El Baix Segura havia viscut les pitjors setmanes de la seua història recent. Sis persones havien perdut la vida després d'una gota freda que havia superat tots els rècords de precipitacions fins a ofegar tota una comarca sencera. Els cotxes s'amuntegaven en carrers que s'havien transformat en afluents del Segura. Escassejava el subministrament dels elements més bàsics. I les comunicacions per accedir als centres hospitalaris, entre altres indrets d'assistència mèdica, eren pràcticament inexistents. S'havien amagat a conseqüència de la virulència de l'aigua caiguda del cel.
Per restaurar la normalitat una vegada la tempesta s'havia esfumat del sud del País Valencià, la Generalitat Valenciana va mobilitzar els diferents cossos d'emergències. Hi havia bombers, agents de protecció civil, integrants de les forces de seguretat i, fins i tot, militars. Eren aquests últims, però, aquells que van reunir, segons les cròniques informatives, les aclamacions, els agraïments apassionats i les llàgrimes d'emoció dels ciutadans atrapats per la ferocitat climàtica. La Unitat Militar d'Emergències (UME), d'acord amb el relat mediàtic, havia sigut rebuda i acomiadada com a autèntics herois.
Aquest homenatge a l'UME contrasta amb els recels fonamentats que genera entre els professionals de la protecció civil i les emergències, especialment entre els bombers. La ineficàcia de les seues intervencions, el desconeixement del territori en el qual actuen, el sobredimensionament pressupostari d'una plantilla amb uns índexs de productivitat baixíssims, la recentralització de les emergències i la progressiva militarització del servei públic arran de la campanya mediàtica i política per atorgar cada vegada més parcel·les a aquests batallons de les forces armades són algunes de les crítiques dels sindicats de bombers. EL TEMPS, amb els arguments dels professionals de les emergències, retrata la cara oculta d'aquesta unitat militar.
El capritx de Zapatero
2005. El socialista José Luis Rodríguez Zapatero ha arribat fa escassament un any a la Moncloa. Una victòria del PSOE contra pronòstic que està ancorada a la promesa de retirar les tropes espanyoles de l'Iraq, les quals havien sigut enviades pel neoconservador José María Aznar. Aquesta decisió de caràcter profundament pacifista xoca amb l'impuls d'un cos castrense que tindrà com a finalitat actuar en les grans catàstrofes que assolen l'Estat espanyol. Anomenada Unitat Militar d'Emergències (UME), està deslligada dels tres exèrcits que conformen les forces armades espanyoles. Estarà adscrita directament a presidència del Govern espanyol.
«Fou una ocurrència de Zapatero que ha tingut unes conseqüències negatives respecte de la militarització de les emergències. No debades, va adoptar-se sense un debat previ, sense que hi haguera un consens social ample i reunint crítiques des d'àmbits molt diversos, com ara el PP, les mateixes forces armades o el món associatiu», explica Xosé Maria Torres, farmacèutic que va ocupar durant diversos anys la presidència de la Coordinadora Galega d'Organitzacions No Governamentals. «Per a les entitats que treballen en la protecció civil, la creació de l'UME era un autèntic oxímoron. Era incongruent crear una unitat militar per desenvolupar tasques de protecció civil», afirma.
En aquell moment, els populars, d'acord amb les opinions de diversos professors de Dret Constitucional, van oposar-se al projecte del PSOE perquè no encaixava amb les funcions que encomanava la carta magna espanyola a l'exèrcit. «Els militars només poden fer tasques de protecció civil de manera excepcional, temporal i sempre subordinats a les autoritats civils», advertia Alejandro Muñoz-Alonso, aleshores diputat conservador a la cambra espanyola. «El decret de Zapatero és irregular», afegia.
«La llei que regula les emergències a l'Estat espanyol marca que la prestació correspon als diversos cossos civils. No tenia sentit que hi participaren els militars», indica Alfons Tormo, d'Intersindical-CSC. «El desenvolupament d'aquesta unitat, a més, envaeix competències. Les emergències estan transferides a les autonomies», complementa Javi Miñano, sindicalista de CGT al consorci de bombers d'Alacant. Un argument que va avalar l'any 2008 el Tribunal Suprem. En resposta a un recurs interposat pel Govern basc del PNB, l'alt tribunal espanyol va resoldre que el protocol d'actuació de l'UME contravenia la normativa competencial. Al País Basc, mai ha intervingut aquest cos castrense.
A la polèmica sobre el desencaix administratiu i jurídic d'aquesta unitat de naturalesa militar, se suma la seua anormalitat en comparació a la resta dels estats avançats del planeta. «Excepte a França, que compta amb bases a Marsella i París, no hi ha un cas similar a la resta de països del nostre entorn», retrau Ian García, de la secció de bombers d'Intersindical al País Valencià. «A països que tenen climes més adversos i condicions meteorològiques força complicades, com ara Noruega, Suïssa o Alemanya, seria inconcebible una unitat d'aquestes característiques. La militarització de les emergències és pròpia d'estats en desenvolupament o autoritaris», censura Torres, qui recorda «els fracassos de les operacions internacionals de l'UME, com, per exemple, a Nepal l'any 2015».
Ineficient i cara
Amb 3.500 efectius, 27 mitjans aeris i 231 autobombes, l'UME compta amb cinc batallons repartits per les bases de Torrejón de Ardoz (Madrid), San Andrés de Rabanedo (Lleó), Garrapinillos (Aragó), Bétera (Camp de Túria), Sevilla i les Illes Canàries. Un model centralitzat i amb poca presència als territoris en els quals actua que és qualificat «d'ineficient» per part dels sindicats de bombers consultats. «Atesa a la seua naturalesa militar, necessiten tota la seua estructura castrense quan fan una intervenció. I això dificulta la seua operativitat. A més, estan repartits en set bases arreu de l'Estat espanyol, la qual cosa provoca que sempre arriben tard a totes les emergències. Aquest fet contrasta amb la rapidesa i la flexibilitat que tenim els bombers gràcies a la nostra implantació en totes les comarques. Tenim un sistema molt més eficient», exposa Tormo.
«A causa del seu escàs contacte amb el territori, l'UME mostra una gran inoperància en les seues actuacions. No coneixen els trets particulars de cada zona, la seua orografia i el seu clima. Acudeixen amb materials i infraestructures més avançades que les nostres, però que sovint no eren del tot efectives per al territori en el qual estan treballant», critica Víctor Rubio, excap de bombers de Navarra i exdelegat del sindicat LAB. «A Navarra, per exemple, acudien durant els primers anys amb unes mànegues que eren inapropiades per al terreny forestal. Encara que tinguen els millors materials, no val de res si no estan adaptades a les característiques de cada paisatge. No s'empren els mateixos vehicles a Extremadura que a Galícia. Són terrenys diferents», argumenta.
Un desconeixement del territori que pot determinar el futur, per exemple, d'un incendi forestal. «S'han donat casos, com a les Illes Balears, en els quals l'UME va tardar més del compte en apagar un foc perquè no estaven assabentats de les condicions orogràfiques dels terrenys», censura García. «Quan coneixes les característiques de la zona en la qual actues, el foc ho té més complicat. En la gestió de les emergències, és importantíssima la prevenció. Si neteges bé els boscos i prens les mesures adequades, els incendis seran menys freqüents o de menor intensitat. No debades, tindràs les eines necessàries per apagar-los aviat. El mateix amb les inundacions si canalitzes les rieres correctament. Els bombers participem d'aquestes tasques de prevenció, xafem el terreny. L'UME, en canvi, no ho fa», compara Marc Ferrer, del col·lectiuBombers per la República.
Malgrat actuar només en circumstàncies d'emergència extrema i restar en les casernes militars sense realitzar tasques de manteniment dels boscos, l'UME gaudeix d'un pressupost extraordinari. «Des de la seua creació, ha rebut inversions milionàries en equipament. De fet, té un cost de 150 milions d'euros anuals. Una quantitat sobredimensionada si ens atenim als seus índexs de productivitat. Si un bomber efectua 18 intervencions a l'any, cada membre de l'UME només en fa 0,0084 en el mateix període. Encara més, si ho mesurem en el seu conjunt, surt una mitjana de 30 intervencions per any. És un autèntic disbarat», apunta Torres.
Oriol Salvador, representant de Comissions Obreres al Consorci de Bombers de Barcelona, ho ratifica: «Si agafes el pressupost de l'UME i ho divideixes per les intervencions que realitzen a l'any, la xifra que surt per cada actuació és astronòmica». Tant que l'any 2018, amb 29 intervencions realitzades, cada sortida de l'UME va costar cinc milions d'euros. L'any anterior cada operació de la unitat militar va suposar una despesa de dos milions d'euros a les arques espanyoles, tot i registrar el màxim d'actuacions des de la seua existència: 72. «La despesa és desproporcionada si recordem que els bombers amb uns mitjans sovint precaris treballem dia a dia l'emergència en tasques de prevenció mentre l'UME solament es mobilitza en casos determinats», remarca. «L'existència de l'UME és malbaratar recursos», reforça Garcia.
«L'UME és totalment innecessària. O, si més no, tal com està estructurada actualment. Mentre nosaltres tenim els camions més vells, segons va detallar un informe de la Generalitat Valenciana, aquesta unitat compta amb un material i una flota d'última generació. L'UME es justifica gràcies a la precarietat que patim els bombers arreu d'Espanya», denuncia Toni Aroca, del Sindicat Professional de Policies Locals i Bombers. «Amb el pressupost que té el batalló instal·lat a la base de Bétera, podries equipar amb els últims materials els diferents cossos de bombers de la Comunitat Valenciana, així com els de Múrcia», assegura. «En cas que no hi haguera suficients efectius per a les grans emergències, sempre es pot mobilitzar als bombers de territoris com passava abans», complementa Salvador.
Una amenaça recentralitzadora
La tendència, però, és la contrària. Bona part dels governs autonòmics, com ara Catalunya, han optat per signar convenis de col·laboració amb l'UME. El País Valencià, amb la consellera Gabriela Bravo al capdavant, ha inclòs la unitat militar en l'elaboració del pròxim pla de protecció civil després de prorrogar durant quatre anys més l'acord impulsat pel PP. Les Illes Balears tampoc no s'han quedat enrere. La presidenta socialista Francina Armengolvan demanar la instal·lació d'una base permanent a l'arxipèlag. Una petició avalada al parlament balear amb els sufragis de la dreta. Podem s'hi va abstenir i Més per Mallorca va votar-hi en contra. Només el quadripartit que va dirigir Navarra -en el qual EH Bildu tenia un pes rellevant en el departament d'Interior- la passada legislatura va congelar els acords amb l'UME. Tota una rara avis.
En l'extrem oposat, de fet, s'ubica Andalusia, governada per un pacte PP-Ciutadans amb el suport de l'extrema dreta. La Junta s'ha col·locat a l'avantguarda de la col·laboració amb l'UME després d'incorporar el batalló castrense de Sevilla al 112. «Com no els costa ni un euro i s'ha creat una imatge absolutament tendenciosa sobre les bondats de l'UME, els polítics reclamen la presència dels militars cada vegada que hi ha una emergència. D'aquesta manera, i independentment dels resultats, la presència de l'UME silencia qualsevol dubte de l'operatiu i tranquil·litza els ciutadans», assenyala Aroca. «És per això, entre altres factors, que l'UME guanya terreny», apunta. I alerta: «Els polítics han trobat un salvavides que els immunitza dels problemes que puguen tenir els serveis d'emergència per la precarietat reiterada de les seues condicions».
«Amb la potenciació de l'UME, s'està obrint una porta perillosa: mentre es manté la precarietat i les retallades als diferents cossos de bombers, s'atorguen més espais de competència a l'UME. S'està produint una recentralització gradual de les emergències. La inclusió dels militars al servei del 112 obri de manera progressiva la porta al desmantellament del servei de bombers. L'amenaça de la militarització hi és real», ressalta Garcia. «Pot ser la solució més còmoda per als governants. També pot beneficiar a les empreses proveïdores de l'UME, la qual renova els seus equipaments anualment. Però els ciutadans surten perjudicats per la seua menor eficiència», lamenta.
«L'Estat espanyol està introduint en un servei públic a militars que estan de manera temporal, ja que quan compleixen 45 anys els fan fora de les forces armades, i que per la naturalesa del cos no tenen sindicats, ni poden protestar per les seues condicions laborals. És a dir, s'han d'empassar i complir totes les ordes. Això és molt perillós. Cal recordar que amb el procés, l'Estat ha amagat amb aquest pla B en cas que creguen que els bombers catalans no estiguen fent correctament la seua feina», adverteix Salvador. «Els bombers som un col·lectiu incòmode, ja que, per exemple, ens neguem a fer desnonaments», recorda Garcia.
Blanquejar l'exèrcit
Una operació, segons l'excap de bombers de Navarra, «de precarització del servei pels baixíssims sous que cobren els soldats de l'UME», la qual està acompanyada «d'una gran campanya mediàtica a favor d'aquesta institució». «Amb l'objectiu de rentar la imatge de l'exèrcit, s'ha orquestrat una promoció desproporcionada de l'UME als mitjans de comunicació, especialment a la televisió. Aquesta unitat, de fet, compta amb càmeres i periodistes que destaquen el seu treball, malgrat xocar amb la realitat de quan han actuat a Navarra. Sovint es limitaven a fer guàrdia en el seu campament sense quasi desplegar les mànegues en els incendis», narra Rubio. «Mentre els bombers som els primers i els últims que marxem de les emergències, l'UME ve a meitat i marxa a meitat», ratifica Aroca. «Són pura publicitat. Nosaltres, en canvi, ens dediquem a treballar per solucionar els problemes de la gent en les emergències», insisteix Miñano.
«L'UME s'ha creat per blanquejar la imatge retrògrada de l'exèrcit, així per precaritzar i militaritzar progressivament el servei de bombers», denúncia Ferrer. «Gràcies a la ingent promoció mediàtica del cos militar, la ciutadania ha acabat tenint una bona imatge de l'UME. Això dificulta qualsevol crítica que llencem contra l'UME, tal com vam fer en els darrers incendis a Catalunya. Qualsevol retret genera incomprensió a la ciutadania. Juguen amb la desesperació de la gent per consolidar i promocionar aquest model», rebla. L'UME convertida en el cavall de Troia per militaritzar un servei públic i de naturalesa civil com les emergències.