Annals de la corrupció

El «recaptador» del PP: ni sobrecostos, ni comissions a Ciegsa

Máximo Caturla, ex-secretari autonòmic d'Educació i ex-conseller delegat de Ciegsa, és un dels suposats capitostos de la trama Taula. Després de no anunciar si compareixeria o no a la comissió d'investigació de Ciegsa, empresa esquitxada per la xarxa presumptament corrupta encarregada de construir els col·legis, Caturla finalment ha acudit. I ho ha fet per desenvolupar el manual de la negació de totes les sospites que li ha plantejat Ciutadans, Compromís, Podem i PSPV-PSOE. També ha explicat la seua visió per desarticular la «tergiversació de la paraula sobrecostos».

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Encara hi havia al canell un rellotge sumptuós. La gomina també restava al cabell. Com l'americana i la camisa seguien formant part del seu vestuari. El rostre, però, no indicava el mateix. Havia perdut pes i els ulls mostraven el cansament, l'estrès d'una situació judicial que havia sentenciat la seua carrera política. Máximo Caturla, l'ex-secretari autonòmic d'Educació durant la primera etapa de Francisco Camps com a cap del Consell, l'ex-conseller totpoderós de Ciegsa, l'home assenyalat per la Guàrdia Civil com a un dels suposats capitostos de la trama Taula, compareixia davant la comissió d'investigació sobre la gestió a l'empresa pública encarregada de construir col·legis i que va transformar-se suposadament en una aula de corrupció.

Caturla, aquell amant dels cotxes de luxe, s'asseia a l'òrgan fiscalitzador de les Corts Valencianes amb aquella gravació del «Max, compta'ls una altra vegada» sobrevolant la sala i la ment de la majoria dels diputats presents. «Va ser informat dels sobrecostos?», preguntava només iniciar-se la compareixença Mercedes Ventura, de Ciutadans. Caturla, de bones maneres i amb la predisposició d'explicar tots els dubtes dels parlamentaris, responia seguint les tesis d'Alejandro Font de Mora, l'ex-conseller que s'havia sotmès a les preguntes dels diputats la setmana passada. «No van hi va haver sobrecostos. Aquesta paraula és una tergiversació. Només hi havia obres que van costar uns diners extra per necessitats tècniques. Res més», responia.

El també ex-vicepresident de la Diputació de València negava que comptara amb molt de poder a Ciegsa. Un fet que Antonio Montiel, ex-síndic de Podem, contrarestava llegint l'acta de la comissió executiva de Ciegsa del 5 de desembre de l'any 2003. «Per a no tindre poder, crec que en tenia molt», afirmava després d'enumerar les competències que tenia atribuïdes Caturla, segons aquella acta. «Que posara això a l'acta, no volia dir que tinguera realment tot el poder que vostè m'atribueix. Jo no era la comissió executiva», responia Caturla.

Máximo Caturla, en una foto d'arxiu de la Diputació de València. 

«No sóc el responsable de cap neteja ètnica», afirmava després de les acusacions de Montiel. També negava que contractara als arquitectes Elena Bosque i Joan Vergara, implicats a la trama i responsable tècnics durant l'etapa que Ciegsa va registrar nombrosos sobrecostos en l'edificació d'escoles. «Només vaig avalar-los perquè eren uns grans professionals. De fet, Pons [Esteban González Pons, ex-conseller d'Educació] estava al corrent», apuntava l'ex-dirigent popular, que explicava perquè aquests funcionaris van acabar a la Diputació, concretament a l'empresa epicentre de la trama, Imelsa, quan ell va marxar a la corporació provincial: «Els avalava la seua professionalitat. Posaria la ma en el fo per ells». «Amb Camps, no parlava de Ciegsa», afegia Caturla. «Jo no despatxava de contractes amb el senyor Vergara», rematava.

Josep Nadal, diputat de Compromís, afegia duresa a l'interrogatori parlamentari. «Quina relació té amb les empreses BM3, Construcciones Franjuán i Valcomar Obras y Proyectos?», llançava primer. «Perquè van fer obres quan, per exemple, d'aquestes constructores només BM3 tenia experiència en edificar col·legis?», continuava Nadal, que rematava amb dues preguntes més sobre dues operacions sota sospita. «Qui va construir i pagar la reforma de la casa de la seua dona? I quin cost va tindre l'operació de compra-venda de la seu de Ciegsa al Parc Tecnològic de Paterna?», en referència a la compra d'un edifici (propietat del constructor Enrique Ballester, amb lligams amb els populars) al qual mai va traslladar-se el personal de Ciegsa i que està investigada pels jutjats. La mateixa empresa pública va admetre que aquella seu era «inadequada i cara».

Caturla, però, no s'alterava. Amb un temperament i un to de veu antònim al de Font de Mora, assenyalava «l'experiència i la professionalitat» de les empreses citades i recordava que «BM3 ja treballava per a Ciegsa abans que ell arribara». «Les obres va pagar-les la meua ex-dona. Així de clar. S'han llançat moltes mentides sobre aquest tema», responia amb rostre enfadat i, fins i tot, aixecant un poc més la veu. «L'operació de compra-venda va ser una bona decisió, que no va tindre cap cost. Va ser bona per a Ciegsa», defensava Caturla, que justificava el no trasllat del personal de la seu anterior a l'edifici del Parc Tecnològic «perquè els treballadors volien continuar fent la seua feina al centre».

Amb un estil similar al de l'ex-ministre d'Interior i líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, Alfred Boix, portaveu adjunt del PSPV-PSOE, utilitzava la mateixa estratègia que amb Font de Mora: ser l'encarregat de preguntar-li sobre les presumptes operacions corruptes que assenyala en els seus informes la Guàrdia Civil. «Com es cuinaven les famoses comissions? Quan van començar a funcionar d'aquesta manera? Van utilitzar Ciegsa per cobrar suborns?», interrogava Boix. Caturla contestava de forma rotunda, però sense elevar res el to: «No he estat el recaptador de res, ni per a mi, ni per a ningú, ni per al partit. No he vist a ningú enduent-se res. Tot el meu patrimoni està en la taula dels jutjats. Tot el que tinc m'ho he guanyat amb el meu treball».

«Després d'escoltar les gravacions telefòniques em costa molt creure'l», replicava Mercedes Ventura, després que el mateix Caturla afirmara que «Alfonso Rus [l'ex-president de la Diputació de València i imputat al cas Taula] havia realitzat un treball brillant, que mai el va veure fent alguna cosa incorrecta i que va complir amb escrupolositat». «Vostè diu que durant la seua etapa va posar-se fi als negociats sense publicitat. Però va adjudicar el centre IES Cabanyal a l'empresa BM3, implicada a la trama», insistia Ventura, que també preguntava per la contractació d'Antonio Gil Monteagudo, suposat treballador zombi de Ciegsa. «Aquesta contractació va ser cosa de la cap de gabinet del president [Francisco Camps]. Va ser ella qui va recomanar-lo», justificava.

Després de diversos estira-i-arronses amb Montiel i Nadal pel desviament de les adjudicacions i per l'acomiadament d'un tècnic quan va qüestionar un contracte, Caturla ha seguit ressaltant la seua professionalitat. També la de la gestió duta a terme pel seu equip a Ciegsa. «L'assessoria jurídica indicava que les contractacions eren legals», defensava davant les preguntes de Boix, al qual acusava de «provocar-lo».

«Com vostè explicava, la qüestió dels sobrecostos forma part del conjunt de post-veritats botàniques de l'esquerra», criticava el diputat popular José Juan Zaplana, que preguntava a Caturla: «Hi hagut a través de Ciegsa finançament il·legal del PP?». L'ex-dirigent de la formació de la gavina responia contundentment: «No, com vostè sap». «Ha estat un plaer poder explicar-me», deia a tall d'acomiadament. L'ex-secretari autonòmic marxava satisfet. Però les sospites que l'assenyalen continuen vives. I amb els jutjats esperant un nou informe policial sobre l'empresa pública, poden créixer encara més. Tanmateix, aquest dilluns Caturla deixava de ser «el recaptador del PP». O, si més no, era el missatge que volia transmetre el darrer símbol popular d'aquells dirigents que van tindre-ho tot, malgrat ser de segona línia, i que ara està assetjat per la justícia.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.