Els set col·legis més cars de Ciegsa

A la gran enciclopèdia de la corrupció valenciana, Ciegsa té un capítol especial. Aquesta empresa, creada teòricament per desencallar el mapa escolar valencià, va convertir-se en el paradigma dels tripijocs. Utilitzada per finançar suposadament de forma il·legal el PP valencià, EL TEMPS analitza les set obres més cares de la mercantil. I tot que en elles no va participar cap de les constructores de la trama, les queixes i les sospites es repeteixen igualment. Són exemple del malbaratament dels diners públics de l'època de vi i roses.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Al diccionari de la corrupció valenciana, Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana (Ciegsa) és sinònim de sobrecost. La majoria dels col·legis que van construir-se per part d'aquesta empresa pública van veure com la diferència entre el valor del contracte i el cost final era abismal. Hi havia percentatges que fregaven el 230%. I de les quasi mil adjudicacions realitzades només poc més d'una trentena no van tindre un preu més car que l'inicial.

Opaca i refugi d'ex-càrrecs del PP, la mercantil va crear-se, segons la Guàrdia Civil, per cobrar comissions il·legals que nodrien les diferents caixes negres del partit. Aquest és un viatge per les set adjudicacions més cares, és a dir, aquelles que van superar el 90% de sobrecost. I malgrat no haver-hi en les obres implicades cap constructora lligada a la trama que va saquejar la societat, sí que hi ha nexes amb altres causes judicials i històries de fallides, desperfectes i queixes estudiantils.

-Montanejos. Aquesta població de la comarca de l'Alt Millars té el dubtós honor d'encapçalar les obres més cares de Ciegsa. El col·legi públic va licitar-se per 1.164.638,37 euros. Però, segons xifres de desembre del 2015, l'obra havia costat un 226%. És a dir, va suposar un greuge a l'erari públic de 2.632.072,87 euros més. Adjudicada a l'empresa Actuaciones Públicas i Civiles SL, és el paradigma dels sobrecostos de l'empresa pública.

-Tàrbena. El municipi de la Marina Baixa -famós per acollir el restaurant-santuari Casa Pinet- ocupa la segona posició al rànquing. El Col·legi Públic Sant Salvador de primària va patir una sèrie de reformes que van licitar-se en 2006, quan Máximo Caturla, un dels capitostos del cas Taula, dirigia amb mà de ferro Ciegsa. L'obra va tindre un sobrecost del 151%, un costum més arrelat si cap al seu mandat. Dels 193.445 euros del contracte va passar-se a un cost final de 446.063,60 euros. La beneficiada amb aquesta adjudicació va ser Talent Ingenieria Instalaciones y Servicios.

Imatge del Col·legi Escriptor Canyis, de Monòver.

Tot i que no està esquitxada al cas Taula, l'empresa sí que compta amb un paper protagonista al saqueig més gran en terres valencianes que s'ha acreditat: Emarsa. La mercantil va facturar entre el període 2004 i 2010 3,6 milions de la depuradora sota sospita. També va rebre contractes polèmics -comptaven amb l'informe negatiu dels tècnics- de la Diputació de València. Segons l'ex-director financer de la depuradora, Enrique Arnal, Talent va formar part de la trama d'Emarsa. De fet, l'administrador de la constructora, Enrique Andújar, va viatjar a Romania a compte de la depuradora. En aquests desplaçaments, segons el sumari, era habitual la companyia de «traductores romaneses».

-Rafal. Més al sud, a la comarca del Baix Segura, Caturla va llegar altre centre educatiu amb polèmica. Les obres de l'Institut d'Ensenyament Secundari Nuevo van tindre un cost de 3.085.707,19 euros. Un 122% més del preu inicial. La mercantil que va pescar el contracte fou Assignia Infraestructuras SA, esquitxada al cas de les presumptes comissions il·legals dels alts càrrecs del PP estatal Gustavo de Aristegui i Pedro Gómez de la Serna. L'empresa, a més, va comprar l'any 2009 Constructora Hispánica, implicada al cas Gürtel. L'ex-president del grup empresarial, Alfonso Garcia Pozuelo, va reconèixer haver-hi subornat a l'ex-alcalde de Pozuelo de Alarcón (Madrid), Jesús Sepúlveda.

-Elda. Caturla va gaudir d'un bon mestre a Ciegsa. A l'etapa de Javier García Lliberós, primer gerent de l'empresa, els sobrecostos no va ser més moderats. I una bona mostra és l'institut El Monastil de la població Vinalopó Mitjà. Licitat en 2001, l'encàrrec va recaure en la Constructora San José. Amb un preu inicial de 2.735.546,25 euros, l'obra va acabar costant 5.772.872 euros.

-Monòver. Nou anys després i a només vuit kilòmetres de distància, un altre col·legi va ser víctima dels sobrecostos. El centre va veure com al mateix temps que la rehabilitació del centre s'allargava, el sobrecost creixia. La desviació milionària va ser del 111%. I tot perquè l'empresa encarregada de l'obra, Construcciones Salvador Micó, va fer fallida dos anys després d'adjudicar-se el contracte. Josep Guardiola, amic íntim de Francisco Camps i gerent de Ciegesa en aquell moment, va firmar-lo. Després de les protestes i mobilitzacions dels pares i els alumnes del centre l'empresa local Chapel Royal SL va finalitzar la reforma. Els xiquets van tardar quasi cinc anys a tornar als pupitres i deixar de compartir instal·lacions amb els alumnes de l'institut.

Imatge de l'IES Nuevo, de Rafal.

-Oliva. La població de La Safor va ser una de les primeres a patir en un centre educatiu els sobrecostos. L'any 2001 va licitar-se a l'UTE Ferrovial Agroman les obres del Conservatori Professional de Música. A data del 2015, però, va xifrar-se el sobrecost en un 98%. Tot i licitar-se per un valor d'1.592.164,41 euros, el cost final va augmentar fins als 3.157.900,69 euros.

-Gandia. La capital de la comarca tanca la llista. A Gandia el mateix any va construir-se el col·legi Joanot Martorell. Les obres van tindre un sobrecost del 94%. L'adjudicatària fou Ocide Construcción, una de les empreses del conglomerat de José Luis Ulibarri.

L'empresari imputat a Gürtel va pescar altres contractes polèmics de Ciegsa. De bracet de Lubasa, altra constructora esquitxada per la trama capitanejada per Francisco Correa, va aconseguir la licitació per a posar en marxa la segona fase del centre de tecnificació de Vila-Real. Adjudicat sense concurs per més de vuit milions d'euros, un extrem que prohibeix la llei per tractar-se d'una segona fase d'obra, va acabar costant un 43% més car que el preu inicial. Ulibarri, però, també va fer negoci amb José Adolfo Vedri, cofundador d'Engloba i imputat al cas Taula. Va realitzar-lo amb les 13 llicències de TDT que va adjudicar-li el govern de Camps.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.