—Com està contribuint el Col·legi Oficial de Treball Social en la dana?
—Aquesta és una catàstrofe que requereix molta intervenció social i atenció per part de l'administració perquè l'afectació sobre la població és enorme. Això era tan evident que pensàvem que l'administració posaria en marxa un pla específic i d'ampli abast. Com que això no passava, vam decidir posar-nos en marxa, com a Col·legi de Treball Social.
Vam fer una crida a les nostres associades i associats per veure qui volia anar com a voluntari. Vint-i-quatre hores després de fer la crida teníem 815 candidats. El Col·legi va organitzar equips d'intervenció que actuen sota l'autorització de les autoritats municipals, i alhora coordinant-se directament amb els equips de serveis socials dels municipis afectats. En total, han participat, de forma totalment voluntària, més de 420 persones.
El que han trobat aquestes professionals són companyes desbordades i molta població en estat de xoc, en unes situacions duríssimes. Gent que no té medicaments, persones que no poden eixir de casa, que s'han quedat sense res, que no tenen on quedar-se... És una situació duríssima.
—Quina ha estat la resposta de la Conselleria de Serveis Socials, que dirigeix Susana Camarero?
—Setze dies després de la dana es pot dir que la resposta és insuficient. No pot ser que la tasca de reforç dels serveis socials ja existents l'estiguem fent nosaltres des del voluntariat. No va ser fins deu dies després de la dana que la Conselleria ens va convocar a una reunió per plantejar com donar resposta a la situació. En la reunió, ens van plantejar la creació d'un sistema d' "agermanaments" entre municipis, com una estratègia inicial. Això pot ser una resposta transitòria, però la resposta de llarg termini ha de basar-se en convenis de col·laboració específics i contractacions que reforcen els equips d'atenció primària bàsica. És indispensable que hi haja gent professional i capacitada sobre el terreny.
"En la gestió d'aquesta crisi, la Generalitat és inoperant, inepta, incapaç i inhumana"
A hores d'ara les treballadores socials estan desesperades perquè, tot i estar molt orgulloses de la feina que fan els voluntaris, necessiten ajuda estructural immediata. Ara li estan tirant hores i més hores, tantes que estem convençuts que necessitaran suport psicosocial.
La situació és dramàtica. Hi ha campaments de refugiats que tenen més recursos que els que es pot oferir als pobles afectats per la dana. Això és inacceptable. Allò lògic seria que la Conselleria competent actuara d'acord amb la gravetat de la situació, tot implementant una resposta integral contundent que no acabem de vore de moment.
—Però segons totes les administracions, s'estan habilitant recursos i ajudes per atendre a la població.
—Sí, s'estan habilitant ajudes i oficines de gestió d'aquestes, però poc més. S'han obert, a banda, dos o tres albergs per acollir famílies afectades, però això no és suficient. Si ara mateix, per la situació sobrevinguda, intentes ingressar un familiar en una residència, et posen en llista d'espera. Aquesta no pot ser la resposta en una zona catastròfica! El qui de la qüestió és que no s'estan generat recursos nous, sinó que es rendibilitzen els existents, que ja eren insuficient per donar resposta a la demanda habitual. Tot això està provocant un impacte negatiu sobre la resta de la població i està saturant els recursos personals i institucionals existents.
La gent s'hi està deixant la pell. Hi ha persones que han treballat durant cada dia de la setmana entre 12 i 14 hores. Tenim una companya que es va haver d'enfilar sobre tres cotxes amuntegats per entregar el menjar a una senyora. Això és humanament insuportable!
L'administració autonòmica, que és qui té les competències en aquesta matèria, ni està ni se li espera. No s'ha estat a l'altura de l'emergència social que vivim. Com és possible que l'administració autonòmica ni tan sols haja telefonat a les companyes que treballen sobre el terreny? La Generalitat, en la gestió d'aquesta crisi, és inoperant i incapaç de fer front a la dimensió social de la catàstrofe. Si i les coses continuen com fins ara, açò serà un nou Katrina.
—Què vol dir?
—Després del Katrina, Nova Orleans va perdre la meitat de la seua població. Allà la intervenció de l'administració fou erràtica i insuficient. Aleshores, la gent va acabar marxant perquè no disposaven dels recursos necessaris en una situació d'aquelles característiques. Si no recorde malament, van tardar una dècada a recuperar el 80% de la població. Al remat és el paradigma de la desatenció davant l'emergència, un paradigma que temem que es repetisca en aquest episodi de la dana. Estem davant d'una situació tan complicada que, només amb creuar un pont, deixes de ser ciutadà de pla dret, perquè aquests drets estan restringits, limitats o desapareguts. Trobem a faltar un pla d'emergència.
—A quanta gent atén cada dia una treballadora social?
—No es pot comptabilitzar perquè, simplement, s'atén a tothom que acudeix a elles. A tot arreu es troben amb necessitats molt urgents, amb molta desesperació i recursos públics insuficients per donar resposta. És desesperant. Jo hi vaig estar el primer divendres després de la dana i era absolutament brutal el nivell de necessitats.
—Però dues setmanes després, s'han habilitat ajudes i s'han obert oficines d'atenció als afectats. Costa creure que hi haja tanta descoordinació...
—Hi ha poblacions on s'ha avançat més en la neteja i on s'han pogut retirar els vehicles de la
"Tot el que s'està fent per atendre a la gent s'està posant sobre l'esquena de les treballadores socials"
via pública. Però una volta completades aquestes tasques, i una volta que comencem a entrar en els habitatges, estem sent conscients de la magnitud de la tragèdia humana. I davant d'aquesta demanda, no s'està donant una resposta ben organitzada. Tot el que s'està fent per atendre a la gent s'està posant sobre l'esquena de les treballadores socials, que estan dedicant-hi cada hora del dia. Això és inacceptable.
—La Generalitat ho fia tot a la reconstrucció. Tem que es pose el focus de forma excessiva en la reconstrucció econòmica i d'infraestructures i poc en la reconstrucció del teixit social?
—És que a hores d'ara, si vas a Paiporta no hi ha ni un sol baix que s'haja estalviat de ser assolat. És un ermot absolut. Per descomptat que no cal negligir la importància de recuperar el teixit econòmic i, especialment el comercial. Cal un pla de recuperació per a tot aquest teixit social. No veig que, en aquest sentit, hi haja una acció coordinada. Com és possible que no existisca una espècie de comissió d'emergència social per fer front a aquesta situació tan complexa?
—Aquest dimarts hem sabut que Carlos Mazón nomena al militar Gan Pampols com a vicepresident per a la reconstrucció econòmica i social. Què opina d'aquest nomenament?
—El Col·legi no coneix les capacitats i habilitats del senyor Gan Pampols, tot i que se li suposen. Una elecció tan important de segur que està molt ben avaluada. El Col·legi haguera vist amb interès l'elecció d'un perfil proper a l'acció social, i amb experiència en emergència social, que és on estem encara. Però també algú amb experiència en acció comunitària i reconstrucció social en barris desafavorits i vulnerables, que és el que tenim ara entre mans.
—Tem que acabem fent una eixida en fals d'aquesta crisi?
—Clar, la por és repetir el patró del Katrina. Hi ha el risc que les solucions estructurals s'ajornen i s'acabe relativitzant la realitat que s'amaga darrere d'aquesta catàstrofe natural. El risc que esdevinga, en el mitjà termini, una greu crisi social hi és.
Per descomptat que les víctimes de l'incendi de Campanar mereixien tota l'atenció que se'ls va donar. Ara, bé, no deixa de ser cridaner que a aquells se'ls oferiren hotels per allotjar-se i a moltes víctimes de la dana les tinguem vivint en situacions d'insalubritat. Cal disposar de Centres d'Atenció Temporal, però, sobretot, cal buscar solucions definitives.
—Especialment a la zona de l'Horta Sud hi ha zones on viu població vulnerable. Quines són les perspectives per aquesta població?
—Mira, per exemple, la gent del Parque Alcosa, a Alfafar, s'ha organitzat d'una manera súper potent. Han demostrat una capacitat organitzava i de solidaritat envejable. Gràcies a això poden fer front a unes circumstàncies dificilíssimes.
Ara bé, al marge d'això, em preocupa què passarà amb els enormes volums de població d'aquests barris que treballava en algun dels establiments que s'ha vist arrasat per la dana, tant xicotet comerç com grans superfícies. D'altra banda, gran quantitat de població han perdut els seus vehicles i ni tan sols tenen una manera de desplaçar-se.
Per tant, cal fer efectives les ajudes ràpidament, però sense que això no signifique mantenir a la població en 'stand by'. Cal que la gent puga tornar a la vida que tenia abans com més prompte millor. I per a això, cal un pla. I la impressió és que no tenen cap pla.
Vist el panorama, calen quatre o cinc equips d'intervenció immediatament en cadascú dels municipis. No és tan difícil de fer si hi ha voluntat; només han de recórrer a la borsa de treball.