El camí de la resurrecció política del president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, està farcit d'obstacles, està construït quasi d'utopia. Gènova 13, seu dels populars estatals, resta vigilant per evitar que la gestió de la dana no arrossegue la marca del PP i erosione la figura del líder estatal dels dretans, Alberto Núñez Feijóo, mentre l'oposició progressista a les Corts Valencianes, conformada pel PSPV i Compromís, clama dia si i dia també per la seua renúncia a través de diferents fórmules.
El malestar social a les poblacions devastades no remet i el carrer redobla la pressió amb noves mobilitzacions per demanar la dimissió del cap del Consell. De fet, la Plataforma per l'Ensenyament Públic, integrada per, entre altres, Intersindical Valenciana, CCOO, UGT, CGT, Escola Valenciana o la FAMPA València, ha convocat una manifestació a València per al pròxim dissabte 23 de novembre sota el lema «Mazón i Rovira, dimissió!». No és la primera vegada que l'escola pública exigeix l'adeu del conseller d'Educació, el neozaplanistaJosé Antonio Rovira, però sí que ho és d'ençà del temporal que ha enfangat les vides de milers de valencians.
A caliu de la massiva manifestació de fa dues setmanes, Intersindical Valenciana i altres organitzacions que van impulsar aquella marxa multitudinària, han acordat programar concentracions per al pròxim 29 de novembre i una gran mobilització per la capital valenciana el dissabte 30 de novembre, la qual tindria un recorregut més extens que el primer esclat d'indignació que va desbordar el cap i casal del País Valencià. Amb el lema per definir, l'objectiu serà protestar contra la gestió de la dana del Govern valencià del PP.
Quiet tot el món!
Mazón, apel·lant a la resiliència, ha confiat la seua supervivència política a la reconstrucció i al cop d'efecte d'una remodelació governamental efectuada amb comptagotes i a través de notes de premsa. El comandant en cap dels valencians tracta de donar per conclosa la batalla pel relat del tràgic 29 d'octubre i buscar situar el focus en la revitalització d'unes comarques encara submergides en el tarquim, el dolor i el sentiment matisat d'abandonament. O dit d'una altra manera: intenta col·locar un escut enfront de les crítiques provinents de l'esquerra, les protestes socials i de les informacions que assenyalen contractacions d'emergències polèmiques, com ara la concessió a firmes esquitxades per alimentar la caixa B dels populars valencians en els temps de vi i roses del boom immobiliari i de l'expresident Francisco Camps.
El cap de l'executiu valencià ha actuat com si es tractara d'un crescendo per anunciar la reformulació del seu equip. Si el primer moviment va ser cosmètic, amb el nomenament de la vicepresidenta Susana Camarero com a portaveu del Consell, és a dir, un càrrec que ja havia desenvolupat des de feia dies, la segona maniobra provenia del seu cercle més proper. Mazón escollia Marian Cano, presidenta de l'Associació Valenciana d'Empresaris del Calçat, com a nova consellera d'Indústria i Turisme. Cano, que va figurar a la llista popular dels passats comicis europeus, és germana de Bernabé Cano, sempitern alcalde de la Nucia (Marina Baixa) i amb un historial ple de sospites.
L'artilleria de la reconfiguració, però, s'ha exhibit amb la designació de Francisco José Gan Pampols, tinent de l'exèrcit de Terra a la reserva, com a vicepresident per a la Recuperació Econòmic i Social. Sense competències definides, però amb la missió de coordinar al conjunt de les conselleries com si es tractara d'un copresident o d'un subcomandant de rang màxim, atresora experiència a Kosovo, Bòsnia-Hercegovina i Afganistan.
Antic general en cap de la Caserna General Terrestre d'Alta Disponibilitat del cos castrense espanyol, ubicada a Bétera (Camp de Túria), ha acudit a actes de la blavera RACV, és doctor honoris causa per la Universitat Catòlica de València, comentarista habitual a YouTube i membre de la Fundació Étnor, amb figures d'aura progressista i altres vinculades a faccions ultraconservadores com ara l'antiavortista Agustín Domingo Moratalla. Gan Pampols, natural de Figueres (Alt Empordà), pertany al Cercle Cívic d'Opinió, que acull figures de l'establishment intel·lectual espanyol, com ara el filòsof jacobí Francesc de Carreras. A l'entitat, també està present Yolanda Barcina, expresidenta de Navarra per la formació conservadora UPN.
«No acceptaré ordres polítiques, ni partidistes», ha expressat a les pàgines del periòdic ABC el tinent general al cap de poques hores de l'anunci del seu nomenament, qui ha promès una etapa breu al capdavant de la vicepresidència per a la Recuperació Econòmica i Social. No debades, ha assegurat que marxarà quan els plans de reconstrucció estiguen engegats.
Unes afirmacions que albiren una possible etapa de xocs dintre del Consell en cas que la línia castrense de Gan Pampols no coincidisca amb la política de Mazón o, si més no, amb les polítiques desplegades per algun dels consellers del seu equip. Gan Pampols, a més, ha fitxat un altre militar, el general de brigada Venancio Aguado, com a secretari autonòmic.
Tanmateix, la seua elecció transmet un missatge amb risc d'incrementar els conats d'antipolítica que s'han registrat arran de l'absència de les administracions a les zones devastades durant els primers compassos de la gestió del desastre, quan la riuada i la barrancada ja s'havia produït i els carrers semblaven un decorat de qualsevol pel·lícula apocalíptica. No debades, es trasllada la idea que els polítics no són vàlids —una concepció que xoca amb l'actitud demostrada pels regidors i els batalles dels pobles devastats pel temporal— i, fins i tot, que els cossos civils han de deixar pas als militars en temps de catàstrofes.
Mentre hi ha serveis de bombers que pateixen retallades de pressupost i estan sotmesos a condicions laborals precàries en contrast amb la seua especialització contra incendis o inundacions, la creació de la Unitat Militar d'Emergències per part de l'expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero va obrir de bat a bat la porta per a la militarització de les emergències. Si, d'entrada, la unitat semblava poc efectiva i exhibia falta de formació, amb el temps s'ha convertit en «un recurs solvent», segons fonts d'aquest àmbit.
L'escenari d'una resposta contra qualsevol emergència d'impacte important, les quals seran més freqüents arran del canvi climàtic, ja no es contempla sense la participació d'un cos com ara l'UME, de caràcter militar, dependència estatal i amb un focus mediàtic que no compten altres treballadors públics de rang civil. A la pandèmia, el recurs dels militars va conduir les forces armades espanyoles a la cúspide de les institucions millor valorades, com mostrava una enquesta d'IPSOS.
Un escut contra les crítiques
A pesar de les topades que puguen haver-hi, l'elecció d'un tinent general per part de Mazón compta amb l'avantatge de situar una persona procedent d'un estament amb sovint bones valoracions pel conjunt de la ciutadania de l'Estat espanyol i, previsiblement, menys exposats a les crítiques que no els representants polítics. D'acord amb un sondeig de valoració de Sociomètrica, els militars assolien la millor nota entre la totalitat de les institucions públiques.
La introducció de Gan Pampols com si es tractara d'una mena de president fàctic no sols podria convertir-se en l'escut del cap del Consell per rebaixar l'allau de crítiques, sinó que erosiona la proposta estratègica dels socialistes valencians per desnonar Mazón: el nomenament d'un executiu tècnic i de transició per encarar la reconstrucció de les zones assolades per la dana. El PP té la carta d'esgrimir que ja hi ha una persona «tècnica», de l'exèrcit, al capdavant de l'emergència sense cap mena de necessitat de plantejar una moció de censura i allunyar al baró valencià dels conservadors del Palau de la Generalitat Valenciana.
La jugada, a priori, també permet aplacar qualsevol increment de la pressió per part de l'extrema dreta Vox, socis estratègics dels populars a les Corts Valencians i dependents dels interessos electorals de Santiago Abascal, líder estatal dels reaccionaris. Amb alguns comandaments castrenses a les seues files i, fins i tot, a la seua bancada al Congrés dels Diputats, la presència d'un tinent general atresora paperetes per convertir-se en un contrapès als retrets dels ultraconservadors, els quals estan més capficats en assenyalar el president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, com a responsable de la tragèdia.
La formació del puny i la rosa, però, no s'ha quedat quieta. Amb la intenció de contrarestar la maniobra dels conservadors, el Govern espanyol del PSOE i Sumar ha creat la figura del comissionat especial per a la reconstrucció i la reparació dels danys ocasionats per la dana. «L'elevat nombre de víctimes, la magnitud dels danys i les mesures necessàries per a la recuperació de la normalitat, justifiquen l'actuació de l'administració general de l'estat des del principi de la solidaritat interterritorial i de manera subsidiària», han argumentat des de l'executiu estatal. El càrrec, que podria servir per a llençar algun pes pesant del socialisme valencià, estarà adscrit al ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica.
La consellera Pradas i el veto PP-Vox
El nomenament de Gan Pampols no suposa el final dels canvis que Mazón va anunciar al seu executiu. El president valencià va comunicar que crearia una conselleria d'Interior i Emergències, la qual naixeria de l'actual departament d'Interior i Justícia, encapçalat per la qüestionada Salomé Pradas. En principi, l'equip presidencial té la tasca feixuga de buscar dues persones perquè s'encarregaren d'ambdues conselleries arran de la previsible destitució de la dirigent castellonenca del PP. Tanmateix, les dificultats per trobar personal disposat a entrar-hi a un gabinet socarrat per la gestió de la dana podrien allargar el temps de recerca.
De moment, però, l'extrema dreta Vox s'ha alineat amb el PP per impedir que Pradas i la resta de consellers intervinguen a les Corts Valencianes per retre comptes de les seues actuacions envers el desastre. Els dretans, arran dels retrets rebuts per part del PSPV i de Compromís, s'han excusat en el fet que el calendari parlamentari inclou una sessió de control al cap del Govern valencià, així com que hi haurà oportunitat de preguntar i donar explicacions amb la posterior comissió d'investigació sobre la gestió de la dana.
«El PP ha tancat amb pany i forrellat la boca de Pradas. Mazón està tractant la consellera com a una mena de testimoni protegit dels fets del 29 d'octubre», ha denunciat José Muñoz, síndic dels socialistes a la cambra parlamentària valenciana. «Mazón ha d'esclarir què va fer entre les 17 i les 19:30 hores. Ella sap quantes vegades va parlar amb ell i pot respondre al fet de si no el va poder localitzar, si va donar-li indicacions i perquè no es van adoptar decisions com l'enviament de l'alerta», ha assenyalat. «És un escàndol», ha postil·lat Joan Baldoví, síndic de Compromís.
La veu dels valencianistes a la seu de la sobirania popular del País Valencià, de fet, va interpretar des del plató de La Noche 24 horas, el canal purament de telenotícies de RTVE, que «la destitució de Pradas hauria estat la més lògica, perquè és la consellera implicada». «Si no la cessada, és perquè el té agafat [en referència a Mazón] de la jaqueta», va sostenir. Per ara, Mazón resisteix havent-hi tret la seua munició més efectiva amb el nomenament d'un tinent general com a vicepresident.