fa la proposta de retornar-ho en vuit anys. Nosaltres creiem que s’ha de fer una negociació seriosa per un retorn ràpid”.