La porta de les Corts Valencianes s'havia convertit en un espai de protesta. D'ençà de l'entrada del popular Carlos Mazón a la Palau de la Generalitat Valenciana, les mobilitzacions per les retallades lingüístiques, les vagues educatives, les reivindicacions feministes o les demandes d'internalització d'hospitals públics havien ressonat a tocar de l'hemicicle. Mazón, però, no s'enfrontava a una jornada quotidiana amb protestes al carrer. No, encarava una data encerclada en roig al calendari de la seua carrera política.
El president de la Generalitat Valenciana estava acorralat per la seua gestió de la dana que havia devastat l'Horta sud, la Ribera Alta i la Plana d'Utiel-Requena. El Madrid mediàtic havia centrat el focus en la seua figura, la massiva manifestació del cap de setmana passat evidenciava el malestar social i políticament l'oposició progressista havia demanat el seu adeu. El baró valencià, tanmateix, no es rendia, així com romania resilient envers les veus al PP que el donaven per esmorteït. Mazón tractava de renéixer i havia escollit aquest divendres per a fer-ho amb una compareixença per retre comptes d'una gestió de la gran riuada i barrancada del 2024 que ha estat marcadament polèmica.
Les paraules «dol i record a les víctimes mortals i les persones desaparegudes de la pitjor riuada des de 1962 [en referència a les ocorregudes al Vallès Occidental]» eren el tret de sortida. «Vull destacar la valentia i el consol que van mostrar els monarques Felip VI i Letícia, estant al costat d'aquells que ho havien perdut tot», expressava. I llençava «un agraïment especial als milers de voluntaris pel seu compromís i la seua fraternitat». «Mai ho oblidarem», accentuava.
«La magnitud de la tragèdia marca un abans i un després a les nostres vides. Res tornarà a ser igual», reconeixia per demanar, malgrat la seua polèmica gestió i haver carregat contra la Confederació Hidrogràfica del Xúquer a la seua intervenció, «altura de mires a totes les administracions de l'Estat». «Donem el millor de les nostres capacitats i els nostres recursos davant de la pitjor catàstrofe de la nostra història recent, comparable a un escenari bèl·lic. El poble valencià tornarà a posar-se dret», insuflava, al temps, que reconeixia que «aquesta terrible experiència marcarà a les pròximes generacions». «N'aprendrem», confiava.
Abans d'emprendre el relat d'una cronologia singular dels esdeveniments, manifestava que «no s'aprèn del passat sense saber el que va ocórrer» i prometia l'impuls d'una comissió d'investigació a les Corts Valencianes que analitze «amb llums i taquígrafs la resposta a la pitjor tragèdia», la qual, segons recalcava en diverses ocasions, «va sobrepassar totes les previsions i va superar tots els nostres sistemes de prevenció d'ençà de la pantanada de Tous», malgrat els dubtes dels consistoris sobre si el Consell va aplicar els protocols correctament i a màxima potència. Mazón s'escudava en la impredictibilitat de la catàstrofe i ho argumentava al·ludint que les previsions meteorològiques d'aquell dia no indicaven un desastre d'aquesta magnitud terrorífica.
En un moviment per intentar mostrar autocrítica, sostenia: «No negaré errades per temor a tenir desgast polític». Tanmateix, es rebel·lava contra «les insídies i les mitges veritats» que, teòricament, s'haurien llençat sobre la gestió que la Generalitat Valenciana ha efectuat d'aquesta crisi. De fet, censurava «la imposició d'uns versiones interessades que han agregat tenebres a unes jornades massa obscures». «Que no siga una lluita de relats», demanava per intentar marcar quina va ser la cronologia d'aquella jornada de Halloween anticipat.
«La riuada ha danyat la imatge dels poders públics per a protegir-los», admetia envers el malestar dels ciutadans de les comarques afectades, que s'han sentit abandonats per les administracions. «Tots els actors implicats en l'emergència comptaven amb prou informació per a aplicar uns protocols de prevenció que havien funcionat en situacions remotament paregudes», afirmava, encara que reconeixia que «el sistema no ha funcionat», que «els protocols s'han vist superats». «He rebut les crítiques i lluny de rebutjar-les, les agafe per a millorar. Revisarem tots els protocols d'actuació. Avaluarem els recursos i crearem un sistema per afrontar qualsevol crisi», deia com autoesmena.
Amb aquest propòsit, es comprometia: «No eludiré cap responsabilitat. Alguns es parapetaran en una trinxera de normes competencials. No serè jo, ni tampoc el Consell que presidisc. No hem de descarregar la responsabilitat sobre els altres», insistia, a pesar que en la seua narració dels fets, assenyalava la Confederació Hidrogràfica del Xúquer pels suposats dèficits de transmissió de la informació dels cabdals del barranc del Poio al Centre de Coordinació i Prevenció d'Emergències de la Generalitat Valenciana. «La resposta no va ser el més eficaç possible. En nom de la Generalitat Valenciana, demane disculpes», expressava.
Una cronologia amb omissions
Mazón expel·lia un torrent de dades per mostrar que la tragèdia no era previsible i era un fenomen excepcional, mai vist fins al moment: «el riu Magre va multiplicar per 87 el seu cabal i va superar les previsions de l'AEMET»; «en dues hores, una rambla seca va convertir-se en un monstre que multiplicava per cinc el cabal de l'Ebre i va arribar al nivell mitjà del Nil, del qual es va tenir coneixement quan ja era massa tard»; «la pressa de Xera va situar-se en una capacitat del 103%»; «va haver-hi fins a vuit tornats, que van afectar poblacions com ara Benifaió, Catadau, Alginet o Toris». «No és el mateix un episodi de pluges torrencials que la monstruosa barrancada, que va superar les pitjors previsions de l'AEMET», incidia.
El comandant en cap de la Generalitat Valenciana exposava les previsions de l'AEMET i les alertes emeses per part del servei d'emergències valencià durant els dos dies previs al tràgic dimarts 29 d'octubre. D'aquella jornada, relatava com les previsions meteorològiques pronosticaven «una probabilitat de pluja del 60% i un màxim de precipitació de 180 metres cúbics durant 12 hores», així com que «l'alerta roja per les pluges es mantenia fins a les 18.00 hores». «A les 9:30, es produeix una reunió a la delegació del Govern d'Espanya sense que se cite a la Generalitat Valenciana», disparava, tot i ser una trobada interna, contra l'executiu espanyol del socialista Pedro Sánchez .
«La delegada del Govern d'Espanya, Pilar Bernabé, va dir que les pluges es mantindrien fins a les sis de la vesprada i que més tard marxarien cap al nord», recordava per evidenciar que va dir el mateix missatge que ell va transmetre. «Va retirar-se de les xarxes perquè era una informació confusa, que havia quedat obsoleta, però va ser un error», explicava per què el vídeo que assenyalava la seua presumpta manca de previsió va ser eliminat en fer-se viral.
En la seua explicació aparentment detallada, però, obviava el seu dinar privat per oferir la direcció de la radiotelevisió pública valenciana À Punt mentre la dana ja colpejava el territori valencià, ni perquè va estar desconnectat durant hores amb la comarca de la Plana d'Utiel-Requena en pànic per les precipitacions i els desbordaments. «Vaig mantenir la meua agenda i quan vaig ser advertit del possible col·lapse de la presa de Forata, vaig dirigir-me al CECOPI [l'òrgan de coordinació de les emergències]. No vaig endarrerir ningú per què ja estava posat al dia», descarregava.
Si del desbordament del riu Magre, afluent del Xúquer, confessava que «la informació de la qual es disposava era puntual», de l'avinguda del barranc del Poio retreia que era «fragmentada, inexacta i tardana». «Emergències de la Generalitat Valenciana va activar l'alerta hidrològica i va avisar als municipis per on transita el barranc del Poio. No obstant això, des de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer es van enviar tres correus que indicaven un descens del cabdal del barranc del Poio», esgrimia per assenyalar l'organisme dependent del Ministeri de Transició Ecològica per «l'apagada informativa» fins que va enviar-se un correu electrònic a les 18:43, quan el cabal del barranc era de més 1.600 metres cúbics per segon. «A les 18:33, la rambla ja s'havia desbordat», es queixava quan l'òrgan fluvial va enviar quatre correus en aquest període de temps alertant-ne.
«Es tractava de 54 voltes el cabal a màxima capacitat del Tajo-Segura i de tres vegades l'Ebre. Eren 1,7 milions de litres per segon. Crida molt l'atenció que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no diguera res quan estava al CECOPI, que enviara només un correu i que no emetera cap telefonada. En cap moment, va informar que el cabal havia ascendit d'una manera tan brusca», traslladava el focus cap a l'actuació de l'òrgan estatal. La falta d'una gravació de la reunió abona el terreny al xoc de versions.
Mazón va sostenir que quan va rebre un avís del secretari d'Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, sobre un risc de col·lapse de la presa de Forata, van enviar l'alerta telefònica a la població. «Segons la normativa sectorial, només es pot emprar en perills de trencament d'una presa o de risc d'activitat química», llençava quan ha enviat avisos del sistema Es-Alert sense aquestes condicions en els últims dies. Aemet, per contra, indica que el perill de ruptura va tractar-se al CECOPI les 17:30, és a dir, quan el cap del Consell encara estava al seu dinar privat. Encara més, des del Ministeri de Transició Ecològica, s'afirma que arran dels dubtes sobre l'alerta, el representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va avisar als pobles de la possibilitat d'aquest escenari terrorífic.
Un nou Consell per resistir
Si amb la seua cronologia singular intentava situar les llums sobre l'actuació de la Conferència Hidrogràfica del Xúquer —sense explicar per què no va enviar el sistema d'alerta abans quan estava «informat puntualment» per part de l'organisme estatal de les inundacions a la Ribera Alta—, Mazón ha intentat girar el full cap a la reconstrucció. «Ja s'han atorgat ajudes per valor de 2,4 milions d'euros. Unes ajudes que ja s'ha cobrat», ha remarcat amb l'objectiu de canviar el pas del temps polític i obrir una etapa centrada en la recuperació de la zona devastada per la dana. O dit d'una altra manera: fer un moviment perquè escampe el temporal polític que l'assetja.
El detall de les mesures de reactivació econòmica s'han combinat amb l'anunci d'una remodelació al Consell, un moment que ha estat particularment complicat al rostre de la conselleria d'Interior i Justícia, la popular Salomé Pradas. El cap del Consell comunicava la creació d'una vicepresidència per «encarar la recuperació econòmica» que ostentarà previsiblement competències en matèria d'impuls empresarial i industrial, així com liderarà una comissió de reconstrucció en la qual estaran presents tots els membres del Govern valencià. El disseny sorprèn perquè, d'entrada, sembla que Mazón no serà qui ho encapçale, sinó la persona que assumisca aquesta nova vicepresidència.
A la renovació de protocols, se suma un altre canvi en l'estructura per sostenir la recuperació i transmetre una imatge d'haver après la lliçó d'una dana de conseqüències demolidores: la separació de l'actual conselleria d'Interior i Justícia. Segons l'estructura exposada pel comandant en cap de l'executiu valencià, l'àrea d'Interior i Emergències tindrà rang de conselleria pròpia. Ara bé, no aprofundia en la reorganització de les competències a un nou Consell per resistir la dana política.
El fantasma de Francisco Camps
La primera prova de foc que afrontava Mazón era l'actitud de l'extrema dreta Vox, un dels seus socis indispensables i amb un comportament dependent dels interessos del líder estatals dels ultradretans, Santiago Abascal, d'ençà de la ruptura governamental d'estiu passat. «No s'ha gestionat bé. La gent s'ha sentit desemparada, amb ràbia i incomprensió per tanta incompetència», criticava l'ultracatòlic José María Llanos, síndic de Vox a les Corts Valencianes, qui treia la seua vena contrària a l'autogovern valencià: «L'estat autonòmic s'ha demostrat fallit, col·lapsat i inútil». «Sánchez ha abandonat als valencians», activava un torrent d'acusacions de «criminals» a diferents ministres, com ara Fernando Grande-Marlaska, Margarita Robles o Teresa Ribera.
«On estava vostè? Com podia estar de dinar quan Utiel i Xiva estaven inundats, mentre a la Ribera Alta s'havien produït rescats i els valencians s'enfrontaven a la pitjor catàstrofe, i al CECOPI es debatia un confinament per salvar-se», arrancava de manera contundent Joan Baldoví, veu de Compromís a les Corts Valencianes, qui continuava formulant preguntes: «Per què el seu govern va tardar tant a avisar quan hi havia perill de mort?». «No continue enfangant la veritat de la seua irresponsabilitat», demanava al cap del Consell.
El síndic valencianista, seré, dur i afectat, prosseguia en assenyalar Mazón: «Quantes morts eren evitables? Moltes ho eren si vostè i el seu govern no haguera sigut tan negligent i tan incompetent, si haguera arribat un avís a temps perquè la gent no anara a treballar o a buscar el cotxe». «Mai podrem recuperar les vides que vostès tenien l'obligació de protegir. Vostè ha fallat a la gent quan més els necessitava», censurava com a preludi per demanar «la seua dimissió immediata». «No estava on tocava. Va arribar dues hores tard al comitè de crisi perquè estava al reservat d'un restaurant. Quan ja era massa tard. L'alerta va sonar quan milers de valencians tenien l'aigua al coll. Vostè ha dimitit de president, de la responsabilitat de protegir a la gent», rabiava.
«Quantes persones podrien haver trobat amb vida si des del primer moment s'hagueren pogut canalitzar tots els recursos? Vostè no ha parat de demostrar la seua negligència, la seua incompetència i les seues mentides. Per què no ha declarat l'emergència catastròfica? Per què està pensant més en la seua causa judicial. El seu discurs no li l'han escrit els seus assessors, sinó els seus advocats», interpretava sobre els possibles problemes als tribunals que pot tenir Mazón i membres del seu Consell.
El moment més tens i dur, amb un silenci sepulcral a la cambra, el protagonitzava el dirigent de Compromís des de la trona: «Vostè pot dormir a les nits? Es pot mirar a l'espill? Pot mirar a la cara alguna persona que ha perdut un familiar?». «Vostè ja ha deixat de ser el nostre president», sentenciava. «Vostè és el responsable dels fets que han ocorregut. Va dir que encapçalava el govern dels millors i liderava una coalició negacionista del canvi climàtic, del qual, per cert, no ha parlat en el seu discurs», prenia el relleu José Muñoz, síndic del PSPV a les Corts Valencianes.
«Va entregar als negacionistes les tasques d'emergències i va eliminar el projecte de la Unitat Valenciana d'Emergències [un cos creat per l'expresident de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig]. Va retallar 14 milions d'euros del pressupost de la prevenció de les emergències», refrescava com a introducció, abans de denunciar «l'opacitat» del gabinet del PP. «Va estar apagat durant la tragèdia més gran dels valencians», recriminava sobre quan estava en un dinar per oferir la comandància de la radiotelevisió pública a la periodista murera Maribel Vilaplana.
L'ombra de l'accident del metro de València, on la formació de la gavina va intentar comprar el silenci de les famílies dels 43 morts i els 47 ferits, sobrevolava el ple: «En aquesta ocasió, no tenen un maquinista per a tirar-li la culpa». «El seu maquinista és la Conferència Hidrogràfica del Xúquer», acusava. I avisava al comandant en cap de la Generalitat Valenciana: «Si vostè cessa a la seua consellera d'Interior i de Justícia, el primer que ha de marxar és vostè. És fonamental que la ciutadania isca en ànim renovat. Vostè ha generat inseguretat i por. Li demanem que se'n vaja».
Els socialistes valencians, que ja van anunciar que donarien suport als pressupostos de la reconstrucció de la Generalitat Valenciana de Mazón, feien una oferta al cap del Consell: «Nomenen un presidit tècnic i de transició, i tindran tots els vots a favor dels socialistes». La manca d'acceptació d'aquesta proposta, enfortia el to el síndic socialdemòcrata: «No assumeix cap responsabilitat. Ha centrifugat les culpes al seu propi Consell i ha demostrat que no està a l'altura de les circumstàncies». «Ningú li ha dit al seu entorn que la seua carrera política està esgotada. No acabe com Camps», comparava per assimilar el moment de pressió que viu Mazón a l'acorralament que va experimentar l'expresident Camps per la seua presumpta implicació a la trama Gürtel.
«S'ha acabat el fet de ser el president del TikTok. S'ha acabat el fet de ser el president de les bromes a les xarxes socials», atacava sobre l'estratègia digital d'apropament a la ciutadania que ha exhibit el cap del Consell fins a la catàstrofe de l'Horta Sud, la Ribera Alta i la Plana d'Utiel-Requena. Era un avís del canvi d'etapa política al País Valencià.
Mazón justificava l'eliminació de la Unitat Valenciana d'Emergències per ser un òrgan «fictici» i criticat pels bombers la totalitat dels bombers quan la queixa només provenia dels consorcis provincials. I deixava una frase que mostrava una incerta i dubtosa assumpció d'errors a futur: «Si no soc capaç de liderar la recuperació, assumiré la meua responsabilitat política i no optaré a la reelecció».
Unes paraules que evidencien la delicadíssima situació d'un president que s'ha defensat «de les mentides i la desinformació patides» —com algunes llençades sobre el seguiment dels cabals del barranc del Poio o les recomanacions sobre l'aigua potable— i exhibia les seues ganes de prosseguir amb la seua actitud d'apropament a l'extrema dreta Vox. «De cap manera, els exclouré. Mai ho faria», es dirigia a la bancada ultradretana per trobar complicitats, per assegurar-se els sufragis dels diputats ultraconservadors als seus pressupostos i per continuar amb la legislatura. Una tasca feixuga acumulant a la seua esquena la pressió del carrer, els dubtes de Gènova i, especialment, el focus del Madrid mediàtic.