A mitjan vesprada d'aquella tràgica jornada del 29 d'octubre, l'aigua torrencial ja provocava pànic. Xiva, a la Foia de Bunyol, s'havia convertit en un oceà; la Ribera Alta havia estat testimoni dels primers rescats, i el barranc del Poio havia negat els carrers de Picanya, Paiporta, Sedaví, Benetússer, Alfafar o Catarroja, a l'Horta Sud. La dana ja estava exhibint els seus efectes devastadors, provocant unes avingudes d'aigua que causarien dos centenars de morts, dues desenes de desapareguts i arrasarien amb els projectes vitals de milers i milers de persones.
Quan encara quedaven poc menys de tres quarts perquè la Generalitat Valenciana del PP enviara una alerta que va arribar al tard als seus destinataris, ja amb l'aigua al coll, la major part del servei dels bombers forestals, el principal cos d'emergència de l'administració valenciana, va acabar el seu torn com si es tractara d'una jornada quotidiana. «Una part immensa del servei va marxar a casa quan va acabar a les 19:30. A pesar de la situació meteorològica, no se'ns va retenir per atendre una emergència que ja s'estava produint i se'ns va dir que ja havíem acabat la nostra jornada laboral», retrau Toni Aroca, portaveu del Sindicat Professional de Policies Locals i Bombers (SPPLB).
Els bombers forestals, a través de les seccions sindicals de CGT, SPPLB, UGT, CCOO, EEMAD i CSIF, denuncien la seua infrautilització durant un temporal que ha deixat una de les pitjors catàstrofes de la història recent del País Valencià. «Les mobilitzacions van ser mínimes quan comptem amb 56 unitats repartides homogèniament arreu del territori valencià i disposem de sis unitats helitransportades. Hi havia bombers que haurien pogut estar des del primer minut, donant resposta a l'emergència, però no es va fer», lamenta Ferran Edo, representant de la CGT.
«Un dia normal»
Encara que els bombers forestals són considerats com a una de les unitats bàsiques d'intervenció, segons estableix el Pla Especial de Risc d'Inundacions de la Generalitat Valenciana, actualitzat l'any 2021, la seua participació va ser minsa durant la dana i en els primers compassos de gestió de la tragèdia. «En els primers dos dies, ens van infrautilitzar fins al punt que va ser com un dia normal. La central de bombers de cada província, de les quals depenem, ens va dir que ens retirarem a les nostres cases com si es tractara d'una jornada més», censura Antonio Criado, de CCOO. «No es va actuar amb diligència, va menysprear-se un servei fonamental de la Generalitat Valenciana i el president Carlos Mazón va mirar cap a un altre costat», sosté.
«A partir del dimecres a la nit, van començar a mobilitzar-nos, encara que fins dijous i divendres no van decidir desplegar el comboi a la seua màxima potència. No s'ha actuat en diligència. Només ens van desplegar quan es va adonar de la magnitud de la catàstrofe. No en van tenir ni idea de la dimensió de la tragèdia fins que no es va explotar a la cara», narra Aroca, que considera l'encara consellera d'Interior i Justícia, la popular Salomé Pradas, «una incompetent». «És increïble que en una situació d'aquestes característiques no se'ns retinga a les casernes», ressalta.
De fet, els primers bombers forestals a actuar, pels volts del migdia del dimecres 30 d'octubre, ho van fer com a voluntaris i per haver-se quedat atrapats intentant tornar a casa. «Gràcies als bombers que van quedar-se a mig camí de tornar a la seua llar, vam comptar amb gent operativa per a l'endemà. Els bombers forestals que vam intervenir el dimecres ho fèiem com a voluntaris, adherint-se a una altra unitat o presentant-se a la zona del sinistre i posant-se a disposició del comandament de torn», relata. «No s'ha actuat correctament ni en la fase de prevenció, ni tampoc en la d'intervenció. És surrealista que la gent s'estiguera ofegant i nosaltres sense mobilitzar», apunta.
La tardança a mobilitzar els bombers forestals va provocar que els cossos d'emergència, per exemple, perderen capacitat per extraure aigua. «Ens han infrautilitzat quan nosaltres podem fer qualsevol tasca d'emergència. El cos té 40 autobombes que s'haurien pogut emprar des del primer moment per a treure aigua. No té cap sentit que ens mobilitzaren de manera sistemàtica a partir del divendres 1 de novembre», il·lustra Criado. «Es va cridar als companys andalusos quan encara no ens havien desplegat a nosaltres. Ha estat surrealista. Ara bé, la gestió dels cossos d'emergència que venien d'altres territoris també ha estat pèssima. Hi ha bombers d'Andalusia que van estar aturats durant tres dies a l'heliport de Mutxamel sense que se'ls adjudicara cap tasca», arredoneix.
«Era frustrant estar veient la dana per la televisió i que no et mobilitzaren», critica Vicent Castillo, bomber forestal a les comarques del nord del País Valencià i d'UGT. «A les comarques de València, hi ha 26 unitats de bombers forestals. Amb prou feines, se'n van mobilitzar menys de vuit durant els primers moments de gestió del desastre. La preemergència va ser ridícula. Quan hi ha risc de nevades, està tot preparat i, fins i tot, hi ha mobilitzacions abans. Amb la dana, no hi ha hagut cap mena de prevenció, ni tampoc de preparació», contraposa Edo.
Supeditats a les diputacions
La dana, segons denuncien els bombers forestals, ha exhibit la «irracionalitat» de l'actual protocol al qual estan sotmesos. Tot i ser un cos autonòmic, els treballadors contra les emergències de la Generalitat Valenciana depenen dels consorcis provincials. Són aquests organismes, gestionats per les diputacions, els encarregats de decidir o no si es mobilitzen els seus recursos. «Som com jugadors cedits», expressa Castillo. «Enfront de les emergències, el consorci és qui determina qui actua i qui no ho fa. Un procediment que alenteix la nostra intervenció», adverteix.
«Des de fa temps, la Generalitat Valenciana ha practicat la deixadesa de funcions. Fa trenta anys que va concedir l'encomana de la gestió dels bombers forestals als consorcis. En aquestes tres dècades, la Generalitat Valenciana ha tingut temps per dotar de mitjans, estructura i, especialment, autonomia als bombers forestals. No ho ha fet per les pressions dels consorcis provincials», explica Criado. «No és un problema d'aquesta dana, sinó que també passa amb els incendis. Que estiguem encomanats als consorcis provincials provoca un bloqueig en la canalització de l'operativitat i de l'organització. Hauríem de dependre directament de l'Agència Valenciana de Seguretat i de Resposta a les Emergències i al 112», esgrimeix Aroca.
Aquesta supeditació als consorcis provincials crea disfuncionalitats. «Hi ha conductes poc lògiques. Jo treballe al parc d'Eslida, a la Serra d'Espadà, i sovint veig passar als bombers de Nul·les quan el temps de resposta nostre és més reduït. Els consorcis prioritzen la mobilització dels seus mitjans a pesar que estiguen més lluny de l'emergència», assenyala Castillo. «Els consorcis provincials actuen guiats pel corporativisme. Primer, mobilitzen els seus bombers i, posteriorment, els forestals que tenen assignats. I ho fan encara que nosaltres puguem estar més prop a l'emergència», reforça amb resignació i empipament Aroca.
L'UVE, les tisores i un cos únic
A l'anterior etapa botànic i sota el paraigua de la suprimida Unitat Valenciana d'Emergències (UVE), va intentar-se que els bombers forestals deixaren la seua assignació als consorcis provincials i depengueren de l'Agència Valenciana de Seguretat i de Resposta a les Emergències i al 112. El govern valencià del PP, encapçalat per Carlos Mazón, va eliminar aquesta unitat sota el pretext de ser «un xiringuito». «El projecte de l'UVE pretenia corregir la disfuncionalitat d'estar supeditats als consorcis provincials i se'ns vinculava al 112 i a l'estructura autonòmica d'emergències», contextualitza Aroca.
«Nosaltres defensàvem l'UVE perquè ens proporcionava formació, infraestructura, mitjans, els nostres propis comandaments i la capacitat d'automobilitzar-nos contra l'emergència, però Mazón va entendre que era un xiringuito. Va suprimir-lo amb el suport dels consorcis provincials, que van actuar-hi per absolut corporativisme», argumenta Criado. «Amb l'UVE, hauríem guanyat en coordinació i agilitat», comparteix diagnòstic Edo. «Van excusar-se en el fet que, a parer seu, era un xiringuito, però ningú ha posat el focus en la utilització dels diners als consorcis provincials», anota.
L'oposició progressista, a més, va acusar el Consell d'haver efectuat una retallada de 14 milions d'euros en el capítol de la prevenció i l'extinció d'incendis. «Amb els 14 milions que es van sostreure del pressupost, hauríem disposat de més recursos i de personal més preparat per a combatre les emergències. L'eliminació de l'UVE i aquesta tisorada ens han fet perdre dos anys meravellosos per dotar de millors equips als bombers forestals, ja que, a través d'una eina amb nom diferent, faran un projecte a l'estil de l'UVE. En aquests moments, hi ha companys sense l'equip de protecció pertinent per combatre el foc o les emergències meteorològiques», analitza, així com reivindica «un tercer torn per cobrir adequadament les emergències».
El Govern del Botànic, amb el socialista José María Àngel com a responsable de les emergències, va fer el primer pas per coordinar l'actual maremàgnum de cossos d'emergències al País Valencià i, de retruc, erosionar progressivament els regnes de taifes provincials. Es tractava, segons va contar EL TEMPS, de l'espurna per crear un cos únic de bombers, al més pur estil de Catalunya. «Caldria caminar cap a un model com el català, amb un sol cos de bombers. És molt més eficient i operatiu», defensa Castillo. De moment, però, impera el comandament provincial sobre uns bombers autonòmics infrautilitzats en temps d'emergències agreujades per l'impacte del canvi climàtic.