La sorpresa no havia estat convidada a la sessió de constitució de les Corts Valencianes. Amb PP i l'extrema dreta Vox havent forjat un pacte de govern per al conjunt de la legislatura, no s'albirava cap possibilitat de trencament dels blocs ideològics. I més en una jornada en la qual Llanos Massó, representant de l'integrisme catòlic per la ultradreta Vox, assolia la presidència de la cambra parlamentària valenciana.
En aquell tret de sortida d'una legislatura dominada pel tàndem conformat per populars i reaccionaris, va haver-hi un moviment que va alterar els esquemes. El partit de la gavina va donar suport a Compromís perquè aconseguira situar una persona a la mesa de les Corts Valencianes. Aquella jugada, la qual mostrava que la coalició valencianista sabia desmarcar-se del PSPV, va obrir un ventall de possibilitats al president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón.
El cap del Consell era conscient que havia de cuidar la seua relació amb l'extrema dreta per evitar una legislatura de sobresalts, però també tenia l'oportunitat de projectar una certa imatge transversal —a pesar del seu pacte amb la ultradreta— en determinades qüestions si aconseguia el suport del PSPV o de Compromís. Amb els socialistes a la Moncloa, Mazón podia explorar acords de reivindicació de l'agenda valenciana amb la força encapçalada per Joan Baldoví. Era l'oportunitat dels populars per confrontar amb Pedro Sánchez en la defensa dels interessos valencians.
Qualsevol entesa a favor de les reivindicacions valencianes —un finançament just, la condonació del deute històric, la defensa del dret civil valencià, l'aposta pel Corredor Mediterrani, etc.— entre PP i Compromís que no sumara la formació del puny i la rosa erosionaria la imatge dels socialistes, encara que l'actuació dels conservadors a Madrid amb legislació civil valenciana i a Brussel·les amb l'eix ferroviari mediterrani havia desfigurat l'actitud exigent del PPCV. Aquell moviment d'inici de legislatura era un avís que tant Mazón com Compromís tenien cartes a jugar per consolidar el seu discurs de plantar cara pel País Valencià.
La trobada d'aquest divendres entre el president valencià i el síndic dels valencianistes a les Corts Valencianes n'ha estat un exemple. Amb l'objectiu de reforçar la seua obediència valenciana, la força liderada per Baldoví va impulsar l'anomenada com a llei del Tracte Just. Aquesta proposta atorga sis mesos per negociar un nou sistema de finançament. Mentre es dialoga per canviar un model caducat des de fa anys, planteja l'aprovació d'un fons d'anivellament perquè es compense als territoris infrafinançats. Ara bé, si el calendari compta sis pàgines i encara no s'ha pactat cap sistema alternatiu, la llei auspiciada pels valencianistes recull que hauria d'entrar en vigor un model basat en la població de fet.
El plantejament de Compromís també contempla una regularització del deute històric de l'Estat espanyol amb el País Valencià. A pesar que existeixen diferents estudis que han xifrat la quantitat que deu l'administració espanyola a la Generalitat Valenciana, la llei de Tracte Just estableix que la quantitat del deute històric seria marcada per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal. La legislació promocionada pels valencianistes transcorre paral·lelament a l'acord que va assolir ERC i el PSOE per a la investidura de Sánchez, on s'obria la porta a la condonació del deute històric d'altres territoris a banda de Catalunya. Tota una patata calenta per a Mazón pel dilema d'acceptar una escletxa per defendre els interessos valencians, però fer-ho gràcies a un partit independentista.
Una entesa entre «antagonistes»
Amb aquesta llei sota el braç i tres propostes per aturar les retallades, especialment les executades pel conseller d'Educació, el popular José Antonio Rovira, Baldoví s'ha reunit amb Mazón durant més de dues hores. «La trobada ha estat una de secà i una altra d'humida», ha expressat el síndic de Compromís a les Corts Valencianes, amb les seues tradicionals referències a l'extens catàleg de refranys valencians. «Hi ha grans possibilitats d'acord en la llei de Tracte Just», ha apuntat, així com ha informat que el cap del Consell ha assegurat: «La llei es tramitarà i es debatrà».
«El nostre objectiu és que s'aprove a les Corts Valencianes, però, especialment, que puga arribar a Madrid amb el consens més gran possible», ha indicat. «La prioritat ha de ser l'aprovació d'un fons d'anivellament per pal·liar l'infrafinançament, però sense perdre de vista que els objectius són un nou sistema de finançament just amb els valencians i les valencianes, i la condonació del deute de l'Estat espanyol amb el País Valencià», ha exposat. La sintonia també s'ha produït en la llei d'accessibilitat social plantejada per Compromís, la qual recull les inquietuds de les entitats i les associacions valencianes del tercer sector.
Mazón, de fet, ha confirmat les bones sensacions transmeses per Baldoví de cara a un pacte per la llei de Tracte Just. «Continuarem dialogant i avançant en iniciatives legislatives que garantisquen el finançament que mereixen els ciutadans de la Comunitat Valenciana», ha expressat el cap del Consell, qui ha subratllat «el consens amb el dirigent de Compromís per a instar el Govern central a revertir l'infrafinançament que pateix la Comunitat Valenciana i sol·licitar un fons d'anivellament mentre no es reforme el sistema de finançament autonòmic». «Ja està bé de ser sempre la comunitat pitjor finançada d'Espanya», ha retret el baró valencià del PP.
«A pesar d'estar en l'antagonisme polític, podem arribar a acords i avançar en algunes matèries claus per a la Comunitat Valenciana», ha incidit Mazón, el qual ha reiterat la seua invitació a Compromís perquè se sume a la Mesa de l'Aigua i ha agraït a Baldoví «la seua disposició a estudiar aquesta iniciativa que aborda les necessitats hídriques del nostre territori des del rigor, el diàleg i el consens». També li ha agraït «el seu suport durant les últimes setmanes a l'aigua que necessita l'Albufera i la seua posició en contra de l'opa al Banc Sabadell».
La divergència ultra (i amb les retallades)
La trobada entre Mazón i Baldoví, però, no ha estat un exercici de bufar i fer ampolles. El cap del Consell ha rebutjat les iniciatives del referent de Compromís per aturar la tisorada a 206 unitats públiques a l'etapa d'infantil i primària, la destralada a 5.000 professors i la paralització selectiva del programa botànic de construcció d'escoles, batejat com a Edificant. «No ens ha donat cap resposta satisfactòria en aquestes propostes per parar les retallades d'aquest govern del PP i Vox. Només ha dit que continuarà amb Edificant, però que ho farà a un ritme que nosaltres no compartim i que és diferent del planificat per l'anterior Govern del Botànic», ha sostingut.
La discòrdia entre el PP i Compromís s'ha donat també per la petició de Baldoví de retirar el paquet de lleis ultres —una autèntica cremà de l'herència botànica —, amb les quals s'implanta el revisionisme històric de matriu franquista o es redueix força la presència del català a les aules. «Es tracta de lleis ideològiques, allunyades dels criteris dels experts i que devaluen els estàndards democràtics. Mazón ens ha oferit abordar la renovació dels òrgans estatutaris, però nosaltres ens hi hem oposat perquè mentrestant s'impulsen lleis que redueixen els controls a la corrupció», ha manifestat en referència a la llei que erosiona els controls sobre À Punt, la legislació que redueix la transparència i una tercera que canvia les regles de joc en l'elecció de l'Agència Antifrau.
«Aquest divendres, justetament, s'acaba el període per comunicar a Ribera Salud la finalització de la seua concessió a l'àrea d'Elx-Crevillent. Nosaltres volem que l'hospital torne a la xarxa pública perquè les ràtios en medicina familiar, pediatres i professionals són molt pitjors en comparació amb la mitjana dels departaments públics», ha desgranat. «Mazón ens ha dit que enguany estaran vigilant l'empresa i que ja prendran una decisió més endavant. Amb aquesta actitud, s'està obrint la porta a una pròrroga encoberta de la concessió», ha arredonit sobre una mesura que xocaria amb la jurisprudència del Tribunal Suprem. Són els desacords profunds de Compromís amb un PP obert a pactar la reivindicació d'un tracte just.